Joel Bagur



(Menorca, 1975)

D’ARA

Plou com si no volgués ploure
aquest matí de gener
fet carrer solitari.
Amb el Camp Nou aquí mateix
condons per terra i gossos ensumant
la bestiesa d’un altre dia,
igual que els altres.
I només el consol que algú no es creu tot plegat:
“Se’ns pixen a sobre i la premsa diu que plou”
suggereix l’spray en un mur universitari.
Ordorika canta “El que hi ha  i el que vols”
i a Saramago l’optimisme li sembla gairebé pornogràfic.
No esper cap profeta anunciant
l’arribada definitiva de la dignitat
pertot i amb tot.
Només vull escriure així, d’ara.

     (Dins 2002, una antologia de joves poetes menorquins, Maó, Institut Menorquí d’Estudis, 2002)




BINISAFÚLLER

Ni la bellesa brutal dels illots d’en Marçal
abans que els turistes es despertin.
Ni els braços i les cames esquitxats
de pintura blanca del xalet que pint amb l’amic.
Ni el brogit dels avions cercant l’aeroport
o cercant el cel.
Res no m’ha distret de la visió de tu
nedant. I  els teus cabells llisíssims de seda,
en sortir del blau salat de la mar.
I la mirada se’m neteja si ho escric.


 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA