gabriel planella
 

història d'un paisatge
(1985)
 

roda
(Barcelona, Columna, 1992)
 

XXVI

Avui, no vull dir res del dia:
que ho facin els llums
com llamps clavats a la badia
i els palangrers escant la vida,
lluny. O els gavians argentats
ratllant els vidres i bevent-se 
l'aire, fins ara no fa gaire
al fons de tot d'aquest aquari
ple de buit, com els cingles
de Lowry i les vies d'altri.
 

hemisferis
(1995)
 

NY, obert tota la nit
(1997)
 

mescal
(Barcelona, Proa, 2001)
 

APPOINTMENT

L'aire tenia gust de malta,
el de la boira d'Edimburg.
L'esperava en un bar
i no arribava: potser la trucada
massa insistent, o el trànsit.
Al final, ella dreta en el mirall,
entre les lletres blanques.
Disculpes ràpides. Conversa
llarga de coses que havíem estat
i que llavors ja no érem.
Gel fonent-se en els vasos.
I en el vellut granat que em diu 
ara vull que m'abracis!
Només una volta de clau
per al mur fet d'impressió.
Respirant l'un en la boca de l'altre
vam baixar fins al fons.
Aquella nit, l'aire tenia el gust
dels cels d'Edimburg un estiu.
 

MESCAL

Amb ell els llits dels rius
eren igual que valls lunars
plenes de volcans, aus
i arbres de Calder i Miró.
Més els túnels d'anguiles:
espirals de ratllades grogues,
arcades de làtex, espasmes
de qui creua el dreamtime.
I llavors van aparèixer tritons
que em clavaven als dits
agulles indolores d'eriçons
en nom d'un ordre mític.
Li llepava els peus de xarol 
i la pell llisa, sense escata,
m'arrapava fort al seu dors
i m'abocava a l'oxigen (un gust
llunyà, de sal) per respirar.
I els llavis eren de cirera.
I en el pubis ardent, una olor
de rom daurat o de mescal.
Fruits que ara tinc a enyor:
l'endemà, a l'estuari, només
s'hi sentia la ressaca del món. 
 

EN EL TEMPS DE DELIRIS

En el temps de deliris, visions,
síndromes i estats de vigília
m'acostava a ella sense son
i desfasat entrava on era
(vermella la fosca: toc, toc, 
sóc jo!) i des d'alguna escletxa
palpava en el seu respirar
l'únic biaix d'aquell silenci.
No responia fins que clarejava.
I llavors amb els nostres cossos
trenàvem una corda per baixar
fins als pantans del dia.
 

PARÈNTESI

Els raigs de làser eren com la corona
d'un sant en el cel de les escales i les fonts
on feia vuit anys s'havia suïcidat un àngel.
També hi havia la lluna amb dues cares
de la cúpula d'un banc. I ella, tornant
de treballar, que regava els cactus del terrat
i pensava en els penis de tots els amos
abans de cargolar una cigarreta de maria
i perdre's per un mar immens de teulats. 
 

PASSION FRUIT

Sota un triangle de llum halògena,
en una taula de feltre és on s'alleugen.
Estirats i amb passió es donen
la fruita dels cossos (maduixes, raïms
taronges i llimes, mugrons i cireres
i litxis, natges de poma i suc de pinya)
per espassar-se l'un a l'altre la set,
abans d'adormir-se rendits de plaer,
i en despertar-se cullen les boles
de l'empostissat i es diuen confortats
que la vida és com un joc de caramboles,
un rebot de destins a dins d'un rectangle.
I la negra que fa perdre les partides,
la llencen tan lluny com són capaços,
mentre a l'escenari, els focus s'apaguen.
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA