il.lustració de Pascal Comelade

escrits

llibrot

Escrits

Barcelona, Ed. 62-Empúries, 1999

anomalia

Mirant la resplendor de la mar
veuràs l'estel
que al mig
                 dels teus ulls
                                      em brilla
com si fos
                 un fanal
                              posat al cel
el blau de la mar,
l'escuma.
Blancor d'atzar
 

proverbi

Vaig recollint perles.
Em pesa l'ànima de la vida que duc.
En res faig cap cas d'això.
Estic en el meu centre.

metamorfosi

Sota la gàrgola hi ha un ratolí
que salta pels racons més nus,
la fera se'l mira
cercant la presa fàcil,
jus el moment feble
d'un cop se'l traga.

Dins la gàrgola hi ha un ratolí
que ja no salta pels racons
de la catedral.

sabata

L'agonia impensable
dels camins tortuosos,
les formes perfectes
de les dualitats
ombrívoles,
sobre el fons
del negre
de la sabata.

Camí que trepitja la sabata.

amor

M'agrada sentir al tocar-te
les teves voluptuositats,
els grans, berrugues i crostes.
Veure l'acne juvenil,
les nafres sagants.
Llepar la llaga que t'ha
deixat la sabata.
Contemplar l'enorme
deformitat
del monyó del braç.
La pròtesi separada
de la cama esquerra.
Breus moments,
fruir tot això.

l'encisador somni de la dinàmica

Tinc un somni:
estar completament sola
gaudir de l'aire lliure
la verdor que m'envolta
la pell acaronada pel sol.

Imagino hom observant-me,
m'obro de cames perquè pugui veure
directament l'interior del meuy cony.

Feu el somni realitat.

Quins collons!

angoixa té la truja
rasqueu-li el llom

Els trinxets revolen
i l'acer és fred,
ràpid el crit
gemega l'infant,
sonen veus amargues
i tremola el vidre
per trencar el so.
Baixa la destra
amb destresa
buscant-li el coll,
el cop està dat i
la por s'ha fet forta
dins l'ànima.
Tepeteix, del cop
al so, s'esbalandren
les portes i les finestres
deixant pas al ritme
melodiós del gemec.
Angoixa té la porca
i l'infant.

l'afany de l'home

L'amor és, la gota cristal.lina
de suaus transparències
dins dels amagatalls de l'atzar.
L'amor és, les enceses galtes
on es troben els negres buits de la incertesa.
 

ja què!

Enlluernat amb l'esperit delicat
Neguit com els branquillons de l'avet
Risc en els misteris transparents
Idòlatra de l'amor pur
Company de l'alquímia del signe

Capa la melangia i podràs...
Ironitzar el present
Riu omplint el regust de confitura
Negocia amb la virtut
Enciser de l'ànima

Ja vora el temps
que l'aigua arrossega les pedres!

a les palpentes

amb el jonc florit
a les mans
omplo de petons el cel
la mar s'apropa 
per besar-me el pit,
m'aconsella:
la
dolçor de l'anhel
 

miralls

Amb esquinçadores mans
alçades cap al cel,
amb les ungles rompem la placenta,
els astres pariran,
la lluna parirà argent,

amb un suau frec dels llavis
recollim la seua tendresa immaculada
amb un lleuger buf dipositarem
en cada oceà,
en cada bassa
la seua resplandor.

Beguem doncs les aigües dels oceans,
de les basses i dels miralls.

ous al plat

Una dotzena d'ous blancs
Un plat de pedra blanca
Un pols de pebre blanc

Batre les closques dels ous
fins que quedin fets polsina.
Llavors comparar la blancor
del polsim de les closques blanques
amb el plat de pedra blanca,
retocar amb el pebre blanc.

Servir-ho amb lluna plena.

*
La mosca trosca per la brunyida closca
El sol solet brosca pel celet
La llum nyosca la nineta oberta de cames
El patufet arrosca la pota

La brunyida mosca trosca pel celet
I el sol? el sol brosca solet per la closca
I la llum? la llum arrosca les obertes cames de la nineta
I el patufet? el patufet nyosca amb la nineta
I la mosca? la mosca... plaf!

els déus

De quina mena són fets?
de metall...
-nerviüt, no pas-
de metall rovellat, verdós,
tant de temps fora servei.

de pedra...
-granítica, no ho crec-
de pedra amb fongs
que no deixen rentar l'estómac.

d'aire
-l'aura, ni hi penso-
d'aire perquè les oïdes de tothom
criden a la ventisca.

de molsa...
-fofa, però-
de carn perquè els cucs
visquin de la putrefacció.

i de quina mena sou fets?
de ferro, el noble metall dels antics?
de pedra, feta arma la primera?
d'ai9re, per valls i serres?
de carn, per engalanar-se

i jo us qüestiono:
de quina mena sou fets?
d'ullals de porc,
de simfonia melena,
d'alens roents,
de dogmes malèfics
de quina mena esteu fets... Déus?
Amén.

glòria

Aquesta nit he tremolat
al costat del teu pit,
blanc com la llet,
el mugró rosat.
Per la pell embalsamada he bregat,
coure'm en el desig profund, calvari sagrat!
El vori de les dents,
l'alè de l'expiració.
On els llavis del sexe conviden,
ella no s'adona que'm grella.

Si fos foc.

Lleva't!

trenta de gener

Rebenta la Magrana
dels teus llavis Carmí carnosos.
Els ulls en ràpids efectes
emmirallen el meu deliri.
Estesa la Bellesa
pacta amb l'Amor,
la conquesta del Plaer.

cançó de bressol

carona meva, neta de pols, cinc ditets em fas, miro dins del bressol, com ets quan plores amb els ulls clucs, tens la carona de lluna plena, les galtes ardoroses de poma golden, boqueta petita, llavis suaus!, pell de seda i els ulls, ui, els ulls blaus com el cel que m'afalaguen amb l'esguard tan teu i quan rius m'ensenyes allò que tant desitjo, l'amor per a tu, carona meva.

*
Cerco el teu peñtit pit recolzant el cap, gaudint del batec del cor, somnolència, deixo que els pensaments s'alcin, guspirosos.
Acluques els ulls i respiro la tebiesa del cos, el perfum de llessamí i tarongina em refà, llavors enfre deliris et beso als ulls, aquests ulls foscos teus, nets i brillants i cada cop més m'apropo al teu Amor.

LLIBROT

OUS

El moc sucós de la clara d'ou passat a través de les fines agulles de les garotes, enfre llàgrimes dels muricecs somniadors, formen l'entramat de la nostra consciència.
Ens perforen amb els prolongats moviments de llurs punxes, a petites dosis, l'arrelam de la memòria.
Els muricecs ens fan la truita. L'oli és fred.

MIETA

L'oli és fred en la dèria de la migranya, les neurones fan la guerra a les arrels dels cabells.
Un bocí d'amperatge enfre les vies capil·lars posa el pèl de porc.
Jo n'he dut de capçó.

CUITÓS

Tost arriba l'hivern i la cigala com el melic refusen pintar-se els llavis.
Els paranys desperten l'encís de la cítara que per ella el pentagrama farà mel.
L'angoixa frisa els peus.

SERVAR

És aspra la tarda il·luminada per un flexor de 25 wats, just per veure en l'emblanquinat un fil de grafit.
Què?
Han perdut l'oremus.

MONICIÓ

I el gra madur que des del cingle observa els estels en les nits de lluna nova, quan la gola del llop els fa resplendir.
El gat diu miau i el gos guau.
Veure i escoltar.

CLOENDA

Després tornes infinites vegades com si ella copsés la significació del vòmit.
En la dansa la mort pren part amb la dama de carreau al ritme del foxtrot.
Ahit, avui i demà.

DESCABDELL

El cor de la mamella, immòbil, llençà pels passadissos les grolleres implicacions.
Enfre les cúpules de les natges el pilós entona un cant: oh, la-la!
Oir la medusa.

CONXAR

Cames ajudeu-me, imploro a les cuques del mar, prego perquè m'escoltin.
A barbull connecto amb freqüència amb el jo.
La 1a vegada.

CORAGROR

Visc o visqui a pregon de l'ens, sempre tenc resposta!
Hola?

No literat, escriptor.
No escriptor, poeta.
No poeta, persona.
No persona, massa humà.
No massa humà, ans el mutant nostre de cada dia en la consciència a les fronteres de totes les nostres condicions, nostres abismes i nostres galetes sucades al cafè-n-llet interestel.lar del barri xino de naixença, de la seva naixença. [...]
els anarquistes d'ateneu al Pope el troben massa, no sé, massa llibertari.
      (Enric Casassas. "Cap de trons")
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA