DÈCIMES D'EN MATEU XURÍ

JOC ESTRÒFIC: SONET-DÈCIMA

Sonet:

Moltes vegades seré sols cotó,
sense cap por de ser massa suau.
Jo, si puc, per anhel tendré la pau
al cor i cercaré càlida escalfor.

Tenir l’ànima entre un demà-ahir,
que retorna ple d’amor. Blau de cel,
clar i colpidor, que ajuda a distingir
nous camins; vells horitzons... Som rebel

amb mi mateix. Em contradic també.
Neix un món entre altres mons: Vertader!
Falses messions. Somni destapat.

Guiat per un foc que no ha deixat fum;
perquè emboiri la fe. Tan sols la llum
pot esser claror per l’home embullat

Dècimes:

Moltes vegades, seré
sols cotó sense cap por
de ser massa suau. Jo,
si puc per anhel tendré
la pau al cor i cercaré
càlida escalfor. Tenir
l’ànima entre un demà-ahir
que retorna ple d’amor.
Blau de cel, clar i colpidor,
que ajuda a distingir

nous camins; vells horitzons.
Som rebel amb mi mateix.
Em contradic també. Neix
un món entre altres mons:
Vertader. Falses messions!
Somni destapat. Guiat
per un foc que no ha deixat
fum perquè emboiri la fe.
Tan sols la llum pot esser
claror per l’home embullat.

ALERTA!
Se'n va Guillem Estarellas
just abans de ser cessat.
Ha aguantat fins que ha manat
l'encarregat de fer estelles.
El mascle enmig de femelles;
l'instigador més hostil.
Però sense perdre el fil
recordarà qui historia
el calb de la loteria
i el gran cap pelat del TIL.

Però alerta ara. Alerta!
No badeu en cap moment
que aquesta gent és experta
per desmemoriar la gent.
     2 oct. 14

"NOTA INFORMATIVA"
"Lamentam la situació
d'incertesa generada,
que hàgiu fet una feinada
defensant l'Educació.
Lamentam la gernació
que ens volen dur la contrària;
la sentència lapidària
que vol invalidar el TIL
i aquest ambient hostil
d'una lluita (in)necessària.

Sort que el Constitucional
el tenim més a les ordes
i no fa orelles sordes
a l'imperi nacional.
On s'ha vist que el tribunal
pugui dictar una sentència
amb la qual malmet l'essència
d'un Estat ferm i segur.
No veuen que això ens pot dur
a un context d'independència?"
     1 oct. 14

INVERSIÓ ESTATAL
Hem crescut, però som nans.
Som petits, éssers minúsculs.
La incapacitat dels músculs
no ens deixa moure les mans.
Ja érem menuts abans,
per tant no entenc gens qui xerra
com si hagués guanyat la guerra
a l'injust finançament.
Ens parlen de creixement
i no alçam un pam de terra.

Uns lluiten per ésser el cap
i així poder prendre fua,
car fa temps que tothom sap
que val més ser cap que cua.
     30 set. 14

ARA?
Ara volen escoltar,
quan la justícia ja ha dit
que el que fan no té sentit
i que no es pot aplicar.
Ara hem de dialogar.
Ara aquest govern pretén
que el consens pugui ser un tren
que passa cada mitja hora.
Ara, amb les urnes devora...
Ara i és l'hora. Amén!

Que es preocupin del recurs,
del TIL i el seu funeral.
Els docents faran que el curs
comenci a ser un curs normal.
    30 set. 14

CÓRRER I RECÓRRER
Quan li convé a l'Estat
és ràpida la justícia...
No ve de nou ni és primícia,
el decret està anul·lat.
La consulta ha fracassat?
O constitucionalment
han tengut l'atreviment
de fer en temps de barrumbada
un mur a la davallada
de les aigües d'un torrent?

Defensar un indivisible
que sempre ha estat dividit,
no és lògic ni té sentit
i és, sobretot, impossible.
El moviment, previsible,
tan sols mostra repressió.
Catalunya és nació,
i una nació no calla.
En ploure, l'aigua davalla
i mai no té aturador.
     29 set. 14

ELS GERROS DE BAUZÁ
Content per la dimissió.
Però hem topat ferro amb ferro.
Just és un canvi de gerro
dins el mateix menjador.
Perquè la decoració
res té a veure amb l'estructura.
Senyor Bauzá, l'aventura
del TIL no treu cap enlloc
i els gerros valen tant poc
com val la legislatura.

Deixi anar la paranoia.
No es cregui un il·luminat,
ni ens vulgui vendre per joia
un filferro embolicat.
   28 set. 14

EL TIL PER LA GRUFA
Li han ficat l'acoradora,
però el porc espolsa i gruny.
Si qualque pota s'esmuny
et deixa un blau per penyora.
No amollis, mà portadora
d'absoluta llibertat,
fins que el porc hagi vessat
tota la sang i no es mogui.
Si ara pot, que dialogui
amb qui l'havia engreixat.

Mantenen les esperances
i no se'n volen desfer.
Però ve temps de matances
i el TIL ja té matancer.
    27 set. 14

ARA ÉS L'HORA!
És un defecte de forma
no haver consultat el fons?
No hi combregam amb sermons
d'una estupidesa enorme.
El TIL ja no és llei ni norma!
I està clar: qui no és normal
és el govern regional
que s'entesta i que s'emperna,
que menteix més que governa
i, sobretot, que ens vol mal.

Era de veure el recurs.
No calia pensar gaire.
Fins que els quedi un bri d'aire
sonarà el mateix discurs.
Serà complicat el curs
i difícil la defensa,
però ara la temença
s'ha esvaït, ha fuit, no hi és...
Avui no s'acaba res.
Avui, més que mai, comença!
    25 set. 14

DES-OBEDIÈNCIA
Sense llei d'avortament
Ruiz-Gallardón pren porta
el dia que el TIL avorta
per malformació evident.
Ni Camps ni el seu president
acataran la sentència.
És l'hora de l'obediència
al Tribunal Superior
per desobeir l'error
d'un decret d'intransigència.

No demaneu dimissions,
perquè si l'estupidesa
és tanta, i tan estesa,
no atendran a raons.
Ara cal conscienciar a fons
cada persona que pica
amb l'escainar de la quica
i el cant del gall foraster.
El TIL no és bo ni ens va bé!
Si és il·legal no s'aplica.
Traurem el govern sencer,
de na Camps fins en Bauzá.
Ja és hora de fer avortar
els mediocres del poder.
      Ara Balears (23-09-2014)

VAGA INICIAL
És feina de l'assemblea
demostrar el fracàs del TIL;
que en un context tan hostil
no trontolli cap idea;
que els pares, dins l'odissea,
no baratin de discurs
i que tots vegem que els curts
han perdut ruta i senderi
i els posem nota amb criteri
en ser a final de curs.

La vaga tan sols vol ser
la mostra que el curs comença
amb la normalitat tensa
que du un mal ús del poder.
     16 set. 14

DIA ESTELAT
Un mallorquí a Catalunya
quan la Diada és a punt,
si és mallorquí, sent profund
tot el passat que s'encunya.
Tot m'apropa; res m'allunya.
Sé quin és el meu país.
I per mor del compromís
històric i necessari
no puc ser destinatari
de cap enquesta del CIS.

Respect qui es sent espanyol,
però no el tarannà innoble
de no permetre que un poble
pugui ser allò que vol.
     12 set. 14

P....P
Cristòfol Soler seria
un model de mallorquí.
I amb això no vull dir
si jo hi combregaria;
però sí que hi tractaria
i hi podria conversar.
En Soler diu que se'n va,
insalvable divergència.
No n'hi ha de diferència
de Soler fins a Bauzá!

Era bastant necessari.
Bauzá arribarà a fer,
amb tal tarannà, el PP
un partit minoritari.
    2 set. 14

TORNA-M'HI!
Els docents acorden vaga.
L'acorden vetlant pels nins;
per als futurs mallorquins,
lluny del baliga-balaga
que no és res més que un baldraga
que passa falcella i falç.
Tampoc són dies normals.
La realitat és tensa.
El curs ja és aquí i comença
i no hi haurà peu en fals.

Perquè hi ha una assemblea
que no amollarà el timó
i que mantindrà la idea
ferma per l'Educació.
     1 set. 14

EL COSSO
Situau-vos just a ahir.
Al matí. El cosso comença.
I la glosadora, immensa,
la seva veu fa sentir.
Na Servera fa enardir
amb versos clars però irònics.
Després els polítics, crònics
mals d'aquesta societat,
lluny del pal·li han posat
amb falsos models canònics.

Bauzá, el mestre. Tauler, el mosso.
Tots junts, la partitocràcia.
"Valen més trenta anys de Cosso
que de falsa democràcia"
(29/08/2014)

BADOCS DE CEL!
Quan la lluna torna gran
somiam mil meravelles
i esperam si les estrelles
del cel es despenjaran.
Creim tenir-lo més arran
de la vida desitjada...
La lluna, immensa, ens bada
i ens clivella sentiments
que, per ser massa innocents,
els clourà la nova albada.

Quantes de llunes perdudes
entre el desig i l'anhel!
Quantes d'estrelles caigudes
que no tornen mai al cel!
     12 agost 14

MALS I DESGRÀCIES
Cau l'avió a Ucraïna
i s'instaura el desconcert.
Poc temps després, el desert
de desgràcies s'emmetzina.
Hi raja sang mallorquina
que causa un dol ple d'esglai.
Quan el dolor ens deixa orsai
la diferència és plausible:
la desgràcia és assumible;
la guerra no ho serà mai.

Cap mort pot tenir part bona
ni hi sabem trobar conhort.
Però una cosa és la mort
i l'altra és matar una dona.
     25 juliol 14

SENSE INDULT
No em fa pena Jaume Matas,
però si la situació.
Un president a presó
en la mort de les corbates.
Les democràcies barates
condemnen els presidents,
per no ser prou eficients
en prevenció de corruptes
i per permetre exabruptes
de governants insolents.

Per mi no és una victòria.
És la mostra del fracàs
i és ser part dins la història
d'un sistema incapaç.
     12 juliol 14

EL REI
Per què abdica? Per què ara?
Podem? Procés català?
Corrupció? Perpetuar
la monarquia encara ara?
És una successió clara?
Li ha arribat el seu dia?
Quasi no m'importaria...
Però com a reflexió:
no és temps de dir sí o no,
república o monarquia?

Jo ho tenc clar. No dubt cap mica
en alçar la meva veu.
Sí, senyors, el rei abdica.
Llàstima que hi hagi hereu.
     3 juny 14

"SIN VERGÜENZA"
Vetlar per l'aprenentatge
de l'idioma castellà
vol dir robar-nos el pa
i afegir-se companatge.
Bauzá cerciora l'ultratge
que vol cometre amb el TIL.
Tan sols el mesquí més vil
furta i roba el pa dels pobres,
emmerda les seves sobres
i nega el cobro i l'asil.

No hi ha cap adolescent
que no sàpiga parlar
la llengua amb què el president
ens voldria governar.
     2 juny 14

RESSACA ELECTORAL
Rubalcaba diu adéu.
A Arias Cañete, canya.
Podemos rescata Espanya.
VOX ha estat un malson breu.
Estaràs no troba lleu.
Al PSIB sols hi ha ossos.
Entre el forat dels dos grossos
Catalunya parla clar.
I José Ramon Bauzá
és un gerro fet a trossos.

Viva camiseta verda
que cobra intensitat.
I, a la fi, una esquerda
al sistema caducat.
     28 maig 14

EL CODI DE L'ODI
Pinya podrida. Excremència.
Valls de merda. Tuf pudent.
Coàgul que estreny la ment
i obceca la intel·ligència.
Roman viu en la indecència,
més no me n'alegraria
si el pobre infame moria...
massa ja degué patir
sa mare que el va parir
per ser home en lloc d'harpia.

Ànima en pena. Feresta
putrefacció de cervell.
Ni els cucs en voldran fer festa
el dia que es mori ell.
     22 maig 14

PER UN LLIBRE
Per un llibre i una flor,
malgrat que sigui marcida.
Per un llibre i una vida
sense paüra ni por.
Per un llibre i el tresor
de poder ser més persona.
Perquè un llibre t'acarona
per ajudar-te a ser.
I sobretot pel plaer
que la lectura et dóna.

Llegir, llegir i llegir!
Llegi, llegir i escriure!
Escriure per tornar a viure
el que vares llegir ahir.
     24 abril 14

Cerca el mot dins la gramàtica.
Una paraula estrambòtica
Que fugi de l'anecdòtica
Pallassada més simpàtica.
Juga amb la rima emfàtica;
Malabarista de mètrica
Que en la foscor quilomètrica
Troba la glosa lumínica
Per fer de la vida cínica
Una història no tan tètrica
      24 febrer 14

PREGÓ DE SANT JOAN 2014:

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10203435021491456&set=a.4214562397564.167782.1090173672&type=1&theater

PREGÓ DE LA CORREGUDA EN ROBA INTERIOR DE BUNYOLA:
(20 de setembre de 2014)

https://www.youtube.com/watch?v=6lhwPo4cydM

Mateu Matas 'XURÍ': "Hi ha 365 dies per glosar, per què s'han de fer glosades per Sant Antoni?"
     A Mateu Matas Ordinas tothom el coneix com Mateu 'Xurí'. Ell es defineix com a glosador, però a 31 anys són molts els que ja fa temps que el qualifiquen de "mestre". És un dels artífexs de la joventut que viu la glosa en català.
CRISTINA ROS | Actualitzada el 16/01/2014 00:00
     Una el mira i s'imagina un cervell fet de calaixos plens de paraules. Mateu Xurí m'acaba d'advertir que, quan m'escolta, no ho fa com qualsevol persona. Diu que cada paraula meva que li pugui interessar, l'emmagatzemarà en un dels compartiments del cap per quan l'hagi de menester. Mateu Matas Ordinas (Santa Margalida, 1982) ja va néixer com a Mateu Xurí, el malnom que li ve de família. Com també li'n ve la glosa, encara que sap molt bé que ningú no neix glosador, que s'hi fa. Però només hi arribarà qui en tingui les habilitats necessàries. Xurí diu que pot "sobreviure" de la glosa, mentre estudia Filologia Catalana.
     Què significa glosar per qui n'és considerat un mestre?
Glosar no és més que un acte de comunicació, un acte de parla, és mantenir una conversa en vers. La glosa és un poema oral, normalment improvisat o fins i tot improvisat a mitges, que recull la tradició dels joglars i trovadors o la dels poemes orals anteriors, com l' Odissea. Homer ja va fer un gran poema oral.
     Difícilment improvisat, no?
Els poemes orals, com les gloses, tot i que els escriguis, ho fas des dels codis de l'oralitat. Són els mateixos codis d'una conversa, tenint en compte el llenguatge, una mètrica i una melodia. La glosa és eminentment improvisació; és clar que improvises perquè tens un gran bagatge, no només en el lèxic, sinó també d'informació social, política, literària... El moment que la glosa es canta és el mateix temps que es crea.
     I si es queda en blanc?
Quan el glosador queda en blanc, fa servir aquells versos que ha dit tantes vegades, i en treu uns o els altres segons el que demana la situació.
     Com vàreum començar a glosar i qui us en va ensenyar?
He sentit gloses tota la vida. La meva és una d'aquestes famílies estranyes que encara no les havien deixat perdre. Escoltava mon pare, que era mig glosador i cantava per Sant Antoni quan la festa era més autèntica.
     Què voleu dir, que Sant Antoni no és autèntic ara?
