bartomeu mestre
 
com un aleig enmig de la calitja
 

*

     AMIGA:

NO VENGUIS LA RIALLA TAN BARATA
AL MERCAT QUOTIDIÀ DE LA CONVERSA.

Perquè... quan t'aixeques rius,
                quan menges rius,
                quan vius rius,
                i quan plores...
QUAN PLORES, FINS I TOT, PLORES CONTENTA.

AMIGA: QUAN TENGUIS POR
-si les mans, encalçant cels,
fan niguls sense compondre estrelles-
                                   VINE i,
arrufat el cos, tremolarem plegats
segurs, i ben segurs, de que la POR
(bubotes?, bruixes?)
és per a aquells que no han après 
a RIURE.

AMIGA: DI NO M'ESTIMÀS TANT
     T'ESTIMARIA.
 

*

     vint de l'on... (gatera alegre)

EL PIT
ADORMIT
AL LLIT.

EL CRIT? 
LA NIT
L'HA ENFOSQUIT.

L'ESPERIT
CREIX I RENEIX.

I EL FEIX?
QUI ENS LLEVARÀ EL FEIX DE L'ESQUENA?

AMICS: BONA SORT!
AVUI NEIX UN DIA NOU.

PERQUÈ AVUI MOR I...
                                         RINCO-RANCO!
 

*

No es canvia fàcilment 
el teu desnu pel teu "esser".

Aquesta nit.
El llit.
La suor de cada instant
al fer-nos un.

Deixarem els complexos al carrer;
Les raons inoportunes i la por.

Quan ella se vestia vaig sortir 
a regar el roser del meu jardí.
Abans de tornar entrar ella mirava
i jo, deixant-ho tot, corria
i, novament, la portava a la cambra
i l'estimava.
 


 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA