Sereu, allà com un bocí de fang
deixondit per un vent que l'encabrita.
L'aigua del gual serà la vostra sang
i a qualque soll tindreu la vostra fita.
Esmaperduts dureu, rostos avall,
un neguit de més alta cabriola.
Sentireu com el temps dins vostre assola
tot afany i arraulits en vostra vall,
esgarrifats del tacte d'una rosa,
sols comprendreu el clam de vostra pell;
però voldreu un mot que sigui bell
per a fer el pler més viu. Si el llavi gosa
llançar aquest mot, en l'eco del torrent
trobareu desvetllat un nou lament. |
Sereu, allà, com un bocí de fang
deixondit per l'Alè que tot ho habita.
L'aigua del gual serà la vostra sang
i el soll us mostrarà la vostra fita.
Però, dempeus dintre la vostra vall,
un neguit de més alta coneixença
us farà més madura la creixença
fins i tot rodolant rostos avall.
Esgarrifats del tacte d'una rosa
trobareu que en el crit de vostra pell
no tot naufraga ran d'un somni bell.
Si ens el llot la vostra gorja gosa
trobar el mot pur, en l'eco del torrent
reviurà el vostre cant eternament. |