(Campanet 1864 – Barcelona 1920)

Marfany, Joan Lluís. “Assagistes i periodistes”, dins HLC 8. Barcelona, Ariel, 1986

"La Roqueta" "La Nova Palma" "La Almudaina" (on substitueix el seu pare com a director), "Catalonia", "Diario de Barcelona", "Il.lustració Catalana"
"Gràcies a Maragall, va obtenir una col.locació d'oficial administratiu a l'Ateneu i una altra de redactor del "Diario de Barcelona" [1904], les quals, entre totes dues, li asseguraven la subsistència, i el juliol del mateix any es va traslladar a Barcelona. El 1905 va esdevenir director del "Diario", però per discrepàncies polítiques, va dimitir el 1906 i va passar a "La Vanguardia".
"A partir de la Setmana Tràgica va augmentar les seves distàncies respecte a la Lliga Regionalista i reforçar el seu marisme".
"El seu catalanisme era, fins i tot en la teoria, menys intransigent que no el de la Lliga, més decidit a cercar un compromís amb el maurisme i una projecció activa dins la política espanyola. Però, al mateix temps, Oliver era més modernista que els nacionalistes conservadors, més obert a les novetats culturals."

POPULAR

Al bell mig de la caçada,
perseguint un bell singlar,
volava el cavall del comte
a l'entorn de l'alzinar.
El cavall que tant corria
de sobte es va desferrar;
tres cames no se li reten,
la darrera flaquejà.
-Barons via, barons via
per un vilatge encontrar,
i el primer ferrer que trobi
vulla aquest ferre posar.-
Quan entraren a la vila
migdia anava a tocar;
quan sortiren a la plaça
un ferrer varen trobar.
-Ara oïu lo que us demana
el comte de Ginestar:
sense treure-li la sella
mon cavall heu de ferrar.-
El mestre comença l'obra
que ja l'anava a acabar,
però miren i remiren
i no es cansen de mirar.
-Té vostra cara mateixa.-
al comte iu el joglar;-
no diria que us assembla,
sinó que és vostre germà.-
Somrient se li acostava,
i així comença a parlar:
-Bé veus al cim de les penyes
el castell de Ginestar:
de segur la teva mare
sovint hi devia anar.-
Ja el front aixecava el mestre
i s'atura de clavar:
la cremor de la metzina
no el deixava començar.
-Vejau, barons, que la feta
el comte no sap per clar.
Al castell no hi fou ma mare
ni de nit ni en dia clar:
al castell no hi fou ma mare, 
que era bona de guardar.
Mon pare sí que hi solia
llargues estones passar
al temps que el vostre tornava
del passatge d'Ultramar.-

El comte, que això sentia,
de llança, el va traspassar.
 

CANÇÓ DE LA SIRENA
(Lletra pera  una música)

¡Ah de la barca! Un palau
més esplèndid que la nau
 aquí tindries.

Sé d'uns braços nacarins
i un pit de dolços coixins:
 tu hi dormiries...

Carns d'alabastre remulls
i cabelleres raülls
 tu les hauries...

Sé la cançó de l'oblit
que entabana l'esperit:
 l'escoltaries...

En la blavor dels fondals
els meus ulls són dos fanals
 brilla que brilla...

La bonança del meu port
és eterna com la mort...
 Vine, vine, vine!
 

CHOPIN

 En l'habitació de la Cartoixa de
 Valldemossa on va viure amb
 Aurora Dupin (Georges Sand)
 l'hivern de 1837-1838.

M'apar veure'l com ombra delicada
del crepúscul romàntic corrent l'hora,
fonda en els ulls la febre que el devora,
fixa en el Pleyel la cremant mirada.

La gentil cabellera descuidada
un front ombrívol, de malalt, decora:
cabells raülls que la carícia esflora
d'un llavi ardent i d'una mà guantada.

Oh poble amic de Lèlia, sens ventura!
infant aviciat per la impuresa
de l'adultra passió, corc de sa vida!

En sos nocturns s'esgota l'amargura
d'una amor ideal jamai atesa,
i també, com Polònia, destruïda. 

inici

poemes solts

Pàgina de presentació MAG POESIA