GILGAMESH, L’HOME QUE NO VOL MORIR

GILGAMESH, l'home que no vol morir

     El poema de Gilgamesh, rei d'Uruk, Mesopotàmia, de fa prop de 5.000 anys, és la primera epopeia de la humanitat. Conta les peripècies de Gilgamesh a la recerca de la immortalitat. Hi surten molts dels monstres i déus que constituiran les mitologies i rondalles posteriors. Aquest extensíssim poema ha estat traduït recentment al català, directament de l'acadi.

     REPARTIMENT

GILGAMESH, rei d'Uruk: Aina Pachon
AN, pare dels déus: Maria del Mar Mas
CAÇADOR: Aurora Reus
SHAMHAT, la sacerdotessa: Andrea Boned
ENKIDU, civilitzat per amor, amic de Gilgamesh: Elena Moreno
NINSUNNA, mare de Gilgamesh, deessa del bestiar boví: Francesca Mora
HUMBABA, l'esperit del bosc: Carmen Rojas
INANNA, deessa del sexe i de la guerra: Sara Ruiz
EL BRAU CELESTE: Magdalena Mateu
SHAMASH, el déu sol: Carolina Calvo
SHIDURI, l'hostalera: Marga Cruz
UTANAPISHTI, el salvat del diluvi: Mar Nicolau
ANCIÀ/CORIFEA, la veu del poble: Ainoa Servera

   Cor:Ainoa Servera (direcció), Espe Bennàssar, Andrea Boned, Carolina Calvo, Marga Cruz, Núria de Plandolit, Ana Díez, Eva Garcia, Glòria López, M.Mar Mas, Magdalena Mateu, Caterina Melià, Francesca Mora, Catalina Moreno, Mar Nicolau, Aurora Reus, Carmen Rojas, Karen Ruiz, Sara Ruiz, Tania Sánchez, Maria Carmen Tur,  Natàlia Vallespir
   Escenografia: Clara Lladó (direcció), Paula Puig (llums), Margalida Oliver (músiques), i col·laboracions eventuals
   Musicació: 3r de Mestre de Primària del curs 2015-2016, sota la direcció de Noemy Berbel
   Direcció musical: Joana Maria Furió
   Direcció: Antoni Artigues

GILGAMESH, l'home que no vol morir

4rt de Mestre d'Infantil

25 anys de Magisteri Teatre-Mag Poesia

Dijous, 22 de desembre, de 2016
a les 8 del vespre
Aula Magna del Guillem Cifre (Campus UIB)

S'APAGUEN ELS LLUMS DE SALA:
FOSC
MÚSICA 1

ESCENA 1

Uruk. A la dreta la PORTA, a l'esquerra el CUP NEGRE
LLUM 1, 3, 5 i 6

PELS LATERALS I LES ESCALES, ENTRA, INDIGNADA, LA GENT D'URUK, EL COR

COR (al públic):
Gilgamesh! Gilgamesh!,
Gilgamesh, savi en tot.
Vol immortalitat,
ell cerca vida eterna.

Gilgamesh! Gilgamesh!,
fill del rei Lugalbanda
i Ninsunna, deessa
del bestiar boví,
que el dotà de bellesa
i d'un membre immens.
És un brau que envesteix.

ANCIÀ (A AN, que és al fons de la sala, com a portaveu del COR): An, pare dels déus, déu dels cels més alts. Has creat Gilgamesh rei d'Uruk, el brau que envesteix, el que no té rival, el poderós, el savi. El poble està afligit perquè Gilgamesh no deixa anar els fills amb el seu pare; els vol amb ell per al joc de la pilota. Nit i dia es mostra arrogant i violent. No deixa anar la núvia amb l'espòs, primer hi ha de jeure ell; ell és el brau, elles són les vaques. An, rei dels déus, atén les nostres queixes. La teva paraula determina la bona sort.

