15

Em va obrir la porta i em va donar pa amb vi,
quan no hi havia ni pa ni vi ni cap dolcesa.
Jo no la coneixia, la mare em digué:
-Truca-li i digues-li que ja vivim aquí.
I ella va obrir la porta i em va donar el pa amb vi,
duia la llesca en un plat perquè anava a berenar,
jo només mirava el plat amb el pa que sagnava.
-No n'has menjat mai de pa amb vi?
Jo no podia dir res, només mirava.
-Té, jo ja me'n faré una altra-, em digué
mentre em donava un copet a la galta i em deia també:
-Després, em tornaràs el plat.
I va tancar la porta i em va donar el pa amb vi,
jo no podia endevinar que no en tenia d'altre.
La Teresa va començar a dar-m'ho tot,
em besava i em deia coses estranyes:
que ella ja no tenia ni marit ni fill
però que jo era el seu nét,
demanava a casa que em deixessin dormir amb ella
i posava els llençols nets i em dava el sopar,
m'obria la porta i em donava pa amb vi, 
pa amb oli, pa amb olives negres i
em deia si a casa només em daven farro.
A la Teresa, li brillaven els ulls,
meravellada de veure's i de veure'm,
de sentir que sense fill ni marit
havia arreplegat un nét i
m'obria la porta i em donava el pa amb vi.
 

31

Jo vaig veure plegar una bandera,
rentar-la, allisar-la,
donar-li un cop de planxa
com si fos un mocador de butxaca
per endreçar-la al calaix.
Vaig veure embutxacar-se'n alguna,
fer-la desaparèixer en un instant
com aquell qui fa jocs de mans.
Un dia n'aparegué una de rebregada per terra, pel carrer,
n'havien fet mofa, l'havien esquinçada
i ella segui allí enmig del carrer,
els nens hi jugaven,
i jugava l'aire i també els grans,
els gossos la mossegaven, la martiritzaven;
la Margarida se la mirava de la finestra estant,
quatre llàgrimes li barraven la cara,
-Cuiteu- ens digué. -Vosaltres sou nens i ho podeu fer-,
i donant-nos una capsa de llumins: -Teniu,
preneu aquella bandera i com per joc
porteu-la lluny de tota aquesta gent
i enceneu-la, quan sigui fosc en guardarem la cendra.
Jo la duia i jugava amb ella tot corrent
i a la boca del bosc la vaig veure cremar;
les quatre llàgrimes de la Margarida
mirant la flamarada de la finestra estant
semblaven també quatre barres de sang.
I així va ser com vaig començar
a saber respectar la bandera d'un poble.
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA