Sa Pobla, 1982
SOMNÍFERS PER SOMIAR
Aquell que actua per instint, el que no
es demana què fa ni per què ho fa.
Qui no esdevé pressa del rellotge
en el seu incert viatge.
El que va fent i decidint cada moment.
I, això no obstant, ha après a acceptar
les conseqüències de cada decisió presa.
Aquell que ignora el temps que li queda
i s’entrega a tots els vents.
El que s’expressa amb la pressa
del seu bategar i no desespera una nova infància.
Aquell que viu i escriu a impulsos
i s’estima, sigui quin sigui, el camí que fa,
no necessita somnífers per somiar.
QUAN S'OBRI FOC
he cridat fort.
la mar es gronxava,
la terra s'esqueixava
i pels cruis en sortia foc.
he començat una nova guerra.
el riu esclata a plorar.
la violència dels combats
deixa un sol guanyador,
ara hi regna el silenci.
NITS D'EDEN
no record mai una nit com aqauesta,
el cel claríssim i el sentiment mort.
no record mai una nit com aquesta,
més estrelles que paraules.
PÀGINA PRESENTACIÓ
mag poesia
|
