odissea trenta mil    
surfistes en càmera lenta    
bonbon mallorquin    
hansel i gretel    



ODISSEA TRENTA MIL
 Blau-Discmedi, 2003

presentació a odissea trenta mil

6.
Hem sabut de l'ombra
perquè ens perseguia com el sol cerca
l'horitzó i el troba.
I s'atura i el contempla dins les persones
com un dia infinit i impossible.
La gent sap (ho sap tothom)
que les ombres són majúscules
com una carpa de circ i àguiles marines,
com les algues abissals
i les circumferències que les  culleres
dibuixen als purés i a les façanes.
Ho sap tothom.
D'aquest tema, tothom ho sap tot.

9.
Perdem els autobusos
a una velocitat vertiginosa
i recuperam l'alè
perquè ens agrada seure
i contemplar les aurores detingudes.
Les grues ens ensenyen
que tot és audiovisual,
i que cada dia té un nom de setmana.
Ploram a pedregada pura
per carrers desconeguts
i omplim claveguerams sencers
de blat i hortalisses.
Sabem que en el fons
ens equivocam rotundament en tot
i que l'errada és estrepitosa i general.
Al final tot fa que cada minut
s'allargui com una mirada,
i que l'existència ens pesi com un món.

10.
Sentim bategar la natura
com un sistema,
i en la seva mirada involuntària
ens diu que és un astre.
Ens diu que és una persona,
i llança míssils i flors de cactus
des de la seva penombra de guerra.
Residus vegetals
que se'ns aferren a la carn
i que després es dispersen
pel volum aquàtic d'un safareig
en versió moribunda i centrífuga,
sense el seu creixement de planta
ni la seva llibertat de pol.len.
Sentim treballar la natura
com una ràdio,
i ens llança armaris empotrats
plens de parets, cables d'electricitat,
rius, borra i prostitutes.
Armaris plens d'un temps terrible,
que ens arremanga els prepucis
fins al coll
i ens accelera les calves.

21.
He nascut als aeroports
entre vols i policies,
dins cabines d'ascensor
i en els taxis i en els climes.
Les cireres surten verges
de les conques dels meus ulls
i me roden per la cara
i no volen caure en terra.
La rialla de la fruita
que me nega una postguerra
i me crida i no me sorda
perquè els braços de sentir-te.
És inútil…
la final és massa enfora.

25.
Eres com els animals
dins el cràter d'una lluna
en el vent de llauna i sol
i en la seva sincronia.
A la roca i en l'emblema
d'un planeta ple de res
més vermell que el cel de pondre's
a la dura llei de caure.
El robot ens escalava
per frontisses i parets
com un tren, com una casa
que tenia plataforma.

INVENTARI PIS CARRER MISSIÓ NÚMERO TRES, SEGONA

    Habitació primera: una làmpada sòtil de tres bombetes, una làmpada taula de nit amb peu de marbre, un llit matrimoni, una taula de nit amb marbre, una cadira, un armari dos cossos, dues estores, dues flassades, un matalàs, dues cortines vermelles, una cortina blanca, un portacortines, dos coixins.

    Habitació segona: dos llits de ferro, dos matalassos, una taula de nit, una làmpada taula de nit, quatre flassades, una estora, dos coixins, una làmpada amb tulipa antiga i una bombeta, dues cortines, un portacortines.

    Habitació tercera: una flassada, una làmpada amb tulipa i bombeta, un llit amb matalàs i un armari amb mirall.

    Passadís: una làmpada amb tulipa i bombeta, una cortina.

    Entrada: un moble llit plegable, dues cadires, un mirall antic, una làmpada amb tulipa i bombeta.

    Sala: una làmpada amb sis bombetes, un sofà, dues butaques, una taula centre, una taula auxiliar, una estufa butà amb comandament reductor, dues bombones de butà, dues cortines, un portacortines.

    Menjador: una làmpada cristall guardiola amb quatre bombetes, una aparadora, un mirall antic, una taula menjador extensible, sis cadires menjador, una fruitera.

    Cuina: una cuina gas ciutat tres fogons, un termo gas ciutat, una turbina, dotze plats plans, dotze plats fondos, dotze plats postre, dotze tasses cafè, dotze plats cafè, sis tasses cafè amb llet, sis plats cafè amb llet, dotze culleres de sopa, dotze culleres cafè, dotze tassons aigua, dotze tassons vi, un premsapuré, un morter amb maça, unes pinces carn, un setrill, una sucrera acer inoxidable, una cafetera, tres paelles, un colador, un saler, un poal fems plàstic, una fregona, una pala fems, una granera, una palangana duralex, una torradora "Pyrex", una bateria de cuina cinc peces, una gelera dues portes.

    Galeria: una rentadora automàtica.

LA MOSCA DOMÈSTICA

No dignifiques de l'art de volar
cap més virtut que la pura acrobàcia,
fons el motor contra el vidre amb audàcia,
no el veus i et jures que el pots travessar.
Ets una plaga i et folen flitar,
no t'intoxiquen, t'escapes amb gràcia,
deixes l'estela dins l'aire lilàcia
dpuna au-insecte que vol ser estelar.
No vas de flors ni fabriques la mel,
ets eixerida, putanga asquerosa,
qui negarà el teu domini del cel?
Dins la sucrera impulsiva, com jales,
qui discuteix que no siguis hermosa,
mostra l'espectre solar dins ses ales!

EL VI

Qui va ser el geni que un dia per sort
va ficar el peu a un poal de raïn,
mai podrà dir que no li agraïm...
passam del tema que ja deu ser mort.
Beure per molts és el més noble esport
perquè entrenats de la mare hi sortim
i si volem oblidar que existim?
pas d'anar recte i el vi em fa anar tort.
Si en lloc de llibres les biblioteques
fossin cellers per anar a beure vi
concediria el govern moltes beques.
I si en els bars despatxassin sonets
i amb el cuixot no es pogués prendre un fi
ca!... no caldria en mil anys fer-los nets.

SURFISTES EN CÀMERA LENTA
(bLAU, dISCMEDI, 2005)


Rellotge de paret a sa cuina,
rellotge despertador de quars,
rellotge calculadora ja sumes 30 anys,
rellotge de sa tele de s’hotel.
Rellotge tens sa vida per davant,
rellotge no te pots aturar,
rellotge fill de puta
es temps que t’has menjat,
i el món seguirà endavant.


M’ENCANTA PARÍS

Fàbriques de fums i parets,
carros de cavalls dins sa boira,
una xemeneia de bloquets,
ja ha tapat se neu mitja porta.
Dins es bar estic calent,
sa farola s’il·lumina lenta,
ja desapareixen es carrers
i tu fas olor de menta.
Som un home feliç,
tenc deliris amb anís,
som un elefant ambulant
i m’encanta París.
Mira, descarreguen un vaixell:
gènere de ferro i certes eines,
llistes amb camions i traginers
i és molt lo que un comptable s’ha d’aprendre.
Un mecànic entra en es cafè,
sa locomotora se’n va a l’aire,
diu “jo s’avaria no la sé
i l’he revisada no fa gaire”.


PALLASSO

I encara tens sa carpa amagada
dins es garatge de l’amo des pis,
és p0lena de pols i, a vegades,
somies tornar a muntar es circ.
Agafes ses xanques i puges
amb s’esquena a sa paret
i tanques es ulls i voldries
sentir s’home-bala fer es pet.
I sona de fons un piano
i tornes a riure, pallasso.
Acròbates i trapezistes,
mones, lleons i elefants,
i es pròxim bolito que surti
segur que el penses agafar.

PETIT HOMENET
Petit homenet de muntanya
que vas amb sa teva destral
evites camins i acampades
per no topar amb éssers humans.
Petit homenet de muntanya
que fas deu centímetres d'alt
sa barba t'arriba a sa panxa
i sempre content vas xiulant.

Petit homenet de muntanya
t'aixeques a s'hora que vols
agafes sa pipa i sa canya
per anar a pescar a nes rierol
Petit homenet de muntanya
de gírgoles i esclatasangs
fas una torrada i convides
i xerres amb els animals.

Dins es bosc aquí feliç
he crescut entre flors i ja te dic, convençut
des des temps que és l'infinit
veig el sol entre els arbres dibuixar retxes d'or.
Dins es bosc aquí feliç
he crescut entre flors i ja te dic, convençut
des des temps que és l'infinit
veig el sol entre els arbres dibuixar retxes d'or.

BOMBON MALLORQUIN
(Blau, Discmedi, 2009)

LEGO

Deliri de plàstic, apoteosi de colors,
diluvi gimnàstic, olímpic, gloriós.
Hovercraft policia,
portaavions amb avions,
farmacioles, medicines,
cossetxadores, Star Wars.
Me dispersa, me fascina,
me fa por, m’il·lumina,
m’allibera des meu ego... Lego.
Deliri de plàstic, aliment en colors,
Pikatxus, esglésies, cotxes voladors.
Soldats imperials,
molins, bixicletes,
científics a Mart,
jardins amb floretes.
Me distreu, m’al·lucina,
me concentra, me despista,
m’allibera des meu ego... Lego


MARCIANET DE MART

Era un marcianet de Mart,
tenia quatre braços
i no era ni baixet ni alt,
i veia de ca seva paisatges florescents,
antics mars eixuts i estava molt content
(però un dia sa cosa va canviar).
Era un marcianet de Mart,
tenia es cos d’escata
i no era ni primet ni gras
(però un dia sa cosa va canviar)
i veia de ca seva rovell indandescent,
poblets molt a lluny i estava molt content
(però un dia sa cosa va canviar).
Era un marcianet de Mart
tenia sa mirada lluminosa
i es cervell en blanc
(però un dia sa cosa va canviar)
i veia de ca seva jardins de ciment
i cuques de llum i estava molt content
(però un dia sa cosa va canviar).


POLO DE MENTA

A davant ca meva
hi ha un carrer ben aparcat,
una grua que li treu
tots es marrons en es veïnat,
una bixicleta
que la vaig agafar des fems,
té una roda blanca i negra
i n’Al Capone ja m’entén.
Cusen ses xarxes
en es sol es pescadors,
ja ho sabem, no els hi interessa
que els hi treguin Polaroyds,
sonen ses campanes
i es infants a vida i mort
se disputen sa pilota, you know,
juguen a futbol.
Vola bitxo raro perquè aquí ja no t’hi volen
ses madones policies quan espolsen ses garroves,
vola bitxo raro, més enllà de ese muntanyes
trobaràs o te faràs també un ca teva
per tu i per sa teva dona.


AI LAS!

Arbre que mira farola,
farola que mira façana,
façana que mira rellotge,
rellotge que mira campana.
Campana que mira finestra,
finestra que mira tramvia,
tramvia que mira bufanda,
bufanda que mira robot.
Ai las! sa vida és un principi,
un nus i un desenllaç.
Sabata que mira telèfon,
telèfon que mira cadira,
cadira que mira diari,
diari que mira revista,
revista que mira sa tele,
sa tele que mira sa roba,
sa roba que mira sa planxa
sa planxa que mira es calaix.
Ai las! sa vida és un principi,
un nus i un desenllaç.
Arbre que mira farola,
farola que mira senyora,
senyora que mira a quina hora,
sa filla taronja devora.
Eclipsi que tapa la pruna,
espurna que vola amb el·lipsi,
col·lapse que evoca una crisi,
i na Cindy augura un desastre.
Ai las! sa vida és un principi,
un nus i un desenllaç,
aiii las! sa vida és un principi,
un nus i un desenllaç.



HANSEL I GRETEL
(Blau, 2007)

JO TENIA UNA CASETA HANSEL I GRETEL
SES PARETS DE TOTS ES COLORS
EREN GROGUES I LILES I DE XOCOLATES MARRONS

JO TENIA UNES CORTINES HANSEL I GRETEL
I NA GRETEL VENIA A SOPAR
I VOLIA ESTAR AMB JO I TOT AIXÒ AMB UN ESFORÇ INHUMÀ

PER MIRAR TENIA UNS ULLS
I MIRAVA PASSAR ES OVNIS
“DOS MIL-ZERO... DOS MIL-UN”
I M’ACARICIAVA ES COXIS
PER DORMIR TENIA UN COS
I DORMIA COM UN SOMNI
SOMIAVA SEMPRE AMB JO
I ME DEIA “NO T’ADORMIS”

PIRULINS I PIRULETES HANSEL I GRETEL
I SA NIT OCULTAVA ES AVIONS
I SA LLUNA AMB PARAIGÜES AL CEL DESPENJAVA NEONS

més informació (antònia font)

poemes solts

Pàgina de presentació MAG POESIA