Joan Fullana Company


(Ciutat de Mallorca, 1984)

La poesia és una amable senyoreta que t’agafa de bracet i et diu:
“acompanyi’m, li mostraré la vida: vet aquí la passió, vet aquí
l’odi...”

Ens perdrem, tu ho has volgut,
pels camins densos de l’aspre caminar.
És, sense guia, el viatge més sincer.
El vertigen ens esmola els ullals
per poder mossegar més fort el
qui sap què que ens espera,
afamats de demà que som,
devoradors de silencis,
erràtics viatgers maldestres imprudents.
No ens faran trobar el camí
ni la brúixola precisa
ni el cap d’Alfredo García,
ans el cuinarem amb les passes temeràries.
(Inèdit)

Tanmateix, Maria,
tot això sembla més aviat amarg,
groc de cementiri,
groguenc, grogós, groc, putes!,
de mort, de rància mort que s’escola,
de mort putrefacta, Maria.
Sembla, com t’ho diria,
sembla que no hi hagi,
en aquesta ciutat, groga, groguenca,
una puta ànima viva,
una paraula viva, verda,
una paraula blava, jo què sé,
una paraula negra i viva,
no una paraula rància, groga, grogosa,
morta, no!, una paraula, Maria,
calenta, com t’ho diria.
Una paraula que digui,
en aquella andana rància,
amarga, “hola bon dia”
en aquella andana groga,
de cementiri.
(Inèdit)


Pedra foguera (Documenta 2008)
 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA