damià pons
 
Per mi cada poema és com un mapa de desig, un impuls vital, amorós, civicopatriòtic, existencialista... Un poema és com un camí per poder viure en intensitat. Un poema és energia. Cada poema és com el mapa d’un recorregut que és la pròpia vida. 
 

els mapes del desig
 

          Paraula i sexe: les flors més perdurables!
 

L'AMOR

La soledat es romp, torna cendra escampada,
quan un bes encén el roser de dos cossos
i a cada racó del fred hi floreix l'ocell de la flama
 

CONSELL

No arraconeu desitjos: escampau-los,
que tanmateix la mort també enterra
davall dos pams de pena les virtuts.
 

POEMA

Les ombres dels niguls no tenen aigua.
 

CALAIX

Calaix guardant un tresor de tisores
un exèrcit d'insectes presoners dels seus límits
una ungla rompuda que s'enyora invencible
un soldat de paper guerrejant amb l'oblit
una garba de pèls invocant l'oneig de la brisa
un pinar de paraules abrigant els amants
una olor infinita de nits celebrants el seu fat
un vestit florejat entristit per l'absència de cos
una selva d'alens creada per la ploguda del desig,
un paper clar esperant una sembra de mots
una ala lleugera que no pot domar l'aire
un collar de llavors rodejant el coll dels records
una ploma del gall que cantà els seus amors.
 

NOTICIARI

Duis els peus protegits:
els cotxes no us robaran les ungles.

La senyora Redona de Don Panxarrut
menja merda gustosa amb un canut.

Han descobert un líquid 
que protegeix els ous dels cucs.

Avui han subhastat un cos:
n'han ofert un duro per les sabates.

Un poeta molt líric 
ha trobat dins un cul la bellesa.

Una flor verge i pura
ha mossegat el mugró a una senyora.

En el mateix moment que us besau
en el Vietnam un nin queda fet miques.
 

mapa del desig
           4

És el cos un desert recorregut per caravana d'ulls,
i anant entre les dunes et cerc l'oasi rodejat de palmeres.
Quan la paraula et toca, se sembra i treu branques,
i és la pell paper escrit reclamant una mà que el llegeixi.

(Proa avançant cap al crim: cirerers esperant les abelles)

Pàgina i cos: damunt vosaltres sembr el gra de l'escriptura:
missatges semblants sobre mateixes teles, sobre camps desolats
on creix el desig i recobren l'amplària quan hi troten cavalls.
Llegir l'alfabet amb els dits i les boques, amb orelles i nas,
com un vent desvestint el mar de la cançó de les veles.
Úniques planures despoblades de pneumàtics, de crosteres d'asfalt,
de cementeris d'automòbils, de muntanyes cobertes per boscatges de plàstics:
argelagues, mimoses, fonollars i eucaliptus són les vostres grafies!
 

1936

1936: afusellament dels horitzons.
                                                       Carrers nocturns
ocupats per pistoles amb el disparador a punt:
un a un són tombats tots els espectres.
Les rates senyoregen pels palaus i les places
i les idees es mesclen amb el pixum.
Dins alguna vagina, davall els fems, entre els pèls
d'una aixella, els homes cerquen amagatall obscur
mentre senten les passes dels caçadors àvids
que ensumen el rastre dels conills.
Pensaments cremats a les xemeneies domèstiques,
lleixius rentant camises i cervells,
retalls del passat robats a la memòria de l'espai.
Totes les orelles, enemigues. Les paraules d'ahir
perseguides per les pàgines i les parets.
El present denuncia el seu propi passat.
Els sexes suprimeixen els moviments nocturns
tement que parli l'ull dels llençols.

Un tret perdut assassina aquest poema. 
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA