el verí dels àngels
 

LA MISSIÓ

(I)

Néixer, rebutjar les mans dels amfitrions,
anar molt més enfora,
sentir-te menys persona però més ocell,
menys humà però més torrent.

(II)

Anar des de
l'assassinat de la placenta
fins a 
la llavor de la cendra

trepitjant com un valent
els badalls de cada passa.
 

COM UNA DESTRAL O L'ORGIA DELS DIFUNTS

Veig homes amb cara d'estudiant somrient
i vocabulari de rajola
que tot el que tenen
és una micona de mort a les aixelles
i dos gargalls a les conques dels ulls,
i me'n ric de les seves burles,
dels seus calendaris plens de caixes implacables,
de les seves vides no viscudes, buides, capolades..
I me'ls imagín dormint davall luxoses coles de sabata
o en sofàs negríssims de taverna,
o vomitant dins botelles buides de vi estèril,
o esqueixant la seva divinitat entre asils i demències...
i torn a riure,
i m'imagín cagant damunt els seus cervells de pedra!
 

POEMA

L'heroi és el nadó
que rebutja la mamella
fart de llet
i àvid de drama
desitjós d'aventura

de dansa!
 

inici
 

pere antoni pons
el fibló i la festa
lleida, pagès, 2003
 

     T'oferesc les més baixes passions
     i les roses més belles
 

II

Poeta
és qui pren un ganivet per contemplar
l'imperial esfondrament d'una pell encetada

qui escriu no per dir-se
sinó per fer-se
com les boques quan besen.

Poeta 
és el vegetal amb cos d'animal
i ulls de llenguatge

qui escampa flors
sobre els rostres de la vermina
mentre diu les follies dels pètals.
 

HO DIUEN ELS IMPULSOS

Ho diuen els impulsos
estroncats dels sexes antics,
ho diu l'ossamenta exhausta 
dels segles que foren,
ho diu la brossa feliç
de totes els festes d'ahir:

"Només la vida existeix".

Només els batecs al pit,
i la rosa i la navalla.
 

FERVOR TAN FOSC

Vidres trencats que ens endevinen,
corredisses de llops dins la sang:
molt haurem trescat
i els sentirem encara.

No tenguem por, ni recriminem
no haver estat advertits
de com  n'és de fanàtica
i fidel la lucidesa.

Amb el mateix entusiasme,
col.leccionem roses i lesions.

Cada home és una ruta
de la quimera
i és preferible al camí
el laberint.
 

GENERACIONAL

Mentia la fermesa del bressol,
mentien els pits amb la seva llet calenta,
mentia la mà calmosa sobre el front
i la pilota de colors i el pa fàcil mentien.

Si se'm va prometre una festa,
amb pastís i alegries i garlandes,
què fan totes aquestes  sogues
penjant del sostre, i aquest plat
ple de dents sobre la taula.
 

ANDREU VIDAL

Sobre l'asfalt,
l'esplendor inert, intacte,
d'una arada subversiva,
com si encara cercàs
el solc impossible,
el ganivet de síl.labes
amb què escorxar l'univers.
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA