(Sitges, 1978)

Nansa
Úter fenestrat a l’ombra de la calç i dels envans;
mira com correm platges lascives
esqueixant mugrons de sorra nafrada,
cremant els vernissos blau-marins
de l’ampit dels records.
Cuitem perquè els carrers
se’ns havien fet aspres com les cordes salades
i perquè l’escorça d’aquells versos
s’havia oxidat bruscament a cops de mall.
Úter fenestrat que el vent no asseca
de tantes i antigues mitosis d’aigua:
abraça’ns i contreu-nos de nou
en l’últim reducte plàcid per a viure.
(De Zoòtrop)


Pedra foguera (Documenta 2008)
 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA