*

La casa a la muralla és un fetus de pedra.
L'entrada és de rajola, fresca,
d'aspidistra n'hi havia hagut sempre,
conventual, severa, amb arrogància notarial.
Hi ha una escala amb miralls, estreta i fosca
i a dalt els dormitoris amb vànoves de seda carmesí 
i balcons amb cortines vermelles.
La pica d'aigua és de marbre esgrogueït, antiga,
i a les finestres hi ha muntants de fusta
amb motllures corcades.
Dalt de tot hi ha un jardí
amb baladres, troanes i palmeres,
des d'on es veu el mar i la ciutat,
tot en ordre: és un jardí de guaita
sobre la pau dels morts.

Un temps va ser casa de putes.
La mestressa portava permanent i rebia els clients
cordant-se la bata de seda blau cel,
regal d'un mariner xinès, esmolat com un fus.
Bevien conyac de garrafa
i sortien al jardí a prendre la fresca.
Era fosc sobre les pedres romanes
i algú orinava daltabaix,
com l'antic sentinella de ronda,
sempre s'havia fet així, i ningú no es pensava
profanar les grandeses de l'imperi.
complien, i això és tot.
 

*

A la taula del bar, la dona desplega un mapa
i amb l'ungla de porcellana assenyala un punt.
El mapa està gastat pels plecs, s'hauria dit
que la dona ha viatjat molt,
i no ha fet sinó Càceres, València i Tarragona,
que és prou, segons es miri, per una puta de províncies.
A la dona els ulls se li mengen la cara
com plats de tinta i ressegueix el mapa.
Sona la Capona més amunt del bar
i la dona, acostant-se a l'home que beu,
mostra l'escot amarat de Poison de Dior.
Clava l'ungla a Amsterdam,
punt fulgurant a la ruta dels seus somnis:
Vull ser una puta de vitrina, diu,
i l'home, somrient, li plega el mapa.
 

HO DIU LA BÍBLIA I NO ÉS MENTIDA

Muralla endins hi ha un bar de putes,
muralla amunt hi ha deu canonges.
Les unes van de nit
i els altres van de dia,
tots plegats fan el cicle del temps.
Acompleixen les hores i els ritus
al so vibrant de la Capona,
que batalla per bons i dolents,
tal com està manat des dels rellotges públics.
Tots i totes s'afanyen per la vida
celestial i carnal,
potser les unes més que els altres,
és cosa de l'ofici, prou sabuda.
De tard en tard, recordo aquella dita subversiva
i em pregunto, sabent que la resposta ja està escrita:
¿Qui arribarà primer 
a la terra promesa?

EL CRANC

La Marina juga al sol
amb la closca d’un cargol;
s’ha volgut tombar d’esquena
i troba un cranc a l’arena.
El cranc és petit,
li puja al dit
li passa pel nas,
li baixa pel braç
el cranc s’ha espantat
i ja s’ha amagat.


LA BARQUETA SARDINERA

La barqueta sardinera
porta la llum al darrera.
La sardina té l’escata
pintada amb pinzell de plata.

Els seitons i les sardines
semblen cosins i cosines.
El verat és tot ratllat,
la lluna l’ha pentinat.

 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA