Mirall negre
(Mallorca, Moll, 2002. Premi Ciutat de Palma 2001)
*
rosegues ossos d’estel caigut
seus sota l’arbre esquinçat pel llamp
i el deixes créixer dins teu
t’abeures d’imatges incertes
que s’aquieten
sobre el mirall negre de l’estany:
la lluna hi tremola groga
inici
Pàgina de presentació MAG POESIA
|
