Se m'hi endugué l'Aglaia.
Descalces i conilles,
vam travessar els bladars i les pinedes.
Rere el roc de la mel,
la serp d'ullals d'ivori i escames platinades
ens reclamà el tribut de les donzelles.
Èbria de sang i generosa,
obrí de bat a bat la balma dels esclaus
i veiérem els segles com passaven
amb túniques burelles i ulls de cranc.
Eren al fons i fermats amb argolles.
N'hi havia d'esllanguits, de cos de neu,
de negres i roents com un coltell.
L'Aglaia s'endugué un jovencell de cua enrojolada.
Jo em debatia, bleda, com sempre, entre els extrems.
¿Antínous? ¿Possidó?
(De sempre, que he volgut tenir-ho tot)

YLANG YLANG

Més enllà del balcó un fons de camps de blat.
I sempre aquella olor a la banyera...
Potser tu no t'hi havies banyat mai.
Us banyàveu, en aquella època?
No pas en cap banyera.
La mare us ficava en una palangana,
us ensabonava i després us esclaria.
La banyera només era a casa de la padrina.
Algú s'hi  devia banyar.
O almenys algú s'hi perfumava.
Aquella olor...
No sabràs mai si era un perfum o era un  sabó.
Déu meu!  Què feia, 20 anys, que no la senties?
I tot de cop, avui, al fons d'una botiga,
has destapat una minúscula ampolleta
que havia capturat aquell perfum
i n'has sabut el nom:
YLANG-YLANG.
 
 
 

POEMES SOLTS

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia