josep de togores
comte d'aiamans
 
A una porta, ajupida, estrany que feia,
una dona, en sa nit, s'ull allargava
pes forat de sa clau, es cap girava,
i, tornant a goitar, pes colzes reia. 

Un dolç "carai!", pegant, repar que queia;
hi vaig corrents, la trob qui no parlava,
i com qui senta un llit que tremolava
i una veu, “torna-m'hi, torna-m'hi” deia. 

Entre i mir: una al.lota, alt es llit, besa
a un jove qual coloma, alt una rama,
dóna an es mascle es bec, d'amor encesa.
I, alçant es cap, aquella dona exclama: 

"Ai!..., a una mare tomba s'alegria
com veu que es mascle es bec cala a sa filla".
 
 

Palma, 1767-1831
Estudià a València, feu la carrera militar, lluità en diverses guerres, i tornat a Mallorca exercí diversos càrrecs públics. És un dels representants més destacats del reformisme il.lustrat; mantingué relació i correspondència amb el menorquí Antoni Febrer.
 
 

inici

poemes solts 

Pàgina de presentació MAG POESIA