|
(Ciutat de Mallorca, 1983)
La poesia és una obra mestra de la llibertat.
I a mi em diu que miri
i escolti i senti i tasti, i sobretot que encara no calli.
SOLELL
Palma, Ed. Documenta (La Cantàrida), 2009
vi. LA LLUM DE L'EDUCACIó
Escola, taula, carrer i paraules
defineixen el que se'n diu, rarament
llibertat, lli-ber-tat
per a després escollir una pràctica
es-co-llir
sinònim de veritat i error.
xv. LA REPETICIÓ DE LA HISTÒRIA
"Qui hagi vist el present ho haurà vist tot:
tot allò que ocorreguera en el passat més llunyà
i també el que succeirà en el futur"
diu Danilo Kis en Una tomba per a Boris Davidovic
citant els Pensaments, llibre VI, 37, de Marc Aureli
quan fa referència a l'antiga doctrina animista dels Nyom :
"Viu cada dia com si al vespre t'esperés la mort
i adona't en aquest espai de temps
que la teva època no és ni millor ni pitjor",
que "tot ha estat, sempre i simplement
la millor merda possible"
i això ho dic jo.
xix. EL DIA D'OCCIDENT
nota explicativa : dibuixes una pedra
que es transforma en ciment.
L'arbre enrajolat
i la fusta, ja ho deien
per cremar.
No hi ha benvingudes
no hi ha datileres
i proves de fer creuar dos rius
sense que en surti un de sol
(nerviós) i dius que ho intentes?
Els raigs de sol són pedres i tu
lapidació
i perdona'm les ofenses
però de polleguera només m'hi treuen
ma mare, s'al.lota
i jo totsol.
I.
Diuen que quan surt el sol tu encara dorms :
les mans netes
esperant-te l'aigua calenta
la cara nova
de nou l'ofici de la mort.
II.
Del Sud, el Nord
del ferro, l'acer
del petroli, el món
de l'energia, el món
de no voler viure sense empassar-s'ho tot.
III.
Una cançó per favor
necessit una cançó!
IV.
Quins són els productes de l'avorriment?
V.
El Gegant del Pi ara balla ara balla
el Gegant del Pi ara balla i te fot un tir.
VI.
S'aixeca la fera
la pobra fera perduda
que decideix
al límit de la llibertat
passar tres hores i mitja al dia
revoltada
mirant la televisió.
VII.
Un altre dia serà
(quan s'acabi el món).
VIII.
Marcador
bombó
condó
taxació
quantificació
perdó
mormó
inscripció
transcripció
traducció
troleició
Necronomicó
perdó
ginebró
cabró
artificiós
autobús
floral
hòstia
paraules
i paper.
***
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
llum
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
un home enganxat vaig
a treballar
a una teranyina
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
octubre
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
***
pins vora alzines
alzines vora roures
roures vora verns
verns vora autopistes
pins vora garrics
garrics vora mates
mates vora tamarius
tamarius vora
hotels
pins vora arboceres
arboceres vora garballons
garballons vora rotabocs
rotabocs vora
fàbriques
així succeeixen els pins
TRINXET
a Damià Huguet
S'apropen
els astres per l'esquena a les persones
que encorbades miren la terra cercant
els astres
i troben a voltes paraules callades
per a més alta ofrena de la
culpa ja rentada
amb la feina
i els calls
de respirar
una anyada
rera una altra
un colze i després
l'altre un anar obrint
la terra d'a on broten les
paraules d'una gramàtica
sembrada amb l'esperit de
recollir els astres que s'apropen
ja es sap, a les persones amb
veu de ganivet i esquena de poble.
***
he vist la llum
sobre el llom d'ase
de la paret seca :
hem d'anomenar-ho tot
dir el que passa
tallar el vent
QUASI UN EPÍLEG
Així arriben els astres:
emmirallats i certs:
barca de sons:
velam sicilià:
mar salinera per molts d'anys.
Dibuix: Joan Casaramona Gual
Pedra foguera
(Documenta 2008)
Avui, només avui
he sotjat el teu dur perfil
de tan alta entrecuixa
que a l’alçada dels punys
se m’enganxa al sexe que duc a la boca
i me l’arrabassa demanant guerra
Pau i Guerra
Pau i Gràcia eterna
per adonar-me’n que els teus músculs
tanquen i obrin el món del desig
i t’estim
somni meu
perquè em regales el futur.
