DÈCIMES.
MARIBEL SERVERA

A ESCLATACOR
Amb una hora de reunió
ja han despatxat el problema,
tenen tan clar el seu emblema
que no els cal cap reflexió,
però en la preparació
els duim molta d'avantatge;
ja tenim llest l'equipatge
que és fet de motius i planys,
nosaltres fa tres-cents anys
que covam aquest viatge!

Per això no ens podran tòrcer
malgrat la llei i la por,
fa més temps que cobram força
i la treim del fons del cor.
     29 set. 14

CAMPS I BAUZÀ
Disposada a servir-lo,
fins i tot més que sa dona;
sempre devora la trona
a l'abast del seu senyor;
resistent a l'erosió,
amatent per tapar un cràter...
Per això amb aquesta adlàter,
ara que el decret és nul,
en Bauzà s'hi torca el cul
com si fos paper de vàter?

Camps, tranquil·la, que el senyor
no li vol fer cap esmena,
sols estira la cadena
fins a una altra evacuació.
28 set. 14

MAIG DE 2015
Celebrem el comiat
de la inútil consellera
tant com que Bauzà i Riera
segueixin el pla traçat.
El vaixell ja està inundat
i avança cap al naufragi.
Tot plegat és un presagi
del triomf que prest veurem
i arribarà quan donem
sentit al nostre sufragi.

Ells que cerquin i cavil·lin
com mantenir el desbarat
que quant més amunt s'enfilin
més fotut serà l'esclat.
     26 set. 14

TOMBA, TOMBA...
S'acosta més la victòria
per la que tant hem lluitat,
pareix que el TIL aviat
formarà part de la història!
Podem esclatar d'eufòria?
O hem d'esperar i prevenir?
Crec que anam per bon camí,
que na Camps ja s'enrabia
i gens no m'estranyaria
que la fessin dimitir.

Ja tenim l'èxit moral
però no podrà ser ple
fins que aquest govern nial
sigui enfora del poder!
     25 set. 14

ADÉU
El cel, padrina, plorava,
tormentes d'aigua impotent.
Va venir molta de gent,
tota la que t'estimava.
En silenci, t'esperava,
ben a propet el padrí.
Tots ens vàrem despedir
i tu anaves tan guapa
que et guardaré dins el mapa
dels records també així.
     25 set. 14

FORA TIL
S'inventaran qualque cosa
per tornar-lo a imposar,
ningú no dimitirà,
ni quedaran boca closa;
ni la justícia els fa nosa
ni el seu odi té aturall...
Mes faran amb l'enfilall
de dois a ritme frenètic,
el ridícul més patètic
que un polític ha fet mai.

Per tant, deixem fer l'escòria!
Tota sola ja caurà...
I celebrem la victòria
que ja es comença a albirar!
     24 set. 14
ESCÒCIA
Ens hi havíem implicat
com si votàssim nosaltres,
desitjant per aquests altres
el nostre anhel més preuat.
És la gran complicitat
entre la gent que somia
allò mateix; l'empatia
sempre uneix en la il·lusió...
Mes, tot i així, el seu "no"
a nosaltres no ens canvia.

Respectem, amb coherència,
el futur que han escollit
i lluitem sense neguit
per la nostra independència.
     21 set. 14

TAN SENZILL COM AIXÒ
Oh, quin dia més polit!
Avui decideix Escòcia
si encara vol ésser sòcia
integrant del Regne Unit.
Allà no han prohibit
allò que el poble demana,
la gent serà sobirana
i elegirà el seu destí.
No puc evitar sentir
una gran enveja sana!

A Escòcia ja han fet història,
és igual el resultat,
la vertadera victòria
és que el poble haurà votat.
     18 set. 14

VERGONYA DE CONSELLERA!
Dir-li Euskadi a l'euskera
no és just un petit revés,
és una altra mostra més
d'incompetència severa.
Vos jur que ja em desespera,
que no suport més esglai...
No m'hauria pensat mai,
per supèrflua i per estranya,
adherir-me a la campanya
d'hissar-la cap per avall!

Però sí, ja he acabat,
jo també, la paciència,
ja no val mirar al costat
davant tanta incompetència!
     17 set. 14

Aquí teniu, íntegre, i tal i com el vaig recitar, el pregó del Cosso, gràcies a tots els felanitxers, i en especial als organitzadors. Va ser tot un honor per jo ser la pregonera:

PREGÓ COSSO 2014

"Benvolguts felanitxers!
ja ha arribat es vostre dia
déu mevet quina alegria
tornar a omplir es carrers...
Sonen es xeremiers,
sa gent està entusiasmada,
és que feis una festada
Que visca Sant Agustí!
Felanitxers, a la fi
sa quica ha ressucitada!

No puc començar es pregó
sense dir-vos una cosa,
just esper no fer-vos nosa
amb sa meva confessió
Vos deman a tots perdó
per ésser manacorera,
però no som doblerera
no importa sigueu hostils...
Podeu estar ben tranquils
no vos prendré sa cartera!

Jo no som com en Nadal,
no sa festa, es tenista,
es que és es rei de sa pista
i sobretot des capital...
No tenc cap doble moral
com es batle des meu poble
que s'ha fet passar per noble
defensor des català
perquè es president Bauzà
just el volia per moble.

Un és curt i s'altre és nito,
sempre s'estan barallant,
emperò crec que no tant
com en Michel i en Pepito,
déu meu per un xiringuito
sa que vos varen montar!
Ses sombrilles dins la mar,
es jeep dins es Cucurutxo,
hauran d'anar a can Balutxo
i que s'ho facin mirar...

Un xiringuito per hom
i no hi hauria problema...
Jo faig voltes en es tema,
me deman perquè i com;
en Michel amb aquest nom,
que ha estudiat es trilingüisme?
que ho diu així, amb més carisma
per creure que fa més goig
i tapar que és un poc roig
i camuflar s'amiguisme?

És igual, deixem-ho estar!
Teniu moltes platges guapes,
sobretot, damunt es mapes
destacaria s'Algar...
Però si per 'nar a nedar,
ses que teniu no vos basten,
si tots aquells que les tasten
queden amb ganes de més,
no heu de tenir gens d'estrés
en es meu poble en subhasten!

No, no dic cap desgavell,
qui glosa sap de què parla,
si no deis a nes meu batle
que he xerrat malament d'ell,
me posaré de nivell,
ben vestida i escotada,
seré fina i educada
i el tractaré com un déu,
meam si no li sap greu
donar-vos Cala Murada!

I no ho dic per fer es colló,
de voltros mai me'n riuria,
sobretot en aquest dia
que m'heu dit per fer es pregó...
Però sempre un glosador
ha de criticar a tothora
en els d'aprop i els d'enfora,
als contraris i als afins
i treu lo que té dedins
tant si sa gent riu com plora.

És bo de fer criticar
sa gestió de ses verbenes,
Poden sonar ses sirenes
enguany no heu 'gut de pagar!
I es batle que deu mirar
gens per ses vostres carteres?
O... a ses eleccions properes
cerca vots desesperats?
O és perquè eren quatre gats
a ses verbenes darreres?

En tot cas, no són sorpreses:
i com hi ha d'haver gent
si és grup que hi ha és més dolent
que un DJ que fa hamburgueses!
Saps que hi ha d'insensateses
a s'hora d'organitzar!
Sort de Puput que ho té clar
i amb ses intencions honestes
ja vos ha diut a ses festes
grups d'aquí i en català!

És bo de fer, per dissort,
perquè ja cansa aquest tema,
criticar s'etern problema
que hi ha amb s'aigua des Port.
Ningú vol carregar es mort
i això ja és una riota
s'han passat més sa pilota
que el Barça des millors temps,
empresa i ajuntaments
pareixen una bubota...

Torna-m'hi ha estat sa gent
que amb orgull se manifesta
sa que ha aconseguit sa gesta
d'una solució eminent,
(I) torna-m'hi s'ajuntament
just cerca sa part rentable!
I torna-m'hi és es culpable
de s'estafa i des frau:
ja fa estona que pagau
s'aigua com si fos potable!

No té mèrit denunciar
sa doble cara des batle
que sempre arrufa s'espatlla
quan se troba amb en Bauzà,
ell pot ser se deu pensar
que ha de creure com un mul,
ell se deu pensar que és nul
i si fa de traidor
li farà una prospecció
a sa regata des cul.

És bo de fer envestir
na Munar i en Jaume Mates
i tota sa cort de rates
des botifler mallorquí,
és bo de fer tornar dir
que un president amb farmàcia
no és res més que una fal.lacia
d'un cervell engominat
i que si ho han acceptat
això no és cap democràcia.

És bo de fer sospitar
que per tot volen fer cases,
i que devers Son Espases
també hi varen robar.
És bo de fer afirmar
que tenim gent tarambana
que se creu de mala gana
que salant informatius
romprà els llaços afectius
de sa llengua catalana.

És bo de fer enriure-se'n
des balear i es lapao
i de sa des colacao
que no sé si encara en pren.
És bo de fer enfotre-se'n
del rei i sa monarquia,
de que en Bauzà avui en dia
encara elze vulgui a Palma
i paresqui que s'empalma
per una fotografia.

Lo que no és tan bo de fer
i avui a jo me toca
com a glosadora lloca
des poble felanitxer
és denunciar també
que a les set des dematí
és més hora de partir
i tenir sa feina llesta
que de començar una festa
com això que feis aquí.

I me sap greu es dir-ho
no vull ser mala persona
prò Sant Salvador fa estona
que és més baix que es Puig Major!
I amb so cap d'afegitó
sa quica fa com a por!
I no pot esser mai bo
només tenir set vocals!
I que mai farem cabals,
es Fangar és de Manacor!

Però no vos enfadeu
jo som una glosadora
i he de clavar sa fitora
ben endins i ben arreu.
I perquè me perdoneu
vos he duit una sorpreseta,
perquè vegeu que som neta
i estim els felanitxers:
no tendreu crisi mai més
en tenir aquesta targeta!

Guardau aquesta targeta
com un tresor valuós
que si sa cosa està estreta
hi serà per salvar-vos

Si mai perdeu una clau
hi podreu obrir sa porta
o si sa taula està torta
amb això ja l'adreçau.

Però si no és per això
no vos servirà per res
perquè és poble ja ha entès
quin ha de ser el seu tresor!

Felanitx ha girat fulla
per rompre amb so protocol
val més sentir s' aleluia
que aguantar s'himne espanyol

Val més fer passar es Rector
orgullós davall es pal·li
que no haver de fer aquell ral·li
amb na Salom a un racó.

Val més honorar una quica
i fer-le anar de tortoi
que escoltar lo que li explica
a na Merkel en Rajoy

Val més pujar a fer pregó
i que em volgueu escoltar
que tirar-me des balcó
com fan devers Calvià

Val més ser un encausat
i entrar a sa Conselleria
que no aguantar cada dia
aquest TIL desbaratat.

I val molt més s'Assamblea
de mestres i professors
que na Camps que de valors
ja ha dit que no en té ni idea

Val més fer una campanya
per ser lliures i votar
que no aguantar i callar
i morir a dins Espanya

I val molt més fer l'amor
amb passió i amb sentiment
que fer lleis d'avortament
sense sentit ni raó!

Val més ser sempre un mosso
que estafar amb una farmàcia
valen més trenta anys de Cosso
que de falsa democràcia

Aquí acaba es pregó
d'una humil manacorera,
bona gent felanitxera
vos desig molta fortor!
Que es dia sigui rodó
que vos pogueu divertir
que sempre sigueu aquí
per fer bauxes i protestes
i que tengueu bones festes
cada any per Sant Agustí!"
Maribel Servera
      29 agost 14

PODRITS I PERPERTUS
Sols el partit més votat
podrà albirar la batlia
malgrat que la majoria
tengui un altre candidat.
Més cops a la llibertat!
Perquè no hi pot haver pactes?
Quin mal tenen els contractes
entre diferents partits?
Que poden sortir ferits
el més grossos i compactes...

La democràcia podrida
està al servei dels porcells
que s'inventen lleis a mida
per seguir fent les lleis ells.
     20 agost 14

ÈBOLA
Guerres, falta d'aliment,
fam, malalties, pobresa...
Fa temps que l'Àfrica és presa
de la mort i el patiment;
I ara, perquè és diferent?
Què té aquesta malaltia?
El mal és que no destria
rics i pobres, sud i nord?
Que iguala davant la mort
tothom que se contagia?

Tanmateix no ho som iguals,
el primer món i el tercer.
Aquí buidam hospitals
i allà moren al carrer.
     10 agost 14

POBRA CONSELLERA!
L'anglès no sé com li va,
emperò amb les matemàtiques
fa divagacions erràtiques
impossibles de quadrar:
Com es pot determinar
si el TIL crea o no fractures
mirant les assignatures
que no s'han fet en anglès?
O és betzola i no entén res
o ens vol callar amb floritures.

I tanmateix aviat
han sortit els directors
a desmentir l'entramat
insultant i vergonyós.
     6 agost 14

L'ILLA DE LA SAL
Escric devora la mar
d'una cala cristal.lina,
a la pell, la saladina
i l'aigua just a tocar.
Tresc amb els dits de la mà
un vitrall que m'ha encantada:
és la sal crostaparada
dins els límits d'un cocó.
Bruna i nua serenor
d'illa verge i amagada.

Saben res d'aquests estius
aquells qui ens faran pagar
100.000 euros per salar
i dessalar informatius?
     5 agost 14

"MAMADING"
Gates d'alcohol o poder
llepen culs o xuclen sexes
fins que exhaustes i perplexes
veuen els amos a pler.
Just quan acaben l'alè,
o el mandat, fan el recompte
i guanya qui ha estat més prompte
i hàbil en les fel.lacions
d'orgasmes o de milions
que fan engreixar el seu compte.

Quin polític pot posar
ordre a dins tal follia
si per poder governar
ell també es ven cada dia?
     5 juliol 14

GRÀCIES, ENCAUSADES!
Mai no s'haurien pensat
que entrar a la conselleria
també els suposaria
entrar un dia al jutjat.
Així i tot han proclamat
amb fermesa asserenada
que, una i altra vegada,
hi tornarien entrar.
Oh, joventut que en l'obrar
ets valenta i descarada!

Entra! Forada la porta
que ens priva la llibertat!
Joventut, tu ets l'aorta
del cor de la societat!
     2 juliol 14

RECONÈIXER ELS MÈRITS
El mèrit d'un glosador
no és que sàpiga fer gloses,
ni que deixi altres coses
per la seva passió,
perquè la dedicació
sol ésser satisfactòria.
El mèrit no és la memòria,
ni el domini del parlar,
no és la feina que fa
per la llengua i per la història.

Per jo el mèrit més gros
és que s'exposa a l'error
i troba força interior
per vèncer les seves pors.
     28 juny 14

VINE, JAUME!
La taula ja està parada,
i el menjar, per tu, servit.
Jaume, aixeca't del llit
de la fam acarnissada
i beu una cullerada
de brou recuperador.
Obri la boca senyor
de la lluita reeixida,
tasta un altre pic la vida
i recorda el seu sabor!

Buida el plat, car tens davant
i t'és palpable la fruita,
i que t'alimenti tant
com a nosaltres ta lluita.
    17 juny 14

CAN VIES
Em feia respecte i por,
sense conèixer el problema,
fer una glosa d'aquest tema,
fins que m'he trobat això:
Concentració a Manacor
en suport als catalans.
Au! Ja he tocat amb les mans
el conflicte de Can Vies.
Eren dotze policies
per dotze manifestants.

Ningú vol la violència
mes qui l'ha de controlar
trob que just fa pestilencia
de voler-la provocar.
     30 maig 14

REFLEXIONS POSTELECTORALS
Avui dematí pensava:
Què farà ara en Bauzà?
Ell que era aquí per baldar
el que la gent demanava
i que només escoltava
les urnes per decidir...
Ell que ens podia escupir
a la cara si volia
perquè la gran majoria
ho havia volgut així...

Ja ha pensat en retractar-se?
Perquè eren més al carrer
fa un any a manifestar-se
que ahir a votar el PP.
     26 maig 14

A ROMAN PIÑA
Ens acuses de sectaris,
de tendenciosos i incults
i de criticar els insults
només dels qui ens contraris.
Però els nostres comentaris
importen tant com el teu
i el que de veres és greu
d'aquesta parafernàlia
és que just té represàlia
qui va contra el vostre déu.

Que cada un visqui a consciència
amb allò que escriu o diu
i qui tengui intel.ligència
que ignori allò que és nociu.
     21 maig 14

COM UNA OBRA MESTRA
Les mans cerquen el contacte
amb les paraules de fang
i en elles troben el tranc
per esculpir un món exacte.
El torn que gira compacta
el temps d'ara amb el d'abans.
I els parlants, com a artesans,
afaiçonam una mostra
d'un petit món, que és tan nostre
que el podem tocar amb les mans.

Una llengua no serveix
només per comunicar.
Una llengua defineix
un món i el seu tarannà.
     20 abril 14

Maribel Servera: “El glosador ha de fer despertar la ment dels altres, alterar el seu estat”
     Maribel Servera és mestra i llicenciada en INEF, però té una habilitat extraordinària per a la glosa. A només 33 anys, aquesta jove manacorina ha guanyat el premi Reina de les Nyacres a la Trobada de Cantadors de Catalunya. Ahir va delectar els assistents de la Festa d’Estiu de l’OCB amb una glosada a la plaça Nova de Calvià.
     Quan vàreu començar a glosar?
És una mica estrany, perquè a casa meva mai no havia sentit una glosa. El meu primer contacte amb les gloses fou en una ximbombada -ja fa vuit anys-. Era el primer pic que sentia una glosa i, sense saber-ne res, en vaig improvisar dues. En aquell moment no sabia que existia res més enllà d’això, eren trobades anuals i no hi havia cap professional de les gloses. No sabia que es podien fer gloses més llargues, que hi havia associacions de glosadors, que se’n feien combats durant una hora... Així vaig estar tres o quatre anys. Quan realment vaig endinsar-me en el món de les gloses fou en una trobada a Catalunya. Hi vivia perquè estudiava a Barcelona, i una nit vaig conèixer els glosadors d’allà. Vaig viure un parell de vespres que em marcaren molt, foren molt intensos i màgics. A partir de llavors, no he deixat de glosar.
     La concentració a l’hora de crear una glosa deu ser espectacular.
Sí, has d’estar molt concentrat, però s’ha de dir que hi ha molta part que la tenim automatitzada. Si vols fer una glosa que parli que fa calor, has de pensar quines paraules rimaran amb calor, dedicar part del cervell a pensar-ho. Després de molta pràctica, ho interioritzes. Com més experiència tinguis, millor, però amb relativament poc temps pots aprendre’n. És com tot: el que et farà progressar és el nivell d’exigència personal que tens; és essencial no conformar-te i continuar fent feina.
     De què parlau a les gloses?
Ui, no t’ho sabria dir! Quan comença el combat mai saps de què anirà. A mi el que em costa més és la glosa graciosa. Som més poètica i sentimental, de la glosa emotiva. Consider que un glosador bo ha de tenir capacitat per fer qualsevol tema, com més ventall temàtic millor.
     Ho dic perquè hi ha glosadors que són més reivindicatius, com per exemple Mateu Xurí .
Sí, clar. Des de sempre, si giram la vista enrere, el glosador criticava el polític que hi havia, independentment de la seva etiqueta, que segurament coincideix. Evidentment, avui dia si ens ataquen la llengua, a qui criticarem? La glosa ha de ser crítica, ha de ser la veu del poble i el glosador ha de fer una funció social. Ha de fer despertar la ment dels altres, alterar el seu estat, potser a través d’un acudit o d’una reflexió. Però per això és necessari el desenvolupament del glosador i del públic. Tu has d’estirar el públic un poc, però l’has d’estirar fins al nivell que pugui arribar. Tots dos heu de créixer a la vegada.
      Enhorabona pel premi Reina de les Nyacres. Què és el que us va animar a participar en el concurs de glosadors de Catalunya?
Sabia de l’existència d’aquest concurs, però no hi havia pogut anar mai. Enguany impartia tallers allà amb Mateu Xurí a l’Escola d’estiu de gloses. Aprofitant que ja hi érem, hi vàrem quedar un dia més i ja no vaig tenir dubte que hi participaria.
     Què destacaríeu de l’experiència?
Està tot molt ben organitzat. El concurs es fa per imitació als bertsolaris del País Basc. No es pot comparar, però així i tot ha anat creixent, de cada any hi ha més gent, puja el nivell, el jurat avalua més justament... El més emocionant és que quan comences hi ha bon ambient amb tothom, no ho miram com una competició. Tothom es concentra per treure el millor de cada un.
     Com es desenvolupa el concurs?
Es fan unes eliminatòries en què pot participar qui ho vulgui. En el primer tall som 16 i només 8 passen a la final. Del grup de 8 se n’eliminen 4. El millor de l’experiència fou que els finalistes ens respectàvem i admiràvem mútuament, anàvem que entre tots sortís una cosa guapa; hi havia molta complicitat. Hauríem estat tots contents, guanyàs qui guanyàs.
     Quins criteris objectius pot seguir un jurat en un art tan subjectiu?
Ens van explicar que avaluarien la perfecció tècnica -fer versos de set síl·labes, no de vuit-, que tot rimi -a Catalunya fan lliure-a-lliure-a, nosaltres ho rimam tot i això ho valora el jurat-, si entres a to amb el cant, si segueixes el ritme, la gràcia que hi puguis posar -sempre hi haurà un puntet de subjectivitat-... També valoren molt la reacció del públic.
     Quina edat mou la glosa actualment?
Tenim un públic relativament jove que pot anar dels 16 als 40 anys. També hi ha gent més gran, però així com fa deu o quinze anys el públic de les glosades i els glosadors eren gent de 70 anys, ara no. S’ha rejovenit de cada vegada més. És el procés de recuperació que s’ha fet aquí. Va aparèixer Mateu Xurí quan quedaven només tres glosadors i es va proposar recuperar el glosat. El fet que el glosador sigui més jove atreu un públic més jove. Però continuam tenint glosades amb un públic major, i no passa res! Has de ser capaç de cobrir les expectatives de cada franja d’edat.
     Rebeu cap subvenció de part de l’Ajuntament o tot és producció independent?
Hi havia temporades en què hi havia més subvencions, però ara n’hi ha molt poques. Moltes coses que feim són per “amor a l’art”. Ja vindran temps millors.
      Ara balears 11 agost 14

Glosa d'en Xurí a na Maribel Servera
Va per tu, Maribel Servera Matamalas. Malabarismes de rimes, mètriques i estrofes
Solcat de memòria clara
viu intensament el món.
Juga amb la vida, pregon.
Nuga el qui l’envida ara.
Somriu dolçament la cara;
escriu lletra al vent, l’oratge
alçat és la glòria, imatge,
esclat de victòria immens.
Trasmuda expressió, venç!
I muda de cançó, viatge.

De memòria clara, viu
intensament el món. Juga
amb la vida, pregon nuga
el qui l’envida. Ara somriu
dolçament; la cara escriu
lletra al vent, l’oratge alçat.
És la glòria, imatge, esclat
de victòria. Immens, trasmuda
expressió. Venç. I muda
de cançó. Viatge solcat.

Clara viu intensament.
El món juga amb la vida.
Pregon nuga el qui l’envida.
Ara somriu dolçament.
La cara escriu lletra al vent.
L’oratge alçat és la glòria.
Imatge, esclat de victòria
immens. Trasmuda expressió.
Venç i muda de cançó.
Viatge solcat de memòria.
      10 juliol 14

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA