*

L'amic que em va ensenyar a estimar
no l'he tornat a veure fins ara.
Des de la cambra fosca m'escolta
 a través de les ones. Potser recorda
l'olor de cafè del passadís desert.

L'amic que em va ensenyar a estimar
somriu i em fa un petó a cada galta.
Em mira per entre els replecs
de la plana. Si somnia
-que no ho sé-
és en un got de cervesa i una mà entre les seves.

L'amic que em va ensenyar a estimar
l'estimo encara pel mirall dels dies.
Jo també el miro i ric, somric
i em fa saber que avui
gràcies a ell
jo sé estimar.
 

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia