xulio ricardo trigo
 

llegenda
 

El rigor del tumult
bramant en la sorpresa.

L'inútil calvari dels rius.

La fàbula amagada
en la fredor dels molls.
 

PRESÈNCIES

La mar ocupa
presències invisibles. 

La mar és una imatge
     perpètua
          del dilema,
del troc de solitud
    que el vent traspua.

Por d'haver-hi llençat
          els somnis,
entre llums assolades,
entre aquest tumult
         d'ones cegues.
 

L'absència ha arrelat orba
i la pluja beu ocells.

La nit, espai dels signes.

Entre llums s'hi fa vida,
violenta esfera impenetrable.
 

PLUJA

La pluja,
la vertadera reina.
Molls els carrers,
     els gossos,
          les teulades...

I xops l'enteniment
     i la consciència.

Petjades neguitoses
     s'hi confonen:
la font és un barbull
          que gela.

El fang
     hi amaga un clam
          a sota l'aigua.
 
 

far de llum grisa

CAMBRA VELLA

     "Ha eixit d'un núvol de llàgrimes
      com un palimpsest dels somnis."
               Joan Perucho

Sota el traç de la llum
                                  -llum zenital
curulla de records que el temps ajorna-,
trobar la fusta, enterca i descurada,
el rastre de l'estrella, la claror trèmula
del foc sense habitants.
                                     Com un déu imprevist!

En la pintura equívoca del zenit,
representar de l'idil.li el desig.
Així un mite interior...
                                   balma perduda
que crida en l'infinit, bèstia del canvi
rere la pista d'un animal celeste,
fragor de llenços mudats per a la vida.

I ara tota llum és futur,
s'endinsa a les palpebres, i fa reviure el traç
del pintor sediciós que s'esgota als miralls.
 
 

la vida fosca

*

La lluna empara
amb la claror tan ferma
el xivarri dels grills.
L'esclat s'hi descompon,
sobre la vall d'estiu,
sura per dalt dels camps
i estén la nit buida.

Hi ha la lluentor de poma
de les bombetes grogues,
i la celístia banya
la ciutat dels vells somnis,
es fon amb l'espurneig
que el torrent ens revela...
 

SENDER

Com l'eruga burxant entre la brossa.
És així que el sender entremaliat
et conduirà a la mansió dels somnis.
Sobre retalls de boira fonedissos.
 
 

Més obres de l'autor:
als plecs de l'hivern, ajuntament de catarroja, 1987
l'abril a luanco, edicions 62, 1991
antologia mínima (1985-1992), gandia, aina, 1992
lectures d'un segle, columna, 1993

Versions poètiques:
x. m. álvarez cáccamo, foc blanc, bromera, 1994
eugénio de andrade, ran del dir, pagès editors, 1994
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA