(Campanet 1864 – Barcelona 1920) 
  Marfany, Joan Lluís. “Assagistes i periodistes”, dins HLC 8. Barcelona, Ariel, 1986 
  "La Roqueta" "La Nova Palma" "La Almudaina" (on substitueix el seu pare com a director), "Catalonia", "Diario de Barcelona", "Il.lustració Catalana" 
  "Gràcies a Maragall, va obtenir una col.locació d'oficial administratiu a l'Ateneu i una altra de redactor del "Diario de Barcelona" [1904], les quals, entre totes dues, li asseguraven la subsistència, i el juliol del mateix any es va traslladar a Barcelona. El 1905 va esdevenir director del "Diario", però per discrepàncies polítiques, va dimitir el 1906 i va passar a "La Vanguardia".  
  "A partir de la Setmana Tràgica va augmentar les seves distàncies respecte a la Lliga Regionalista i reforçar el seu marisme". 
  "El seu catalanisme era, fins i tot en la teoria, menys intransigent que no el de la Lliga, més decidit a cercar un compromís amb el maurisme i una projecció activa dins la política espanyola. Però, al mateix temps, Oliver era més modernista que els nacionalistes conservadors, més obert a les novetats culturals."  
  
  POPULAR
   
  Al bell mig de la caçada,
 perseguint un bell singlar,
 volava el cavall del comte
 a l'entorn de l'alzinar.
 El cavall que tant corria
 de sobte es va desferrar;
 tres cames no se li reten,
 la darrera flaquejà.
 -Barons via, barons via
 per un vilatge encontrar,
 i el primer ferrer que trobi
 vulla aquest ferre posar.-
 Quan entraren a la vila
 migdia anava a tocar;
 quan sortiren a la plaça
 un ferrer varen trobar.
 -Ara oïu lo que us demana
 el comte de Ginestar:
 sense treure-li la sella
 mon cavall heu de ferrar.-
 El mestre comença l'obra
 que ja l'anava a acabar,
 però miren i remiren
 i no es cansen de mirar.
 -Té vostra cara mateixa.-
 al comte iu el joglar;-
 no diria que us assembla,
 sinó que és vostre germà.-
 Somrient se li acostava,
 i així comença a parlar:
 -Bé veus al cim de les penyes
 el castell de Ginestar:
 de segur la teva mare
 sovint hi devia anar.-
 Ja el front aixecava el mestre
 i s'atura de clavar:
 la cremor de la metzina
 no el deixava començar.
 -Vejau, barons, que la feta
 el comte no sap per clar.
 Al castell no hi fou ma mare
 ni de nit ni en dia clar:
 al castell no hi fou ma mare, 
 que era bona de guardar.
 Mon pare sí que hi solia
 llargues estones passar
 al temps que el vostre tornava
 del passatge d'Ultramar.-
 El comte, que això sentia,
 de llança, el va traspassar.
  
 CANÇÓ DE LA SIRENA
 (Lletra pera  una música)
 ¡Ah de la barca! Un palau
 més esplèndid que la nau
  aquí tindries.
 Sé d'uns braços nacarins
 i un pit de dolços coixins:
  tu hi dormiries...
 Carns d'alabastre remulls
 i cabelleres raülls
  tu les hauries...
 Sé la cançó de l'oblit
 que entabana l'esperit:
  l'escoltaries...
 En la blavor dels fondals
 els meus ulls són dos fanals
  brilla que brilla...
 La bonança del meu port
 és eterna com la mort...
  Vine, vine, vine!
  
 CHOPIN
  En l'habitació de la Cartoixa de
  Valldemossa on va viure amb
  Aurora Dupin (Georges Sand)
  l'hivern de 1837-1838.
 M'apar veure'l com ombra delicada
 del crepúscul romàntic corrent l'hora,
 fonda en els ulls la febre que el devora,
 fixa en el Pleyel la cremant mirada.
 La gentil cabellera descuidada
 un front ombrívol, de malalt, decora:
 cabells raülls que la carícia esflora
 d'un llavi ardent i d'una mà guantada.
 Oh poble amic de Lèlia, sens ventura!
 infant aviciat per la impuresa
 de l'adultra passió, corc de sa vida!
 En sos nocturns s'esgota l'amargura
 d'una amor ideal jamai atesa,
 i també, com Polònia, destruïda. 
 inici
 poemes solts
 Pàgina de presentació MAG POESIA
 
  
   
  |