Melangiosa nit de papallones
vora els fanals. Amb lentitud, la banda
interpretava Schumann, avançant
amb petits llums davant les partitures.
Després venia el cotxe,
emblemàtic i buit. Just al darrera
portaven el taüt els nois i noies
vestits d'estiu. Foscos, a poc a poc,
venia la gent gran, i un pur silenci
era el vel de la nit teixit amb música.
Un dels fills del bar Sol, el de la plaça,
no serviria més gelats d'ametlla
els capvespres d'estiu dessota els arbres. 

Melangiosa nit. Distants, els llums
dels músics eren prop del cementiri.
Teníem brisa i agradositat
en tantes cases buides, i la brisa,
barrejada amb la música llunyana,
feia onejar cortines, traspassant,
clara i elemental, les gelosies.
 
 

UN NOI 

M'agrada, mentre assaja, d'escoltar-lo.
Això ho has encertat, penso. I el veig
tímid, preocupat pels seus compassos,
fent-se fort amb la música. No-res
més entranyable i perillós que el saxo
entre les joves mans.
Però la música l'empararà.
Ha deixat de tocar,
i després d'una estona de silenci
el sento iniciar una melodia
càlida i lenta com un vell amor.
El saxo és l'armadura
brunyida pel seu so.
Ni les fredes cuirasses, ni els hermètics
cims lluents, ni els pesants escuts de bronze
que en la Ilíada duien els herois,
mai no podrien protegir-lo tant.

INICI

poemes solts
 

Pàgina de presentació MAG POESIA