GUILLEM CABRER
 
  
 
VI

I ara, quin cos serà el que rebi l'acte
de les teves carícies? I quina
boca recaptarà, libidinosa,
el guany de les besades? I en aquesta
nit hivernenca, qui gaudeix l'entrega 
del cos que vull i estim? La llengua hàbil
que te solca la pell, humitejant-te
amb saliva endolcida per la teva 
mateixa flaire, m'és un clam d'enveja.
Sortat aquell a qui l'espessa pluja
amararà, i gaudirà de l'íntima 
virior consumada.
   Qualque dia,
per ventura, els dèus -senyors d'Egipte-,
pietosos en fast d'omnipotència,
t'enviïn al no-res que m'agombola
per espargir el meu cos sedenc d'eròtica
libació.
   Abdú, enllaç deífic,
agrairé la teva coneixença,
com lúbric pelegrí a cada temple.
 

 PREÀMBUL

Tan sols per companyia tenc jo la mala fama
que em volta i m'agombola traçant un just conhort;
com que ella és generosa, a aquell que la proclama,
el fa gaudir en la vida, venjança de la mort.

La mala fama ostenta segura una ampla gamma
de facultats possibles que brinda a l'home fort;
encén d'enginy i força la soca on pren la flama
i cavil•lant disposa la fira de la sort.

Per mi no valen normes ni lleis autoritzades
que em vinclen a la força davant els preceptors;
tampoc costums ni dogmes de potestats sagrades

que menyspreant condemnen el gust dels meus amors.
Vull viure aquesta vida marcant un pas de dansa
amb ritme d'home lliure, forjat en l'esperança.

Vegeu LA FLOR ROMANIAL

inici

poemes-solts

Pàgina de presentació MAG POESIA