Abans era més autèntic. Ara, en molts de sentits i com passa amb tantes festes, s'ha convertit en un dia de marxa. De fet, per als glosadors, Sant Antoni representa la part més festiva i folklòrica de la glosa. Aquesta és la seva virtut i el principal defecte. Vull dir que ha servit de substrat per mantenir-la en les èpoques més difícils, més com a cançó popular que com a glosa. I l'inconvenient és que hem de deslligar la glosa d'aquesta visió folklòrica, perquè, si no, com passava abans, la resta de l'any deixa d'existir. Si hi ha 365 dies per glosar, per què s'han de fer glosades per Sant Antoni?
     El cas és que són bons temps per a la glosa, no ho creis?
És clar que sí. Hi hagué 50 anys molt foscos per a la glosa i per a la cultura popular, ja que durant el franquisme es féu tot el possible perquè perdés prestigi social. Es perseguia tot allò que fos autòcton, autèntic. I en el cas de la glosa i, especialment, en els dels glosadors de picat, no hi va haver relleu generacional.
     Així i tot, a les Illes, hi ha molts de glosadors joves? I a Catalunya?
La realitat de Balears, sobretot de Mallorca i Menorca, és diferent de la de Catalunya. A les Illes hem tingut la sort de poder agafar el fil tènue dels glosadors de setanta anys o més, no ens hem vist obligats a inventar-ho. En canvi, a Catalunya pràcticament han hagut de començar de nou. Hi ha col·lectius com el Cor de Carxofa que fan una tasca molt interessant.
     A què atribuïu el ressorgiment de la glosa?
La glosa s'ha actualitzat lingüísticament i en els temes. Li hem tornat a donar funcionalitat i això ha estat essencial. Ja es cuidaren durant dècades que perdés la funció, que no pogués fer pensar, que no fos crítica. Feren que els glosadors fossin bufons per entretenir. Ara s'ha activat la funció crítica, social i política. Avui s'opina a través de la glosa.
     Existeix un mètode per aprendre a glosar?
Cal dir que si abans la glosa seguia un mètode d'aprenentatge, ara és necessari seguir un mètode d'ensenyament. Cuba i el País Basc són pioners en aquests mètodes, amb escoles d'improvisació excel·lents. Aquí la glosa hauria d'entrar a l'educació acadèmica per l'aportació que podria fer en la capacitat d'expressió oral, d'improvisar un discurs, de lligar idees. Però a Balears tenim unes institucions que no fan més que frenar l'avanç de la llengua.
     Quin és el millor glosador?
L'amo en Toni Socias deia que el millor glosador és el que dóna més peu a l'altre a contestar. Ho subscric.
     Ens donaríeu tres consells per glosar?
Primer, has de saber què has de dir i aquesta idea l'has de condensar al final de la glosa. Llavors és quan la pots començar. Has de crear recursos per encabir tot el que vols dir i has d'automatitzar la part formal de la glosa per, dins aquesta forma, poder posar-hi el fons. Ara bé, si algú es vol fer glosador, ha de viure un període obsessiu, malaltís, que et fa estar hiperconnectat mentalment a la glosa. Jo veia sortir el sol al llit sense haver-me dormit.

MATEU MATAS "XURÍ", GLOSADOR: "LA GLOSA ÉS UNA ARMA REVOLUCIONÀRIA"
Per Víctor Colomer, 1 abril 2014
     El mallorquí de Santa Margalida (Mallorca), Mateu Matas Ordinas, «Xurí», 31, va ser dissabte una de les sensacions de les setenes 12 Hores de Cançó Improvisada. Estudia filologia catalana, ensenya a glosar i és glosador semi-professional
Respon en el correbars de glosadors entre el Bar Balboa i l’Aliança Francesa, mentre al nostre voltant petits grups de gent improvisen i riuen sense parar.
     Què tal les Setenes 12 Hores de Cançó Improvisada de Sabadell?
He estat a totes les anteriors i sempre són interessants perquè sempre sents veus noves, temàtiques noves, melodies noves i noves maneres de dir.
     Aquí heu vingut 45 glosadors de Mallorca i Menorca. Aneu forts a les Illes.
L’oralitat té un auge universal. A part de Cuba i País Basc on són pioners, la poesia oral improvisada ha revifat darrerament a tot arreu. Trobam el vers improvisat a La Toscana, Sicília, Cerdenya, Alemanya, França, Xipre, Creta, Nord d’Àfrica i fins i tot entre els esquimals d’Alaska.
     Les noves tecnologies ajuden o perjudiquen?
Cada dia descobrim que les xarxes socials ajuden a difondre el cara a cara. La glosa és present a la xarxa i agafa força precisament a partir de Facebook, Twitter i demés.
     M’han dit que pots improvisar una glosa de deu versos que es poden recitar tant del dret com del revés.
Sí, el públic em dóna quatre versos i jo improvís una dècima d’heptasíl·labs amb els quatre peus forçats i la canto del vers 1 al 10 i del 10 a l’1.
     Això vol dir que tens un cervell més gran que el meu?
Només entrenat diferent. Se n’aprèn practicant molt. Per transmetre amb la glosa exactament allò que vols dir en vas aprenent. Glosar no és diferent a conversar. Només que és una conversa encotillada amb normes mètriques i rítmiques.
Seria molt demanar si jo ara…
     Digues-me quatre paraules.
Sabadell, glosa, Matas i got
(Pensa només exactament 9 segons i arrenca a cantar) Viu avui a Sabadell / bon esperit de la glosa./Lluita i pràctica s’imposa / entrenar sempre el cervell /Per pujar sempre el nivell /No em cal aixecar el got./Anar tranquil amb bon trot / per no fer gloses barates / Es presenta en Mateu Matas/ Així com som jo explot. (Ho repeteix al revés).
Quina és la màgia de la glosa que encomana tan bon rotllo?
La glosa és un sentiment / és paraula i és missatge / i ens uneix en un viatge / d’ànima, cor i pensament.
     Ara sense glosa?
El més impressionant és que fa 15 anys la glosa improvisada estava en coma profund i avui, mira com està Sabadell, amb 200 persones dels Països Catalans i tots canten! No és un espectacle on uns canten i els altres escolten. Aquí canta tothom! La glosa estava en mans de persones de 70 i 80 anys, dels quals encara hem pogut aprendre, i avui s’ha consolidat un relleu generacional amb voluntat de canviar estructures de pensar i de ser.
     Insinues que la glosa és una eina revolucionària?
És clar que sí! Ho ha estat sempre. Històricament la glosa ha estat un arma contra el poder establert. És crònica i, sobretot, crítica social i política. La glosa vol destruir per tornar a construir de bell nou, i es construeix agermanant pobles i nacions. Cantam junts, sentim junts i diem junts.
     Amb algun èxit?
A Mallorca els glosadors podien tombar batles. El glosador canta contra el polític corrupte i contra el banc que desnona. Els polítics a Mallorca temen tant la glosa que si abans ens contractaven Govern, ajuntaments i consells, avui han deixat de fer-ho. Avui la majoria de glosades són a través d’iniciatives privades, sobretot bars i restaurants.
     Ja no és pur folklore?
DurAnt 50 anys ens han fet creure que un glosador era un bufó de la cort. Però això s’ha acabat Potser no canviarem un govern, però sí consciències. A Mallorca tenim un govern que ens maltracta. No cuida l’idioma, no estima el seu parlar, s’enfronta a tota una societat educativa, permet un urbanisme que destrossa una illa. Per tot això, el glosador canta i s’expressa amb tota la ràbia que el sistema li provoca. Un glosador ha de ser un creador d’opinió.
     Salvareu el català o «el terme» ofèn?
(Immediat) A qui li ofèn «català» / no pot esser mallorquí / perquè és un altre destí / i cerca no caminar. / És clar que el govern Bauzà / escampa un altre aroma, / però la força i la ploma / de professors i docents / demostren amb arguments / quin ha de ser el nostre idioma.
     Doncs el PP l’han votat els mallorquins.
Mallorca és un altre món / A Mallorca s’hi ha de viure / per creure que es pot ser lliure / i amb un sentiment pregon. / Qui la jutja es confon / qui l’atia pot encendre / un foc, fins i tot estendre / una nova epidèmia / Mallorca és esquizofrènia / que s’ha de viure i entendre.
     Per què els catalans ens relacionem tant be amb els mallorquins, però no tant bé amb els valencians?
Perquè Espanya s’ha cuidat d’esquarterar la nació tant com ha pogut. A Mallorca fomenten l’anticentralisme barceloní i a València fan creure que Catalunya és superior. Només cal aconseguir el que s’ha aconseguit avui a Sabadell. Ajuntar mallorquins, catalans i valencians compartint d’una manera sana.
     Doncs avui a Perpinyà mana més Le Pen que la glosa.
Avui aquí no hi ha catalans del nord, no pel que voten, sinó perquè allà la improvisació gairebé no existeix. Com no existeix a Eivissa i Formentera. Ja no hi hem estat a temps.
     La Catalunya sobiranista et fa il·lusió, no te’n fa, va directe al precipici?
(Tres segons mal comptats) Clar que a mi em fa il·lusió / Espanya té un mal vici / I tal volta el precipici / sigui una opció millor. / El desig de ser nació / políticament parlant / crec que té un cert encant./ Fem passes amb coherència / lluitam per la independència / i per seguir caminant.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA