Llorenç CAPELLÀ.- Guitarres de dol.- Binissalem,
Di7, 1998.
És un llibre de poemes, o una novella, o un guió
de teatre o de cinema? És una història verídica i
ben contada, aquí teniu un fragment d'aquest únic poema que
és "Guitarres de dol".
Les cordes de la guitarra perdien sang
i cantaven andalús al bar de Toño
aspres veus de suc que tenallava el dol.
Homes sortien de l'alcova, taciturns,
mentre que putes a la gatzoneta
orinaven i es perfumaven la cara.
Al carrer ombres assajaven besades
a despit del vent que bufava esquerp
i adolescents amb geniva pàllida
esmolaven navalles amb pedra tosca.
Si emmudien les veus i la guitarra
campanes sens origen tocaven a mort.
poemes solts
Pàgina de presentació MAG POESIA
|