Llepar la sal, la mel, la fel del teu somriure

LENT: LLUM I MATÈRIA

Jo que vaig ser sorra i sóc avui
cristall
per obra d'un gran foc,
jo que m'he sotmès
a l'exigent rigor de l'abrasiva talla,
tinc avui poder
de convocar la flama.
Així
el poeta i el neguit i la paraula
sorra, foc, cristall, estrofa, ritme
-ai d'aquell poema que no inflama!
 

SIS OMBRES I UNA EXPLOSIÓ

4. Casablanca

     Homenatge a Humphrey Bogart
                            i Ingrid Bergman

La boira, el marit, l'avió: quina triple llunyania
     interposada!
Sóc un home sol altra vegada.
Ella se n'ha anat.

Tornar a l'esmòquing blanc, al club nocturn,
a la mirada freda i a l'aire taciturn:
quina altra cosa em queda?
I tractar d'ocultar bé l'enamorat
que des de fa tants anys habita en mi
-ho saben bé el whisky i la ginebra.

I seguir,
fer-me fort i desdenyós per resistir
molts més anys aquest exili de la meva sola pàtria,
l'amor d'ella.

Tornaràs, oh pianista, altra vegada,
una nit de bona estrella,
a tocar-me la cançó que n'anuncia l'arribada?
Serà tard, ja massa tard:
els marits es fan eterns i les dones es fan velles
i els enamorats quedem en un món estrany i a part
-que cruel, el paradís!-
on un bes és sols un bes i només queda París.
 

PEDRA

1. Mur

Mirar com perdent la mirada
-liquen, falguera, rovell-,
inundar-me de pedra, ser pedra, ser vell
com el món, reposar...

Pesar,
ocupar un cert volum en l'espai,
un lloc definit i no moure-me'n mai,
escalfar-me amb el sol, refredar-me amb el vespre...

Anar-me esquerdant
molt lentament, esberlar-me algun dia, engrunar-me
més ràpidament cada cop,
ser pols en el vent,
no ser res, reposar...
 

AMOR

1

Temptar a les palpentes novetats,
Gosar fer mil assaigs i balbuceigs,
Collir triomfs o caure en els combats,

Trencar antics costums i mercadeigs,
Asclar seguretats,
Comptar per focs i no per miralleigs,

Anar obrint sentits a nous esclats,
Tallar lligams, trencar restriccions,
Crema cada cop més en claredats,

Crear realitat, formar nous móns,
Amar el desconegut,
Guanyar en fràgils cervells espais pregons,

Avencs vertiginosos d'absolut,
Amor per plenitud:
Tal és el pla secret d'aquest joc mut.

Tastar el destí al fons de tant d'atzar,
-Guspira, foc, incendi: certitud
Crescuda des de gota fins a mar-.

Cantar l'atzar que ens ha fet ser destí,
Cercar més lluny encar
-Claror, saber, felicitat, camí-;

Cremar d'amor i fondre instants i etern,
Tractar alhora de ser i d'esdevenir;
Gaudir i dubtar, conèixer cel i infern;

Guanyar la fonda pau de fer el que cal;
Gestar nous móns en el meu món intern;
Gosar saber-me efímer i mortal.
 
 

PENSAMENT D'ENAMORAT

Tot ho trobo més clar quan t'evoca
l'alegria del sol als carrers
i aquest dolç laberint de xiprers
on vam córrer i que encara t'invoca.

Veig encara brollar d'una roca,
com un llamp que en el cel s'esquincés,
l'aigua freda d'uns dolls fugisse3rs
que reclamen el goig que els pertoca.

I ningú no sabrà que en secret,
malgrat l'aire badoc i distret,
tinc més llum i més aigua i més festa,

i que et tinc, amor meu, i que et tinc,
i que rius i el cristall del teu dring
m'és la més saborosa conquesta.
 

PENSAMENT D'ENAMORAT

Tot ho trobo més clar quan t'evoca
l'alegria del sol als carrers
i aquest dolç laberint de xiprers
on vam córrer i que encara t'invoca.

Veig encara brollar d'una roca,
com un llamp que en el cel s'esquincés,
l'aigua freda d'uns dolls fugisse3rs
que reclamen el goig que els pertoca.

I ningú no sabrà que en secret,
malgrat l'aire badoc i distret,
tinc més llum i més aigua i més festa,

i que et tinc, amor meu, i que et tinc,
i que rius i el cristall del teu dring
m'és la més saborosa conquesta.
 
 

passeig marítim i altres poemes de sitges

ALBA

Això ha de ser més, això demana més, això reclama créixer,
ser contemplat és més que la meitat de l'ésser:
neix un nou paisatge amb cada nova llum,
ah presència múltiple i diversa,
matís en la fixesa del costum!

Cada objecte es dóna i es dispersa:
no és en ell mateix, és en la llum
que el volta, en la mirada que el completa,
i l'ull mateix no és si no es concreta
en una visió.
Per això elogio l'alba, la promesa, la claror:
jo tornaré a ser jo, retornarà el paisatge
-quina novetat, cada retrobament!-
i tornaré a mirar enamoradament
la ben sabuda església, la previsible platja.

Què hi serà rutina? Què hi serà sorpresa?
I en l'expectativa tènue del celatge,
elogio l'alba i visc en la promesa.
 

NÚVOLS

Filtre. Sedàs. 
El vent arrossega altives muntanyes.
El món ja no és blau;
el cel és gris plom; la mar és gris plata.
Incendi al terrat
-claror sobre els núvols- i pluja a la casa.
El món s'ha esberlat.
Sostre. Tendal. Escut. Barricada.
Lluita. Combat.
Les ombres on són? -oh nuesa sobtada!
El vent i la mar.
Objectes sense ombra; el món sembla fantasma.
Només amb els llamps
tornen les ombres, profundes, mullades.
conèixer el real:
fulgor d'un instant, com un do incontrolable.
O bé contemplar
a recer del balcó aquesta pluja pausada.
Frescor, intimitat:
en el canvi del món, canviar la mirada.
 

El color de la ciència
Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1990)

L’ORDINADOR SIMULA EL NAIXEMENT DELS ESTELS

L’ordre matemàtic simula el món real,
crea un altre món –de càlcul, i mental-
regit per lleis exactes, hipòtesis, models:
en un ordinador reneixen els estels
com fa tants anys nasqueren, en brous primordials.

I som com creadors!: veiem a la pantalla
un món tot just nascut. Una galàxia qualla,
es formen els estels –i tot sota control!
I regulem el temps i dominem el sol,
i musiquem i tot la còsmica rondalla!
-fins que el flux elèctric, de copi i volta, es talla.


LES ESTRELLES I LA VIDA

Els àtoms,
creixent lentament en el ventre calent dels etels,
reunint els protons i neutrons necessaris
per ser no ja hidrogen tan sols, sinó heli,
carboni, nitrogen, metalls
pesants, cada cop més pesants, fins a ser
pols projectada, expansiva en esferes creixents,
pols molt estranya en oceans de buit i d’hidrogen...
Ah quanta llum,
quanta calor en els orígens d’aquesta matèria,
ara palpable amb la mà, fins i tot ara mà
que palpa, que estreny, que colpeja, que esquinça!
Ara, a l’abast,
restes d’estels primitius, antiquíssims...


 

Més sobre DAVID JOU

POEMES SOLTS

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia