T'estime

DIC

T'estime,
              què vols que et diga?
i a cada minut que passa 
t'estime més
com si el temps fóra una cosa
en ascensió i no poguera parar de fer-ho

t'estime en el dia, i el sol
em crema d'amor.

t'enyore en la nit, i la lluna
em goteja dolçor

quan se'n va el dia i el sol és roig
em crema el teu amor de xocolata
i estic contenta de saber que 
demà
t'estimaré més encara en la rojor de l'alba

t'estime
             sense tindre més remei
que em console:
sols el record dels teus ulls tendres
i les teues ulleres de Lennon,
de la Utopia que compartim
i cerquem com un Waslala mutu.

T'estime en la pena de no tindre't
i en l'alegria d'olorar-te
    tot i que siga en la llunyania

T'estime com un presagi
que em fa cuscanelles als ovaris
i m'irradia vida als pits.

estime un Papasseit tendral
que no deixa de ser un Peter Pan
a qui m'agrada donar llum,
com a campaneta llumenada
que he volgut ser per a tu.

Estime els teus colors
foscos en la pena
i lluents en l'alegria,
el teu caminar de puntetes
la teua abraçada...

La nostra abraçada dolça
el revolcó valencià
i la suor apegalosa dels nostres orgasmes.

T'estime perquè sí
t'estime perquè no,
si no, no t'estimaria
sense mullar-me en el record dels
teus petons
al front,
a la boca
o als mugrons.

xiquet d'aigua
record de sal que es desfà
quan et busque i t'abrace
mentre em regalimes pels braços
com a pols màgica;

home de terra
estàtua de sucre
que llepe en l'imaginari que em dóna
la llunyania;

pare dels meus infants de mocador
que tu has volgut foren grana
com el color d'aquesta nostra lluita
de magranes al cel

i trons al carrer.
 
 
 
 

Parirem de peu

           "El nombre d'infants que hi ha a l'illa varia
             és clar, segons els que moren en les lluites"
                 Peter Pan i Wendy. J. M. Barrie

                                                         Per Mallorca
                  Maria del Mar Bonet i Vicent Torrent

Parirem matriotes de peu,
ensenyarem la lliçó de les sàvies,
per a fer de la terra 
una imatge i una acció lliure.

No mancaran llàgrimes,
ni plors, ni angoixes.
No mancaran somriures,
abraços, amors, desitjos, alès:

i la vida fluirà un riu
de Salses a Guardamar,
                                     i de Fraga a Maó,
sota la mirada d'una Patxamama
que espera fer l'amor
i no plorar la supervivència. 

Agulló i Blasco, Núria. Amargi: recull de poetes internacionals que versen a la maternitat i a la infància. Panxamama Coop, Elx, 2002.

Canals, Viola. Els vols de Campaneta i Peter Pan. Panxamama Coop. Elx, 2002. 

Per a contactar:
nuriablasco@elx.vilaweb.com
panxamama@elx.vilaweb.com
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA