Passejaré el teu nom pels carrers plens de fang,
l'enaltiré sota una pluja indígena i furiosa,
com aquell amor nostre.
Et diré un mot molt breu.
M'excusaré per fer-te perdre el temps pensant en mi
mentre expliques en francès la lliçó quarta:
hi haurà els minuts encesos
quan t'adones que el plugim et pinta les finestres
com un plor encongit, tatuatge de roses,
fonaments de memòria secretament absorts...
-Vaig brodar als meus pits el clavell de teu sexe,
excelsament hi vas penetrar, cau i preciós,
pergamí del plaer.
Accelerava l'amor, enjogassada,
per ser benignament altiva al davant teu:
les cuixes deixatades, el mos abellidor.
T'endevinava plenament el gest
i et sabia temptat d'ofegar-te en l'orgasme-.
El record del teu desig punyent m'ha retornat la gana,
mesquinament et menjaré el melic, amor.
Reiteradament et diré un mot molt llarg.
Pàgina de presentació MAG POESIA
|
