ALERTA

Si rompeu el finíssim cristall
d'un comportament honest, seriós i honorable,
sols perquè no us és rendible a curt termini,
si mentiu perquè convé a la vostra butxaca,
alerta, com les gallines, sou de volada curta.
Alerta, rompeu l'harmonia del vostre entorn.
Alerta, el guany podria no bastar-vos per medecines.
 

AQUELL HOME

Era més dolent que el fems de colom, diuen,
i blauenc de paraula, obra i camisa, em contaren,
amb correatges i pistola com a logotip de marca.
Va ser ca cerber de la CEDA quan la fam, quan la matera,
que això era ser "cosa". Després, li feren amples.
Morí la setmana passada i a la barra d'una taverna
un home quan ho sabé esclafí amb la llengua del cor:
"si hagués mort ara fa cinquanta anys, mon pare
se n'hauria anat d'aquest món més a pler".
Tenia set i no em vaig poder acabar la cervesa.
 

JO ERA UN NIN SALVATGE

Jo era un nin salvatge que vivia a lloure
i creia en la bondat i en la paraula dels homes grans.
Fins i tot l'adolescència em va ser amiga.
Després m'ensinistraren, m'integraren, com diuen ells.
I ara som un home gran salvatge disfressat
de pacífic vianant dels dies que passen i passen.
Algun en veig de la meva nissaga, de tard en tard.
Estalviam saliva baldera. Ens miram de coa d'ull i callam. 
 

JOAN BROSSA, ADÉU

Ciclistes virtuals, interior de cucales somerines
amb paisatge de fons i línies blanques a l'asfalt,
intermitents, que vénen, vénen, vénen...
Elèctrodes per llavis. Vagines com clots d'argila:
absolutament impermeables, hermètiques, closes.
Poeta estimat en total reacció química cap a on?
Ara parl amb vós, mestre, i dic en veu alta:
si avui és dilluns, abrigau-vos, demà farà fred.
I: quan el cirerer es mor, de la fusta se'n fan flabiols.
 
 

restoble
 

ENVILIR EL GEST

Envilir el gest enmig de posats marcits
sols, perquè no han volgut saber,
sols, perquè no han volgut entendre...
I dir-los-ho de pla, sense doblegar els mots:
Sou una colla de covards!
 

L'IMBÈCIL

I diu, així, com de passada,
aquell és un imbècil. Sabeu 
quina l'ha feta darrerament?
I la conta. I riuen. I riuen.
Poc després entra l'imbècil al bar.
I li fan copets a l'esquena.
No sé qui pagà la ronda, al final,
però en tenc una lleugera sospita.
 

MEMÒRIA OLFÀCTICA

No tenc clara recordança 
de la teva cara, aquell dia d'estiu.
Però l'olor de la teva pell
està impresa al dipòsit absurd
de la meva memòria olfàctica.
T'ensum però no et veig!
Vaig esclafir la nit passada, en somnis.
 

MODEL PER ARMAR

A - Aquell home ombrívol té el posat trist en escreix i una estranya sensació de buidor davall la gola. Té mengera de vida, o el procés invers.
B - No pot ni vol acceptar que hi és poc. Beu sense set. Dorm sense son. Sols parla de futbol i de dones. Però això sí: quan té mal, gemega.
C - Mana! Ha respost quan han dit el seu nom, sense la més remota seguretat d'estar disposat a obeir.
D - Conversa lenta, feixuga i freda com pluja de desembre. Per què no me'n vaig?
E - Voluntat en absolut extermini, sabut, decidit, gens ni mica voluntari.
F - Milers d'ensofrats, desinfectats arguments, amb l'agregant afegit de la perfecta intencionalitat. Alerta: sé exactament el que he dit.
G - Com el Raimon, vull roig encesa la cançó. Bono, posem color taronja viu. Bé, com surti, però que sia cançó.
H - Les pedres duren més que els homes, però també s'esmicolen. L'aigua, no. L'aigua és eterna. Mal repartida, però eterna. Talment l'amor.
I - 1 a 3 és la proporció del mesclat a Sineu: 1 de cassalla de Llubí i 3 de palo sense segell de procedència.
J - Estimar a tast, tacte endins, saliva endins.
K - Fruita madurada després de tallada de l'arbre pare, mare, soca i perfil de la gènesi. Però mai amb la dolçor que toca, alerta!
L - Demà serà dilluns malgrat el rímel violeta dels ulls d'aquesta posta de sol. No gelarà: hi havia moixos a la teulada.
LL - Si les mans et suen ara, en aquest precís moment, és que no et mereixes el regal. Rebota'l.
M - Les ungles mal tallades fan perillar la integritat segura dels preservatius. Ho diuen fins i tot els publicistes, i aquesta gent sempre té tota la raó.
N - A Grozni enguany es faran pocs regals de Nadal.
O - Els llops desdentats, si no poden mossegar, llepen i uquen a la lluna del 2000. Abans, feien exactament el mateix.
P - Blanc ensucrat.
Q - Gris perla.
R - Negre talment.
S - Roig encès, ja ho he dit.
T - Totes les tanyades tendres de l'ullastre es negaren a acceptar la seva condició. Hi va haver guerra oberta. A la fi la garriga s'oblidà d'ells i afavorí els pinetells, les coníferes. Ja ho tenen.
U - Si els homes grufen, què no faran els porcs!
V - La raó, la veritat, la justícia, mai no són suficients per fer una revolució. Si no hi ha doblers, morta.
X - Mai no creuràs que sia veritat l'existència del senyal roig, que ta mare et contà que hi nasqueres i tens ben enmig dels espatllons. Ella tenia ganes de magranes i no n'era temps. T'han contat tantes mentides ja, que tampoc no t'ho creus. Fa temps renunciares a veure'l amb dos miralls.
Y - L'honor és el que els pagesos en diuen: el vernís de la cara.
Z - Després de la nata i la guinda, decantau-vos, no em passeu davant, que ara em toca a mi.

Instruccions de muntatge:
Cercau una paraula curta, per exemple AMOR. I anau fent així:

A - Aquell home ombrívol té el posat 
     trist en escreix i una estranya buidor 
     davall la gola. Té mengera de vida, 
     o el procés invers. Sols ell ho sap.
M - Les ungles mal tallades fan perillar 
     la integritat segura dels preservatius. 
     Ho diuen fins i tot els publicistes, 
     i aquesta gent sempre té tota la raó.
O - Els llops desdentats, si no poden rosegar
     llepen i uquen a la lluna del 2000. 
     Abans, feien exactament el mateix.
R - Negre talment.

Ara, feis volar la imaginació i veureu que us ha resultat suggestiu. Almenys d'això es tractava. Gràcies. 
 

TU ETS L'AMO

Tu ets l'amo absolut de la teva pell
i de l'ànima i dels actes nobles i dels roïns.
De l'entenent d'això mateix, se'n diu
en cercles assenyats, allò tan clar, tan sublim:
Llibertat! Llibertat! Llibertat! Llibertat!
Assabentat, des d'ara fes-ne amb lentitud
l'ús que l'alba et dicti com a més oportú.

***
 

TRIST 

No hi ha res més trist 
que un riu sec, 
que un pou eixut, 
que un nin perdut 
que no sap el seu nom, 
que un país perdut 
que no sap el seu nom. 
 
 

cal calma

EL "TÒBAL" I LA LAURA

El "Tòbal" i la Laura juguen a estimar-se
al banc de fusta amb ferro del passeig.
No és un banc. És "el banc". És el seu banc.
Mentrestant, tots els matisos de la cara de la mar
compareixen mandrosos com un regal que es fa esperar
i uns núvols eixarrancats confonen l'estricta
verdor blauenca de l'aigua que s'embafa d'horabaixa.
L'aire és fresquet, primatxol com fulla de pi,
però ells dos l'obliden. "passen" de fred i plugim.
L'entorn no existeix... Sols hi és la pell
i els devuit anys tendrals i els llavis i la saliva...
I el món que comença a girar avui mateix
sols per a ells, en total, absoluta propietat.
Es vessen l'un damunt l'altre, l'un dins l'altre...
Es regalen carícies suaus just al mateix llindar
de regalar-se mútuament les seves històries.

Així treballa l'instint de supervivència...!
 

El salt de l’àngel
Pollença, El gall, 2007

ÉS CERT

És cert, la felicitat es troba just cercant-la.
És cert, ja estimes quan cerques l’amor.
L’Art, no. L’Art sols rau en trobar-lo.



 

poemes solts

Pàgina de presentació MAG POESIA