(Inèdit)
Fill de…
Nits de llums artificials:
tenc la veu ben segura per saber el que estim
i el que desitj
no m’ofendreu si us despullau d’estrelles
que a mi m’agraden totes les nueses
i els meus ulls cremen
tant a Ciutat
com a Utopia
(Inèdit)
Baix ventre blanc
que em precipites al teu centre inevitable
A cel obert entre tes cames de genolls comestibles
que em precipiten al teu centre inevitable
Pell tersa insuportable
músculs que m’assassinen el tacte
suavitat letal
que em precipites al teu centre inevitable
Només t’he pogut mirar
De prop, a quatre cames
com un lleó i he despertat
destruït pel que he vist
de camí al meu orgasme:
o era el blanc d’una flor
o un tub de plàstic ranci
el que et sortia del cony
el teu centre inevitable.
(Inèdit)
ELS TREBALLS I ELS DIES
AdiA edicions, Calonge 2013 (Col. Ossos de Sol #2)
Àngel Igelmo Segura
Palma (Països Catalans), 1983
És enginyer, de la naturalesa i de
l'escriptura. Ha escrit i despertat d'escriure,
com la vida mateixa, anant a Barcelona
i a Montenegro. Per a ell l'escriptura és
un magatzem d'energia; i ara pot omplir
les bateries al seu hort de França, lloc on
resideix des de fa prop de dos anys. Es va
donar a conèixer amb el llibre Solell (Ed.
Documenta Balear, 2009), a partir de les
experiències de poesia oral amb Bèbelgidit
i ara també amb el Col·lectiu Pèl Capell.
Els seus poemes han cercat branques
periòdiques fins a trobar aquest nou tronc
on empeltar. Fent planter i amb l'ànsia
d'entendre tot allò que l'envolta, ha traduït
poetes serbis, croats, quebequesos...
S'ha emmirallat amb els francòfons Serge
Pey i Aimé Césaire. Ha abonat el seu
camp amb Homer, Hesíode i Damià
Huguet, tot i que el llibre primordial és
Història del proletariat al Delta del Llobre-
gat durant el segle XVII.
És home de conversa alegre, desacom-
plexada, caparruda i enèrgica; escriptura
humana, verda i sentida, amb tocs espitre-
llats de follia. Cosset de pitram pelat, de
cabell antigament rossenc i ulls profunds.
Només vol que el "lector" llegeixi litera-
tura sense judicis en termes de veritat o
mentida. Que així sia.
#
1r dia
X.
Inici de la ràbia en la pell
les flames. Un bidó de benzina.
Enmig de la Plaça Gran.
Les cames encreuades. La caixa de
focs d'artifici encenent-se.
La calamitat acolorida.
L'espectacularitat de la sang
encara no cremada. El silenci
és objectiu. La incredulitat.
La llum. La llum
se'n va. I els coets plens de sang.
#
2n dia
"Voum rooh ouh!"
Aimé Césaire
el crit de qui?
el crit per qui?
la còlera del crit
devastador
sóc jo
jo sóc
la còlera del rite
útil
per què?
per acabar amb la inutilitat
d'una vida normal:
passar passar passar
normal?
per davall de la finestra
-Mariaaaaa
la clau cau normalment
és la glòria ortogonal
la clau caient?
passant passant passant
per anar a treballar etc
no-la-clau
aturar començar
funa vida anormal?
sense cicles?
a peu?
lineal doncs?
NO voler ressuscitar
normal -ment
ortogonal -ment
perpendicular -ment
per la decisió
devastadora
del crit
d'adéu
de Déu
-eu.
És cert.
#
3r dia
Escriure ...* la vida ...* la literatura
...* la vida ...* la literatura.
*a, amb, Arran, cap, contra, dalt, damunt, davall, de,
deçà, dellà, des de, vers, devora, dintre, durant, en, entre,
envers, excepte, fins, llevat, malgrat, mitjançant, per, pro,
salvant, salvat, segons, sens, sense, sobre, sota, sots, tret,
ultra, via.
#
4t dia
Noia de la magnòlia
catalana
de cama ampla
una balma al pit que decideix
i a l'altre
l'altra gran escola del bes:
dirigint
els arbres
plantant
la casa
construint
la taula
fent
l'amor
a cel obert
-que així ho vol la lluna
la dona victòria
que amb el vent duu
al pèl olor de meló sent
la taronja un infant a la falda
una magnòlia creixent amb
sal de sal al sòl com una esquerda
un tall un crui un trull al graç
una penca de ruibarbre ampla de cama
la magnòlia catalana.
#
5è dia
LA PRINCESA
D'OKELCHYKONOF
I. On és el sol
i el regal de la teva esquena
que riu blau?
II. Okelchykonof
princesa de l'esquena que riu
del cabell que cau cavall avall
damunt un pit, l'altre enlaire
que em mira ciuró i diu
mira'm la panxa on se m'aboca el riu
que baixa pel bosc de nerets
pirenaics, d'elefants humits
sortint d'un fang brut gerrer
guerrer de la carn de la cuixa
exacta pel mossec de la poma
que es tira i cau a la guixa
de la falda que t'aixec
lentament
damunt la taula que t'invoca
el cul, coll, cella, cabell del
coratge per mirar-te el
món que es perd i no torn boig
torn solar per fondre't la neu
del cos
i el braç i el nas
i no puc més
Okelchykonof
torn foll.
III. Tot té un final espiràlic
i la teva guixa un món.
IV. Al mar vertical
l'horitzó es pot obrir i tocar
amb els dits i arribar
a la utopia de l'orgasme
en l'illa deserta d'Okelchykonof
mar de Nun
horitzó contrari.
V. Si t'imagín el cony
transparentant-se a la falda
que et determina com a
Princesa de la regió gelada del nord de la
bellesa que no té nom ni història
(perquè la Bellesa que no té nom ni història
de la regió gelada del nord que té per
princesa la de la falda blava transparent
sens dubte té
un cony meravellós com la seva
boca vertical)
te'l menjaré a cel obert
al cel obert d'Okelchykonof.
VI. Les boques es fan petites quan fornicam
perquè no s'escapi el pes de l'ànima fosca
del cos que es mor en l'orgasme.
VII. A la princesa d'Okelchykonof
la podeu veure pujar al tren a l'
estació d'hivern
i davallar-ne malauradament
a l'estació de l'estació que s'obri i s'escampa
andana enllà com una
lloba entre la pau dels a-
déus que no es diuen-: a-
Torr, Arà, Ptah Moisés.
#
6è dia
"Un home és l'home"
Blai Bonet
Retornar-li la
ritualitat a la
vida i als
actes que conté
combregar amb la
llum i
escampar-la per-
tot
donar-nos la
Pau després de
cada pecat
ser fill De en
pronunciar el
nom i
amarar la
terra en cada
pixada nocturna
ser l'home de l'
home. Ser persona de
veritat:
anar al llit
mirar per la finestra, oberta
defecar analment
no amagar les pudors
ser pudorós
tenir sexe formatiu
comprar peix i
encendre foc, de llenya
parlar amb el cambrer, a la barra
passejar indiscriminadament
dormir bé i llarg
besar homes barbuts
ser cridat per les pells
mirar les mans dels altres
tenir calls a les mans
dur les butxaques plenes
estendre calçotets i
admirar les bragues
menjar bacallà, sardines
pinyons, pebres torrats
xulla, mel i la crosta
dels formatges
figues seques, cafè turc
vi de dematí, aigua
després del sexe
admetre borrissols als racons
de casa
saber la mort, veure-la
tocar-la qualque vegada, freda
netejar les tombes
dur-hi flors de plàstic
amagar els rellotges
vèncer la por a tot com a eina
de salvació
tenir un hort o dominar
un instrument
la veu, aixecar-la
cantar
cantar un romanç o un tango
viatjar per la història
saber qui ets
amb què t'abrigues
on dorms
els barris de la ciutat
els pobles dels voltants
la humanitat que ets
dins el teu diminut món.
#
7è dia
PATHS OF GLORY
Horabixa de sol nuclear pel cel elèctric. Regió mental
supramediterrània de comportament temperat. Divisió
del treball acomplida i en estat de semi-estabilitat
climàcica.
Es pot percebre la tarda, la tardor
l'ocupació wagneriana de l'espai
per llum de les cinc
i ràdio clàssica central.
Vegetació velocitat enlluernadora la ment
normal
ortogonal la glòria.
#
8è dia
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
