SALAÇ

     "Tot s'ha tornat avorriment, desdeny i fàstic"
                    Joan Vinyoli

Quan el sol amaina el bri de llum que refila les muntanyes
es recaracteritza al bosc:

L'espatlla en terra calenta,
arrela les costelles
absorbint olors de fullaraca caduca.
El cos s'amaga
de l'animal arnat,
descarnador de vísceres.

S'acosta,
lentament,
fruint del cos.
Ensuma bellesa
frígida
al bosc.

Desig de cacera virulenta.

Ja toquen a morts. 
Coixeja.
S'arrauleix ben a prop
del meu cadàver
per oir el silenci del meu
bust.

En la solitud
udola.
 

SELF PORTRAIT

Qui és que es beu la llum del dia anterior,
qui buida foscor a les cavernes,
qui talla el pastís de fruites que s'endú la millor part,
qui taral.leja la impaciència,
qui mastega bellesa,
qui s'adorm com mai,
qui et bull olors,
qui s'ofèn per l'entusiasme,
qui feineja l'ambulància,
qui s'adiu al teu plor,
qui és que et té i et fa malbé,
qui et saneja,
qui s'amaga avinenteses,
qui s'empastifa dies de fang,
qui t'adula,
qui atresora el cianur,
qui t'estranya,
qui et calca positures.

Un portrait quan és self
i la batalla que és perduda.