*

I tanmateix
hi haurà un mirall al fons del camí
llacs de setí barrejats amb caramulls d'ombres.

El sentiment no té una maquinària exacta
les estones rodolen franques de guiatge, sense penons,
cap a l'estimball eixordador.

La llibertat recomença altra vegada
el vent de la matinada dóna ales a tots els fronts.

La certesa és una papallona 
que canvia de flor i de racó.
 

*

Ara que et veig: cínic i segur, respectable...
m'obliga un gest feixuc i pens
que potser hauria estat millor
aixecar-se en revolta fa temps ja
abans de retrobar-nos, inalterables,
en el reducte fòssil de sempre.

Potser necessitàvem un cartipàs per l'aventura,
sojornar tots els racons
i espoliar les grans i nobles gestes.

Ara que et veig: educat i alhora feble, desitjable...
m'obliga un crim just: desfer-te i refer-te
per engegar-nos a la primera maqueta de l'amor
abans d'ensopir-nos cap a llargs reductes i pretextos.

Potser, però, no calgui res d'això
al capdavall no ho sé
però m'obliga la violència d'estimar-te.
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA