(Godella, l'Horta, 1948)
Poemes
(Palma, UIB, 1999)
DOLÇA NUESA
I
Serf del misteri,
camine faula endins
amb urc i afany
i trobe el Bell més pur
al balm dels jorns bellíssims.
II
Dolça nuesa
que a cau d'estels i lluna,
desfà l'onada.
Que n'és, d'immens, l'anhel
ran d'una mar tan viva!
VI
A doll el nou,
perquè el silenci muira!
Sons de llaüt
trenquen el ritme dolç
del temps, ran d'horabaixa.
X
Acime mots
damunt la cendra viva.
L'Etern m'acull
si atie la brasada
i òmplic de flams la nit.
MAR
i si dic mar
el vent empeny la nau
cap a l'abric tan dolç de l'altra riba
(al gratacel
vigile el vol de l'au que blancs enllà
ens fa el dibuix del temps i de l'atzar
com un presagi)
quan minve el vent
ens bastarà el silenci
per defugir la immensa solitud?
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|