(El Grau de Gandia, 1968)
DE MAR COMPARTIDA
L'aire tremola amb cada vol d'ocell.
Cau la tarda i una dona camina
per platges desmaiades:
passos marcits, pell clara.
Amb algun convenciment camina
fins al límit abrupte de les roques.
Vacil.la un instant, escull la fita
exacta i llança al mar engrunes de pa
que trau d'alguna butxaca.
La dona riu, enfrontada a les ones,
quan els peixos s'acosten
a menjar-se-li el riure,
fins que s'apaga el desvari d'escates
i contempla en silenci com retorna la calma.
Així, cada vesprada existirà
un camí cara a cara amb l'últim sol.
Mentre la dona -pell
salada, passos clars-
crega que el gran motiu
per caminar se'l trau d'una butxaca.
I que no nedarien els peixos, si no fóra
amb l'única esperança de buscar-li les mans
felices i amples, com dues magnòlies.
Flors a casa
Barcelona, Ed. 62, 2007
AMB LLUM DE CIRI
2
En la nit fonda,
l’insomni d’un mussol.
La teua veu,
murmuri d’una espelma.
Quan et desitge,
ets somni o veritat?
A L’ALBA
Perquè
així havia de ser després de la naixença
de la llum, tan senzilla.
Dylan Thomas
És tan recent el dia
que encara desconfia de les coses.
L’horitzó d’una mar llunyana es daura
d’albes, alhora que es dauren les sendes
c’una profunda aroma a camamirla.
El món diu veritat des de l’olfacte.
Les mans temptegen el dubte dels cossos
molt abans que els ocells celebren el prodigi
d’un matí nou, confosos espant i meravella
com si fos la primera llum del Gènesi.
Sols el llenguatge desbordat del tacte
es deleix per imposar-hi silenci,
però no hi ha silenci tan voraç
com el que un cos disputa a un altre cos.
Un saqueig entre cossos que es desclouen
amb idèntic alè, proteix o genital,
al que cada solstici resssuscita
estrelles arrelades a la terra:
firmaments amb perfum de camamirla.
TERRA SENSE HERBA
Circumdant un planeta invisible,
un xoriguer sotja la presa.
Del cel més alt s’estimba la darrera
amenaça: no hi ha consol, no hi ha
consol, no hi ha consol. I qui l’espera?
Més avall, just al lloc dessagant de les plomes,
un tros de terra s’ha esquerdat
per deixar que nasqués
una margarida.
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
