Esther Serra
(Eivissa 1976)

Trencar el silenci
Ed. GEN-GOB, Eivissa 2013

*
Mots empresonats
en el silenci.
Acostumats a la foscor
segura del seu cau covard.
Lligats amb pors i laments.
Sense amo, sense destí.
Bullint en la incertesa.
Frisant per anomenar tot allò
que només es pot sentir.

*
Endavant sempre!
Que res no es repeteixi!
Tenim poc temps
i massa per viure.
A cada passa, una mort.
A cada batec, una raó.
A cada crit, una esperança.

*
La puresa no admet educació
perquè la perverteix.
No li cal normes ni lliçons.
Només vol espai
per créixse,
sense límits ni barreres.

I ales
per fugir de la por.

*
Ja t’he dit adéu.
Cansada, em fico al llit
on fa una estona saltaven guspires.
La vella Gioconda torna
per acompanyar-me en el retorn
cap al meu centre.
Et vas esvaint.
Sento la teva olor esborrant-se
de la meva pell
i el meu record
desdibuixant el teu rostre.
D’aquí a uns dies,
la meva natura cíclica
farà desaparèixer
alguna cèl·lula que de tu
hagi pogut quedar en el meu fons.
I així, renovada,
recuperaré el camí daurat,
on llops i runes
formen part del paisatge.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA