Veu renéixer les línies
dels cossos, a l'albada.
L'univers, que té forma
d'humà i que s'estructura
barrocament, s'explica
millor dins els seus ulls
negres. L'espai d'un foli
li fa de tornaveu:
"La vida no és un plàcid
efluvi ni hi ha treva
enlloc pels insubmissos.
Però el vent juga net
i galopa amb els vostres
destins. No tengueu por."

poemes solts

Pàgina de presentació MAG POESIA