"En la poesia de Roig, afirma [Blai] Bonet, "el Color és menat a aparèixer per mitjà dels mots catalans vius, vivents, vivificadors, amatents tant com resistencialistes; paraules que són espècies úniques dins l'ecosistema general de la llengua; paraules que són de collita i guerrilleres alhora, sempre a favor de la roca, de les coves, de les llivanyes, de la terra de conradís, dels estanys de l'idioma total, expressionat, fet una presència tota ella en català i dins el qual la vida és encara la seva vida..." (Manuel Guerrero)
 

la vestidura i el dol

CALA

Bell veure d'aigües verdes, corbs
marins al bat d'esculls
ja ponents, dol
tendre acabat de ploure,
cala.

Si no encerta a ser el vent
que em prometia,
una nit, per al meu desfici.

I al fer-me'n recer per als raigs últims
dels dies. I quan guaixe ara
en l'oreig de l'espiga al sementer,
a dir-me les més simples coses:
agre que en l'altre es gusta,
l'aigua als clots, túmuls,
les revinclades, verdeloses
formes que hi prenguen, l'alta
vergella, la mal'herba, l'aire fàcil.
 
 
 
 

sense contemplacions
 

MAR ADOLESCENT

I

Com resplendeix tot amb tu a la vora
adormida, nets verds, de vidre,
la flor més neta, fosca
adolescent
de sal.

II

I ara.
Com la roca on recolzes
el son. Al fluix rompent.

I en desfàs lentament
el cabdell, mà.

I el teixeixes, alè.

No, no et despertis
encara.

II

I als cels d’ara
si hi fosses contra els seus fulls desada, l’erta
flor.
 

JOIA

Llum, galzes del migdia
dels arbres que ara tanques,

alta que acaricies
les coloracions
del temps -la fosca cella
que el vent acotxa, cels
s’escata de moll.

                       Ànsia
que et fas boca i el goig
i el deler de ser l’aigua
i els aires, plata encara,
desesperant-se.

                      Joia
dels ulls, foc que encens, verda,
nit.



Córrer la taronja. 1979-2001.
Barcelona, Ed. 62 Empúries, 2002.
És una barreja d'obra completa i antologia; dels poemes anteriors, l'únic que inclou és "Mar adolescent".

que no passa

*

Així l'oda més vella la volia-
De la sang bruta de les fulles noves del roser roig i els garrofers
Que es balmen flor cendra a la negra gerra dels cors
Al març encara espera
I a la més tendra mà la nit que hi vessa
I la desclosa
La passió dels suïcides que es maten sense explicar-se.


addò dich'io

TORBACIÓ

A l'arenal de sobines clapat i el venal príap súbit bategant-li.
A tocar seu, i al despertar-me, la sort ignoro de la seua roba anit.
Me'l miro. Respira fondo, alacaigut de rostre, retxos, tendre a les parpelles corregudes.
I rem descordo, li dixo els pantalons.
A cos de camisa i cotó de calçotets jo.
Pèls rossor kde platjola de seguida arrisant-se-li, al bat del sol, la nueta pitrera, los silencis.

Quan als afores, un carro passant mos captiva.
Arrossega alegres dos xiquets amb bicicletes.
Lo cordell del més magre gos que del darrere penja fet malbé.


vedat

ILLA DE L'AIRE

Ella es minja una fruita,
dolça de secà,
s'està a l'aigua soma, ploure i vent,
un ventre.

A l'arenal, a les revores
de l'alba el negre dol dels blaus, estès,
refent-se. La calitja hi barreja
les olors dels llissals i les algues podrint-se,
la calma. La serp hi té el peix.

-"Tot sencer en esta aigua encalmada,
així et rabeges i et rebolques, tens
estiu, als ullals seus
escata viva,
llamps, calles."

Ja la mar trau color de fondària.
Sentir-la amoïnada a dins, llum rabiant,
fondo dol, queixa.


córrer la taronja

*

Tot parla, clos i cels, les fonts
rostes, la més alta font blanca.

Tot t'assola, cendra en sembra
i flames, serena desfeta,
esplet dels focs.

¿Quins crits que esglaien,
nits que habites, per quins desvaris,
de quin mal passat ara
tornes a ser?


*

Tot aquí em pren, i és per bellesa
de no dir.

               Ja pertot talment
nua de fer-se fosc escoltada,
a doll fet, com pren l'alegria
la orella clara dels gesmins de l'illa:
la veu del tacte i llacor d'aigües,
sèquies, boves.

                         Surten dels aiguals
núvols d'efímeres,
de la vida adventícia. Són les taronges
de la sang rostre en desmemòria
verda i polsim, blanca a la mà.

Les platges rasclejades, de deixalles
i grúmols,
clòtxines esblaimades, buides.

           Houmt-Souk, Djerba / Illa de Buda,
                                           Migjorn, 1990

Albert Roig
A l’encesa
Barcelona, edicions 62, 2007

FIGUES DE COLL DE DAMA

De llisa escorça i de sol, d’aspres mans,
hi vesses llavis, mel, plàcids cels.
La flor d’escarabat al ventre de la figa.

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA