* Ara us preguem per Catalunya, oh Déu!
 

EL MATÍ I TU

Ara t'enrioles, i el matí es fa espès
de versos i espígol, de festa i ocelles.
Ara les mans teues esbullen poncelles,
i el matí es pentina amb galtes i oboès.

Ara entre els pollancres hi ha un clam sorprès:
t'has endut llur ombra sota tes parpelles,
i el matí s'hi esquinça, balb de llums novelles.
Oh els teus ulls dolcíssims, on mai no es pon res!

Ara, escuma rossa, entorn dels nostres passos
una primavera antiga es va desfent,
i el matí s'eixampla sobre cérvols lassos.

Tot se m'anuncia com una florida,
com una sang tendra que em cenyís breument.
I et tinc vora els llavis: què més és la vida?
 

CINC INVOCACIONS

3

Tornes ja en nostra sang a ser com eres,
oh pàtria! Comencen dins la nit
a alçar-se fixament el mur i el crit,
i el cel enyora el colp de tes banderes.

Van recobrant el gust de les dreceres
els nostres peus amargs. El branc florit
s'hi estableix, com l'havíem pressentit.
Pertot desperten relles i fogueres.

Els rems, la pau, les roques poderoses,
els infants amb què et salves i vesteixes,
et reprenen. Oferts, som veritat.

Mare enmig de les tombes precioses,
tu ens anomenes un per un i ens deixes
la llengua plena del teu nom daurat.
 

TRES POEMES INÚTILS PER A DOS PINTORS
QUE VOLEN REINVENTAR EL MÓN

2

Hi ha els colors, el blau, cel, per exemple, i vermell,
i les irisacions del nàcar, i el verd de les fulles,
i l'escata dels peixos indefinible, i més indefinible
quan els peixos són servits a taula,
i els matisos de la pell d'una anca humana
(jove, és clar),
i els de l'interior del porc, tan suaus,
i allò que en diuen l'arc de Sant Martí,
i una cirera.
Són els Colors de la rutina: els de la Kodak mesocràtica
i
de la bestiesa.
L'avantatge dels pintors -dels "bons" pintors- és
que, desvergonyidament, es treuen de la mànega nous colors.
Són uns colors que contradiuen els colors,
el color d'un vol d'un albatros que ningú no ha vist mai,
el color de la mort o el de l'orgasme,
el d'una fel displicent, el del fum irritat,
la transparència de la mà damunt la cuixa,
la ingenuïtat d'una font o d'una sessió d'espiritisme.
El color,
alhora convencional i enigmàtic,
pot se inventat cada dia.

Més sobre JOAN FUSTER

MÉS INFORMACIÓ SOBRE JOAN FUSTER: clicau aquí

Poemes solts
Pàgina presentació MAG POESIA