SENSE PARAULES 

No diré avui el teu nom,
terra que m'has vist néixer.
Me'l guardo molt endins
en espera del dia
que ressoni ben net
de planys i de renúncies.
Me'l guardo  ben endins,
perquè la seva força 
no esdevingui un cop més
un miralleig estèril.
No diré avui el teu nom,
que ja l'han usat massa
tots els aduladors...
i aquells fills teus que esperen
fer-se'n un escambell,
i els qui viuen immersos
en l'embadaliment
que els farà infants per sempre.
No diré avui el teu nom
perquè no és amb paraules
com cridarem l'estel
damunt de la bandera. 
 

[Observau el pessimisme de la primera versió 
enfront de la segona versió més optimista d'aquests sonets:] 
 
 

Sereu, allà com un bocí de fang  deixondit per un vent que l'encabrita.  L'aigua del gual serà la vostra sang  i a qualque soll tindreu la vostra fita.  Esmaperduts dureu, rostos avall,  un neguit de més alta cabriola.  Sentireu com el temps dins vostre assola  tot afany i arraulits en vostra vall,  esgarrifats del tacte d'una rosa,  sols comprendreu el clam de vostra pell;  però voldreu un mot que sigui bell  per a fer el pler més viu. Si el llavi gosa  llançar aquest mot, en l'eco del torrent  trobareu desvetllat un nou lament.

Sereu, allà, com un bocí de fang  deixondit per l'Alè que tot ho habita.  L'aigua del gual serà la vostra sang  i el soll us mostrarà la vostra fita.  Però, dempeus dintre la vostra vall,  un neguit de més alta coneixença  us farà més madura la creixença  fins i tot rodolant rostos avall.  Esgarrifats del tacte d'una rosa  trobareu que en el crit de vostra pell  no tot naufraga ran d'un somni bell.  Si ens el llot la vostra gorja gosa  trobar el mot pur, en l'eco del torrent  reviurà el vostre cant eternament.

 

inici

poemes solts

pàgina de presentació MAG POESIA