La terra és una cambra
on no penetra el vent.
 

EL PEDRÍS

Quan venies a seure a ma vora, la nit
recollia a tot aire el perfum esbandit
que hi deixaven de fruita les panyeres curulles.
     La nit movia les vulles.

Tan ben feta de cos, joliu préssec madur,
pensava que l'agost endaurat eres tu.
La teva galta a tot moment s'envermellia
     del desig que jo tenia.

De vegades miraves amb senzill mirar d'or,
com per amagar l'ànsia tremolosa del cor,
i lligat pel meu goig, a penes si sabia
     que dins l'ombra el cor batia.
 

JUSTINA

Igual un clavellet de pastor envermellit,
un granat cintat d'or s'arrapa a ton orella.
Justina, bé me plau el teu coll ennegrit
i ton mirar salvatge en l'arquet de la cella.

Justina, bé me plau ton matiner delit,
dins la bruguera blanca i dins l'estepa rosa.
El poble amb sos carrers s'està encara adormit,
i corriol amunt puges de llosa en llosa.

Flor del contrabandista i somni del pastor,
l'Empordà se desvetlla. Amb sa llisa blavor
la mar penetra en les calanques de l'Albera.

Ensumes com la cabra el primer vent del cel
i davalles al tard com l'aigua penyalera,
l'aigua d'aquella font que cuidava en Manel.
 

EL LLAPINOT

Vós que teniu dins l'Aspre catalana
un mas tan blanc, Teresa d'en Julià,
i que mireu l'escala forana
al cim del coll l'església blanquejar,
ara us voldria agrair el franc hostatge,
bona mestressa, el bon cor que s'hi fa,
i sobretot el llapinot salvatge 
que en el sarró m'heu volgut regalar.
El llapinot ha fet un bon viatge.

Encara humit de flaires del terrer,
i amb el regust del vi que el mullegava,
podeu pensar que ja l'hem menat bé.
La boca i tot ens enfarigolava,
i tot mon somni anava a reposar
sobre un graó de l'escala forana,
d'on creia oir les tres gosses jaupar,
bo i despertant la frescor bosquetana
i els carboners perduts a l'alzinar.

Un caminet entre brugueres mena
al vostre mas dins una soledat.
El caçador hi vetlla a la serena,
quan s'hi mou fressa, el blat indi espigat.
Tota la nit és una cantilena,
i l'Aspre fosca oïu murmurejar,
vós que teniu sota la lluna plena
un mas tan blanc, Teresa d'en Julià. 
 

DANSA

M'agrada seguir el mirar
de les minyones que dansen.
L'una té el mirar de perla,
i l'altra el té d'enyorança.
L'una dansa amb el desig
i l'altra amb son esperança.
L'una apreta sos llençols,
l'altra els deixa amb alegrança:
aquesta el pas del matí
aquella el pas de la tarda.

inici

poemes solts

Pàgina de presentació MAG POESIA