(Barcelona, 1983)

Mitja tarda a Kutna Hora
Per molt que el busquis
l’home de cendra no apareixerà
i és que els no-llocs
són per no estar-s’hi massa,
i ell ja fa estona que la dorm
– colgat entre llibres, això sí –
mentre nosaltres esperem
que l’autobús torni a arribar
i potser toqui el dos, com abans.
Les quatre gotes que cauen
t’entelen les ulleres.
Et sents perdut,
però no t’importa massa:
fas de sentinella del no-res
i de molt lluny t’arriba
una olor honesta de fems.
(Inèdit)

no estic sol
a dins hi guardo
la tendresa del plom fred
que em fa estar enamorat
de tot i res a la vegada
a fora hi tinc
alguns amics,
joguines amables
o, si més no, curioses,
fetes de materials
que han esdevingut inútils,
buidades
de qualsevol rastre del present
de trepitjada veloç i enfeinada,
descurança,
mal fer mal fer mal fer
– tot això seguint l’última tecnologia –
som exiliats
però fem bona cara
perquè ens mengem
les cabòries
amb la regularitat
de la respiració
(tot i que no tinguem
ni pulmons ni tràquea ni narius:
només ganes d’imaginar)
(Inèdit)


Pedra foguera (Documenta 2008)
 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA