carme bennassar
 
(Alaró, 18.7.1966)


El silenci.
Els meus ulls no et ploren
però guarden l'oblit i l'enyor,
la glòria i el dubte
de sentir-te lluny de mi i de voler-te proper,
de saber-te absent i de somniar els teus llavis.
El silenci m'ofega.
L'horabaixa es perd.

Ah, si tu em sabessis tan teva!



Presó de silencis. Centre cultural Capaltard, 2005
(El llibre va aconpanyat d'un CD amb tots els poemes del llibre dits per l'autora)

El silenci.
La boira contra el cos.
El meu cos.
Boira del cos,
del teu etern somriure
que calma el dolor.
Anunci de l'alba,
arracones la por un dia
amb l'aparença d'un ésser estrany amb llàgrimes divines.
Brodes camins de tebior.
Tems la nit,
la nit de silenci que ve després de l'amor
i fas callar, nu, espurnes de desig,
marees de dolçor.


 

Pàgina de presentació MAG POESIA