(Maó, 1975)

   I

Desfer el temps
per tornar a cosir
el dia i la nit
amb fil d’alegria
que brolla del pit,
amb agulla cremant
pel foc de l’amor
que no s’apaga sinó brosta
amb l’aigua del cel
que molt
              suaument
                              cau

   II

Brodar un llençol
sens mida ni patró
on colgar-nos tots dos
passant la nit i el jorn
desfent el temps
per tornar-lo a cosir.

   III

S’adorm la nit,
sense llençols,
despertarem amb l’alba,
i ens colgarà de llum.

     (De La difícil pell acariciada, Universitat de Lleida, 1998

Voldria pensar-te i heure’t
en un mateix instant
assajant d’escriure mots i versos
en la difícil pell acariciada.



Sembraré les mans
en el teu desig,
faré del teu goig
un nou món pels dos.



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA