(1931)


"TINC TOT DE FUM A LA BOCA"

Tinc tot de fum a la boca,
torrada pipa a les mans.
Canto amb pena i canto amb glòria,
sóc Joan, fill de Joan.
Deixo el fum blau sobre l'aire,
torrada pipa a les mans.
Cada matí quan m'afaito
veig el mar de casa estant.

Tinc tot de fum a la boca,
torrada pipa a les mans.
Canto amb pena i canto amb glòria,
sóc Joan, fill de Joan.
Deixo el fum blau sobre l'aire,
torrada pipa a les mans.
Cada migdia cap ombra
no s'estén sota el sol blanc.

Tinc tot de fum a la boca,
torrada pipa a les mans.
Canto amb pena i canto amb glòria,
sóc Joan, fill de Joan.
Deixo el fum blau sobre l'aire,
torrada pipa a les mans.
Cada vespre tot s'esborra
per esperar l'endemà.


PASSATEMPS

De la boca neix un tub,
llarguíssim;
s'obre la boca,
hi entra el llobarro a la marinera,
es torna a tancar
i les dents es posen a triturar
i la llengua ensalivada
a pastar.
L'epiglotis és un tap,
la faringe, part del tub,
i l'esòfag, com un cuc,
empeny el llobarro al cup
tot passant per l'orifici.
Càrdias és l'orifici
i l'estómac és el cup,
cap a l'últim tram del tub.
Transvaso, xuclo, masego
per quilòmetres de vida,
i m'estovo i m'enforteixo
al compàs del que assumeixo.
Germà gran de mi mateix
conec per experiència,
només.
I
com tremolós
budell culà
deixo les restes
quilomètriques
del
gust
i
del
dolor.

Viure, passar temps:
De la boca neix un tub,
llarguíssim;
s'obre...
Etcètera.


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA