Deixa la teua flor que sure
entre els dits melangiosos de la fortuna.
Els déus escamparan pròdigament damunt
els astres llàgrimes de gessamins
i aigües incommensurables per encabir-t'hi.
Buguenvíl•lees i hores de nit circumdaran
aquells anells de la vergonya,
oblidada al meu sostre on tu i jo
forçàvem l'aurora. Conjurs i dents
de bruixa et diran el teu moment.
Després d'un trencat temps de vidre,
la papallona dels teus ulls volarà
cap als nenúfars grocs de la teua cabellera.
Una sentor d'ànsia de vida et surt
de l'ullal del sexe, esplendorós
en aigües de ningú. Treballa el teu fruit
que somriu des de la indecisió.
Fuig l'instant inútil del dubte.
Estima, amb passió arravatadora, cada minut.
POEMES SOLTS
PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia
|
