bartomeu fiol
 

camp rodó
(1973) 

Sols la mort ens salva del ridícul.
 PERE QUART, gràcies. 

Arrauxat, apareix al costat de l'esquelet 
d'un citroën d'abans de la guerra, 
nas-mal-pastat, fet un jaques. 

Sembla moll però és cabota, 
foll repetit, gitat d'esquena al mar, 
negat  del tot als afalacs del vent, 

cuetejant com peix 
agafat per la ganya. 

Tanmateix, pretenint justificar-se, 
fent un crider tot sol, dient coses 
que a ningú no importen, importunes. 

Pedacer furtiu, de bulímia afectat, 
cercant la veritat, empès pels anys, 
a aquest solar vacant encara 
-hom no sap per quant de temps- 
entre munts de fems 
més o menys saludable. 

Quin tipus guillat! Vora un safareig buit, 
invadit d'ortigues i de runes, 
ha deixat uns quants mots 
arbitraris, mots inscrits 
amb lletres capitals, 
decrèpites. 
 

contribució de bàrbars
(1980) 

L'ALIENISTA 

Trabuqueu bé el canterano, 
buideu tots els calaixos. 
No tingueu por. 

Amb paper de vidre 
netegeu el verdet dels ossos. 
No tingueu por. 

Feis un manat dels limfàtics 
i escureu el budellam. 
No tingueu por. 

Despulleu-vos de l'esquena. 
Socarreu la pellerofa. 
No tingueu por. 

A les venes incolores 
injecteu blanca noïna. 
No tingueu por. 

Per fer-vos una guitarra 
empreu els feixos neuràlgics. 
No tingueu por. 

Fumigueu bé la memòria 
i esteneu-la al sol i al vent. 
No tingueu por. 

Oregeu tots els gecs vells 
i gireu-ne les butxaques. 
No tingueu por. 

Ventileu cambrons i cambres. 
Obriu portes i finestres. 
No tingueu por. 

No tingueu por més que a la por. 
No tingueu por ni a la por. 
Sobretot, no tingueu por. 
 

capells de ferro a son cabastre
(1983) 

A JOSEP ALBERTÍ 

No es tracta tant de fer cap text perfet 
-probablement una contradicció en els termes- 
com de deixar uns dictats no emprats, 
que ahir no hi eren i avui són i malden 
per quedar. Això, germans. No rars invents. 
No jocs de mans ans de milans, 
enfilats a gronxadors jussans, 
brodant estramps calents i milicians, 
quelcom de vell quant al bessó, 
expressat de bell nou molt més per ètica 
que no per cap estètica. Això i res pus. 
 
 

calaportal de cavorques
(1985) 

No hem d'escollir sintagmes bells 
ni tampoc vells. Per a desfer cabdells 
són suficients sintagmes garrells. 

Si això fes trontollar capells, 
o tombar-ne, o arrufar musells, 
tant de bo! Contra els mesells 

i deseixits, i a més burells, 
cal no estalviar gaires fusells 
i sense honta obrir portells, 

no encorreguts de rompre atuells 
ni d'aquest joc de mots coltells, 
escàndol de cloquers i capitells. 
 
 

la comunió dels sants o els morts ho callam tot
(1997) 

EL QUE HAN DE DIR DIRAN, NO EL QUE VOLEM 

El nostre fat no està renyit amb l'humor, 
sigui aquest negre o devastat, anglès o català. 
Si volem més entenedors els nostres textos 
no tenim gens fàcil de fer-los la clenxa. 
Al capdavall han de ser ben autònoms 
i el que han de dir diran, no el que volem. 
 
 

cave carmina, cape canes
(1998) 

MIQUEL BAUÇÀ, BARCELONÍ DE CIUTAT VELLA 
PETIT HOMENATGE

Molts de triomfadors Adams 
ha vist sortir el teu Felanitx nadiu 
però també t'ha vist eixir a tu, 
el més entotsolat, el més decebut, 
el més pacient amb la sordidesa 
dels voltants de la plaça Reial; 
el més pacient amb la sordidesa 
del carrer de Marsala i de després. 

No hem de trobar puntaire per fer-te la punta 
que la raó, i la pietat, i la pàtria reclamen. 
 

 

catàleg de matèries
(1998) 


MATÈRIA D'ÀNGELS

Un àngel que no mostri
almenys una ala alçada,
l'encàrrec dissimula,
confon el personal.

Un àngel que no amagui
almenys una ala tocada,
no resulta creïble
en aquest carnaval.


L'ARADA I LA TERRA

L'engany del giny on campa l'artifici
pot ser considerable -i respectable.
Però aquí, cada llaurada
vol tenir més que veure amb la terra
que no amb la forma de l'arada.


MATÈRIA DE GRAFFITI

"Lúcid però dislocat",
epitafi el més adient.
"M'heu destorbat la llengua,
m'heu estroncat el doll", hi podeu afegir.

Tanmateix, entesos morbosos, faríeu malament
de centrar-vos en aquesta o en cap altra ferida:
els jos poètics són una gernació
talment com els jos no poètics.

Finalment, amb mà del tot invisible
i grafit untuós, qualcú escriu també,
a la llisa paret o al mur gratellós:
"tot jo és una exageració".



Continuació o represa dels poemets de Montsouris
(2007)

ELS ADOLESCENTS

Ens donam a solitaris jocs de mans,
a solitaris jocs de neu,
a fruir renous d'aigua i
com que ens manquen dones tenim imatges
que imaginam o trobam millors, més a l'abast!


PERÒ HI HA EL VERD DEL SENA

Però hi ha el verd del Sena
i naus, dessota el Pont Royal.
Ara només noms
m'invoquen la memòria.
Trista corrua dels anys perduts,
dels anys que es poden perdre.
Però hi ha el verd del Sena.

Torno amb el bri verd del somrís
perquè hi ha el verd del Sena.


*

Atemporal per definició
un text ha de ser atemporal.

Tal com tu, lector, tambçe,
has d'aspirar a ser del tot atemporal.


*

Ja no és motiu d'alegria
que es congrenyi un text o un llibre.
La veritat no ens farà més lliures.

El feix de llenya per al foc
s'ha desfet i s'ha escampat i s'ha mullat.

La desmemòria t'ofegarà inexorable
com una boira que esborra, salvadora en part
potser.

el teu esguard
va finalment del tot a lloure.


*

Un àngel amb sis ales
-com estampat en la volta celestial-
o àpter i enrampat
-estranyament present en aquest fotut femer-
no té memòria. Ni existeix en el temps.
tot el que sembla que va fer,
fa o farà -si res-
és ara, ara mateix.

La lluita amb l'àngel,
a vida o mort,
és ara mateix, ara mateix.

La lluita amb l'àngel,
a tot o res,
és ara mateix, ara mateix.





Més sobre B. Fiol   
 

Més poetes
Pàgina presentació MAG POESIA