QUANTS D'ESTELS...

Quants d'estels es perderen dins els somnis
dels qui vivien sols, a la muntanya,
veient les teulades
petites, el fum terrenal
que no els arribava, creien,
tan a dalt, amb la seva riquesa de núvols!
Quants d'estels es perderen dins la boira!
........................
I hem de vendre les nostres paraules
perquè algú ens escolti,
ben assegut.
.......................
Damunt les teules negres i rompudes
hi creixen la molsa
i les antenes metàl.liques.
El vent se'n du les paraules
allà enfora, a la cinta blava del mar.
.......................
Però els estels han de davallar a la foscor
de les paraules.
 

PAPALLONES DE LLIBERTAT

     A Isadora Duncan

Em va mig despertar una matinada
un esclat de papallones
de llibertat.
Enfora dels somriures de plàstic,
dels ulls de vidre,
dels cors de metall,
de les escales elèctriques,
de les idees prefabricades.
A l'hora que canten els ocells més fort,
damunt una columna trencada 
que es retalla en un blau fosc
i el sol encara no travessa els vels blancs de la matinada,
que volen
amb papallones de llibertat.
 

EM FAS RECORDAR LES NITS DE LLUNA PLENA

Em fas recordar les nits de lluna plena,
aquell perfil retallant-se en la llum blanca
quan dormien les crisàlides.
Després, la invasió sobtada
d'un glatir al cos,
la pols d'una matinada insomne.
.................
Vam gratar a l'arena
i en sortiren uns cucs gelatinosos,
llarguíssims.
................
Els seus ulls eren de color terrós,
com el fons d'un safareig.
Jo m'havia de capbussar en una aigua tèrbola
i nedar, nedar amb esforç,
amb por de tocar molses,
de relliscar en el verdet.
Però l'aigua s'anava fent clara,
cada cop més neta
fins que esdevenia cristal.lina,
carregada de safirs.
 

EL MOIX

Cel de plom, ulls daurats,
coneixes el teu nom
- Fèlix, felis, feliç -
i al frec de la teva pell
vibrant, tèbia i vellutada
pens que he trobat la relació perfecta.
 

DEFIXIO

Una bruixa m'ho va ensenyar.
He llançat a una font la taronja amb cinc claus
i he dit: "que el seu cor tengui tant de repòs
com aquesta taronja dins l'aigua".
"Maleïda sigui tres vegades"...
però m'he aturat
perquè en dir el seu nom
la llengua em tornava de pedra.
 

DELTA MAJÚSCULA

Desig, triangle que duc
tallat amb ganivet a dedins.
 
 

poemes (març 2004)
 

La cala, setembre 03

Enguany no haguessis pogut nedar a les nostres roques,
han embrutat la mar.
És un líquid verdós amb pútrides
bambolles grogues.
..............................
Te'n recordes, quan el jardí era un bosc?
Entre les canyes ens bastíem una llar,
la morera era la nostra atalaia,
l'aire encara era transparent
i hi havia tamarells vora la mar.
Saltant en immensos coixins d'algues
vèiem encendre's les estrelles.
..............................
Ara que diuen que no tornaràs,
pens que t'he de trobar qualsevol dia,
asseguda a les roques.
 
 

Paisatge

Nina, has vist passar els ametlers florits,
el color i les taronges?
Les muntanyes ploren perquè ve l'estiu.
...........
Mira bé aquests ametlers:
floreixen per darrera vegada..
Prest la ciutat arribarà a les muntanyes.
 
 

Noticiari

A vegades pens que Homer tenia raó:
els humans formam part
d'una pel.lícula per entretenir
uns déus avorrits.
 
 

Hard Rock
  To the "Peechers" with love

Blau,
vermell, 
flash,
llum.
Vibren els acords,
un udol metàl.lic.
Mans,
ulls,
crit,
fum.
Glateix l'onada dels cossos en dansa..
Un allau de ritme catàrtic.
Somnis d'ales negres,
el temps s'acaba.
No hi ha camí de retorn.
L'àngel somriu amb un aire diabòlic.
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA