escrit a bunyola

LA MÚSICA

No du enlloc el bell. Tots ho sabem:
tu, quan comences un concert, nosaltres,
quan t'escoltem aquella peça. Fugen
àgils els dits, pujant, baixant les cordes.
Els sons arriben just on ens estem,
ens enrevolten quasi com el peixos
a l'ham. I tu no pares mai, no pares
d'anar i venir pels fils de la guitarra,
les mans resseques com clivell de roca. 
Més que la mà, l'orella està oberta
-és el costum, ho saps-, però no escolta,
com porta vella que ja no pot cloure.
Tan bé com hi podríem viure aquí
baix dels estels si funcionassin qualque
volta els cinc sentits: que l'ull passés
sense més boira, fos ja despullada
del seu cotó l'orella, ben obert
el nas, el paladar un poc més tendre,
i els caps dels dits, els caps dels dits més àvids
just com els teus que pugen i davallen
i cremen en la música dels déus. 
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA