M'agrada el dubte que deixa parlar les coses
les coses que calles i s'alimenten
de l'ombra i la llum dels nostres cossos.
M'agrada el dubte que camina amb tu
i deixa créixer la força que tiba
l'arc mut de la paraula
amb el silenci que invoca el tacte del somni
i encén fogueres als ulls.
Hi ha músics tocant al ventre de l'havana
t'ho veig en la mirada
ara que la música llisca per la pell humida del desig
de les coses callades.
Pàgina de presentació MAG POESIA
|
