|
Girona, 1983
La matinada clara
Jonās
La matinada clara
Editorial L’accent, 2009
Il·lustracions de Maria Alcaraz
mal moment
mal moment perquè m’arribis, gitanet,
amb el sol a la mirada
i les mans plenes de vent fresc,
amb la cort de precipicis
que m’assalten quan te veig;
mal moment per la bugada
si ja tinc el cossi ple;
mal moments perquè me miris
si em fa por de dar-te res,
que te’n dono una micona
i la lluna ja em fa el ple...
cansoneta leu e plana
que sóc que no sóc la veïna
que sóc que no sóc una estranya
que ploc que no ploc: pedregada!
que faig i desfaig la corranda
que sóc que no sóc una espina
que sóc que no sóc maltempsada
que·t faig que no·t faig mala cara
que ho dic tot que no dic paraula
que sóc que no sóc que m’oblid
que corro més lluny que l’speed
que callo i em menjo el desig
que calla i enfonsa’l al pit
que visc que no visc lluny d’aquí
que caic que no caic terra endins
que tot es confon: déus i nits
que vinc com l’speed ja t’ho he dit
que sóc que no sóc un morter
que pans i porrons i alegria
que’m giro i de cop fot mal temps
que calla collons i fes via
que sóc que no sóc camí ral
que sóc que no sóc tramuntana
que pugis amb mi al darrer cim
que pugis amb mi fins l’albada.
pronominal
A memòria é un cuarto baleiro con espellos
Alfonso pexegueiro
memòria ardent com el paper d’aquest cigarro
que d’una trepitjada apago:
que bonica la història de les nostres amors
que bonica la pluja del teu cos per la carretera de la meva espatlla
que lenta la mà que acaricia la pàgina
com gira el full de l’antiga ferida
i tu
al balcó de casa
i tu
vist des del balcó de casa
i tu
pregoner de les bondats humanes
i jo
mirant-te amb cara antropofàgica
i jo
que efectivament em nego tres cops set cops totes les formes
i jo
que dibuixo una espiral perfecta d’inestabilitats emocionals acolorides
directes al teu ventre
són les meves punxes
directes al meu ventre
són les aigües dels teus ulls distrets quan te m’allunyes
eres tu
un vol alat dels déus
creuant-me sencera
pel passadís de casa
eres tu
la paràbola perfecta de la bellesa
lleugera ingràvida la teva cama
una corba rotunda desencaixant en el meu panorama
de capses de llumins que se’m corsequen
i jo,
sóc l’afluent principal de tota tarda fosca
sóc la memòria de la darrera pedregada amb què te m’obsequio
la misantropia de la nina de porcellana
la voracitat devastadora de paisatges
i totes les postals que expiren a correus
la idea que em governa
és un animal sense ulls que se t’aferra als llavis
és terra cremada a cadascun dels meus calaixos
és vidre trencat enmig de la bugada fresca
i jo
sóc la memòria d’ivori dels elefants salvatges
i tu
la pronominalització dels meus horrors d’infància.
gènit i figura
só cisterna só politja só poal d’aigua cansada
só
só la fura encadenada só·l mirar greu a l’albada
só
só·l quart ral de la butxca só l’espona que·ns separa
só
só la mà que se’m forada só la tarda més antiga
só
só·l bou gras amb les esquelles só geneta sense brida
só
só la dona repetida só la mort de lluny que·t crida
só
só patriarca só fadrina só memòria esdentegada
só
só la santa maleïda só la baula rovellada só la ràbia quan dispara
só
só·l grillar-se la patata só l’esquerda a la memòria só tubercle
só
gallina jove fot mal caldo só
cop de gènit de les pedres só
cap de creus xisclets de l’aire só
revoltim de papallones só
bugadera de les ones só
revoltim de papallones REVOLTÓ
bugadera de les ones BUGIOT
*
com la fruita macada quan tanca el mercat
com la copa de més com l’ullal del neguit
com la cursa d’asfalt quan m’ataca la nit
com el seductor de bar comptant diòptries al cul del got
com l’extinció sobtada de la teva llengua en la meva boca
com la mirada més sibil·lina com la serpent més precisa
com enroscar-se en la nit com un pecat de carmí
com mirar-se al mirall i trobar-hi una esfinx
com l’agulla més fina inoculant-me verins
com l’error de pronúncia en les llengües foranes
com el pam de península subjectat a la terra
com la fúria al teclat quan escrius el meu nom
com ser cendra en la fosca i inflamar-se a l’albada
com el serf de la gleva com la terra cremada
com el curt de la classe com l’amor sense casa
com els ulls entelats de la bèstia cansada
com guaret com l’oblit com fer tabula rasa
com el pes dels meus morts quan s’acaba la tarda
com el dubte felí com el nus de la soga
com el centre del món del siamès egoista
com l’error de càlcul del suïcida
com la teva festa i la meva misantropia:
així jo,
així jo.
Jonàs
Cabrera de Mar, Galerada, 2004
*
Visc a la panxa de la balena
sento el pes
el panteix
d'un ventre titànic que respira.
Se m'apaguen les candeles
se'm consumeix l'aire
me'l consumeix la bèstia
li consumeixo a la bèstia
sóc consumida per la bèstia.
Ventre orgànic
panxa palpitant
víscera indecent
que m'ofusques els gestos
que em cremes els versos
m'inunces les venes
te'm claves a l'eix
de cada mot
de cada vida
de la saliva...
*
Encenc candeles
dins del gran ventre de l'obscenitat:
a la paret s'hi dibuixen
els meus fantasmes
en dansa macabra.
Misèria de mitjons molls
obstinat en la teva canya
les teves veles
les teves verges
t'he de tancar
grotesc
obscè
brut
com el reflex del meu mirall
grotesca
obscena
bruta
com l'ombra que dibuixen les meves mans.
*
INTERLUDI A LES VIES
Sec a l'estació
el viure a les vies
el pas de les hores
el ferro a les venes
tan fàcil
i un fil de vent
resseguint-li les galtes.
*
JONÀS
pescador emmudit
guardià condemnat
reflex del mirall
te m'instal·les als sots dels ulls
i em despintes al vida
habitant perpetu
de la nou del coll universal
et fabrico el perfil
amb els bocins de tot allò
que no sóc.
*
Em desdibuixo en JONÀS
em desfaig en bocins de pa
escrostonada
engrunada
deshumanada
no em queda esma
ni per fregir-me els espàrrecs
em rento la consciència
amb el programa de llana
i m'amago rere la calaixera
fins que m'ataca un mar d'enciclopèdies
o parlo amb déu
o sec davant la rentadora,
pelant pipes.
*
EPÍLEG A LES VIES
Lectura en clau vitalista
per a qui un dia ballava
amb mi sense sabates.
Sec a l'estació del viure
a les vies el pas de les hores
el ferro roent a les venes
tan fàcil
i un raig de sol
resseguint l'esperança.
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