S'ENCÉN EL FOCUS DE DARRERA
AN (des de darrera les butaques, A LA GENT D'URUK): He sentit les vostres queixes. (Pausa). Diré a Aruru, que ha creat els humans, que creï un home fort i amb el cor tempestuós, com Gilgamesh. Que puguin competir l'un contra l'altre i que Uruk estigui tranquil·la.
(Pausa. A ARURU):
Gran Aruru, deessa mare, tu que has creat els humans, crea un home fort i amb el cor tempestuós, com Gilgamesh. Que puguin competir l'un contra l'altre i que Uruk estigui tranquil·la. (Pausa). Mirau, mirau, veig que la deessa mare, Aruru ja pessiga el fang. Veig que ja ha escopit a l'argila. Veig que ha creat un digne rival per a Gilgamesh. Es diu Enkidu i viu a l'estepa amb el bestiar. Tot el seu cos és cobert de pèl i els cabells són rínxols espigats. No coneix gent ni país, va vestit amb una pell i s'alimenta d'herbes com les gaseles i s'arremolina a l'abeurador i se sadolla d'aigua amb les bèsties.

S'APAGA EL FOCUS DE DARRERA
DESAPAREIX AN I EL COR ES COL·LOCA AL FOSSAT DE LA DRETA

FOSC
MÚSICA 2

ESCENA 2

LLUM 6
DOS CRIATS posen el TRON davant la porta d'Uruk. GILGAMESH entra pel lateral dret i s'hi asseu. Al cap d'un moment entra pel lateral dret el CAÇADOR i atemorit s'agenolla davant Gilgamesh

CAÇADOR: Oh Gilgamesh, rei d'Uruk, fill de Ninsunna, deessa del bestiar, jo som un caçador de l'estepa. Hi ha un home rondant per la garriga, menja herba com les gaseles i beu a l'abeurador amb les bèsties. És el més poderós que he vist mai, la seva musculatura és tan dura com un roc caigut del cel. Ha fet malbé les trampes que he parat, ha fet escapar de les meves mans els animals de l'estepa. Estic espantat, no gos acostar-m'hi.

GILGAMESH (a un del COR): Vés a cercar Shamhat, la sacerdotessa, que véngui totd'una. (Al CAÇADOR): Tu aniràs amb Shamhat, la sacerdotessa al lloc on es troba aquest home. Quan s'acosti a l'abeurador amb el bestiar, que ella es tregui el vestit i li mostri els seus encants. Ell la veurà i se li arrambarà. Llavors les bèsties, que varen créixer amb ell a l'estepa, el refusaran.

Entra SHAMHAT, la sacerdotessa d'Inanna.
GILGAMESH surt pel lateral dret i els CRIATS retiren el TRON
FOSC
MÚSICA 3, continuarà fins que CAÇADOR I SHAMAHT arribin a L'ABEURADOR

ESCENA 3

LLUM 1
El CAÇADOR i SHAMHAT, quan arriben posen el CUP DE L'ABEURADOR

CAÇADOR (assenyalant a dins les BAMBALINES): És Enkidu. Shamhat, despulla el teu pit, obre el teu sexe, que prengui els teus encants. No tenguis por, pren el seu alè, ell et veurà i se t'arrambarà. Treu-te el vestit, que jegui al teu damunt, fes-li a l'home salvatge allò que sabeu fer les dones, i durant la seva passió ves-li murmurant. Quan el seu amor hagi entrat en tu, una vegada i una altra, el ramat que ha crescut amb ell se li revoltarà.

SHAMAT ENTRA A LES BAMBALINES ON HI HA ENKIDU.
EL COR VA A LA PART ESQUERRA DE L'ESCENARI I CANTA MIRANT LES BAMBALINES

COR:
Shamhat despulla el pit
Shamhat obri el seu sexe,
ell cau als seus encants
i s'hi ajeu damunt.
Shamhat li pren l'alè
i regala el salvatge
amb les arts de les dones,
murmura amb passió.
Sis dies i set nits
ben erecte Enkidu
copula amb Shamhat.

Un cop assaciat,
quan va cap al ramat
les bèsties li fugen.
Però ha adquirit seny,
amor, intel·ligència.
I torna amb Shamhat.

SURTEN DE LES BAMBALINES, aferrats, SHAMHAT I ENKIDU, que va vestit de sac i amb una perruca llarga i bruta.

SHAMHAT: Ets bell, Enkidu, sembles un déu, per què rondes per l'estepa amb els animals? Vine, et duré cap a l'emmurallada ciutat d'Uruk, allà on es troba Gilgamesh, perfecte en força, allà on, com un brau, senyoreja sobre el poble.

ENKIDU: Anem Shamhat, filla del goig, allà on es troba Gilgamesh, perfecte en força, allà on, com un brau, senyoreja sobre el poble. Jo mateix el desafiaré. Un cop l'hauré vençut em vantaré davant la gent d'Uruk: "Jo som el més fort. Jo mateix canviaré els destins. El que ha nascut a l'estepa és poderós, té la força."

SHAMHAT: A Uruk cada dia és una festa amb el so dels timbals i les cortesanes agraciades amb tots els encants, plenes d'alegria. (Pausa) Enkidu, canvia les teves males intencions, Gilgamesh és més fort que tu. Shamash, el déu sol, l'estima; i An, pare dels déus, l'ha dotat d'intel·ligencia. Abans que tu venguéssis a les muntanyes d'Uruk, Gilgamesh va somniar amb tu, i va explicar el somni a sa mare.

S'apaga el LLUM 1 quasi del tot
GILGAMESH I NINSUNNA entren pel lateral dret i es posen davant la PORTA
S'encén el LLUM 6, amb claror tènue

GILGAMESH: Ninsunna, mare meva, anit he tengut un somni: Les estrelles del cel eren davant jo, me n'ha caiguda una com una roca celeste, l'he volguda entomar però era massa feixuga per a mi. Tota la gent d'Uruk s'ha reunit al voltant de la roca, i la besaven. Jo l'he abraçada com s'abraça una esposa, l'he alçada i l'he posada als teus peus, i tu l'has tractada com em tractes a mi.

NINSUNNA: Les estrelles del cel se t'han aparegut, te n'ha caiguda una com una roca celeste i l'has deixada als meus peus, i jo l'he tractada igual que a tu. L'estrella que t'ha caigut és un company fort que ha nascut a l'estepa i vindrà cap a tu; la seva força és tan poderosa com una estrella caiguda del cel. L'has abraçat com a una esposa, l'has acariciat: ell no t'abandonarà mai. El teu somni és favorable.

GILGAMESH: Sí, mare, que véngui a mi un amic i confident.

S'apaga el LLUM 6
S'encén el LLUM 1
SHAMAT I ENKIDU DESAPAREIXEN PEL LATERAL ESQUERRE

COR:
Shamhat se'n du Enkidu
a casa dels pastors.
Li posen pa davant:
"Enkidu, menja pa,
el símbol de la vida".
I li donen cervesa:
"Enkidu, beu cervesa,
el destí del país."
Se'n beu ben bé set bols,
i es posa a cantar
amb el cos ben alegre,
la cara il·luminada.

Dos del cor posen el CUP NEGRE. EL COR, quan ha cantat, es col·loca al FOSSAT DE LA DRETA.
FOSC
Es repeteix la MÚSICA 3, que dura el temps d'ENKIDU canviar-se

ESCENA 4

LLUMS 3, 5 i 6
Entra ENKIDU, depilat i ben vestit, pel lateral dret.

COR:
Enkidu depilat,
ben vestit, untat d'oli,
es presenta a Uruk.
Una gernació
admirada l'envolta:
"És fort com Gilgamesh!" (uns quants bisos)

Pel lateral esquerre entra GILGAMESH arrossegant L'ESPOSA

Hi ha un casament,
Gilgamesh amb l'esposa
jeu abans que el marit,
així ho ha decretat
i és així com ho fa,
amb el poble indignat.

Es repeteix la MÚSICA 3
Quan GILGAMESH és enmig de l'escenari ENKIDU li barra el pas, davant L'EXPECTACIÓ DEL COR.
Mentre, NINSUNNA s'avança un poc al cor, i l'esposa s'hi posa per darrera.
GILGAMESH i ENKIDU comencen a barallar-se, enllaçats com braus, amb tanta de fúria que els murs tremolen. Després GILGAMESH s'agenolla amb un peu a terra, amb la ràbia aplacada para de lluitar.

ENKIDU (donant la mà a GILGAMESH i ajudant-lo a aixecar): Gilgamesh!, la teva mare, la deessa Ninsunna, la bovina, et va parir com a ésser únic. El teu cap excel·leix per sobre dels guerrers. I amb la teva reialesa estàs per damunt tota la gent. Per què vols humiliar aquest espòs gaudint tu abans de la seva esposa?

Es besen i es fan amics.

GILGAMESH: Enkidu, amic, tots dos som molt forts. Anem a matar Humbaba, el monstre que guarda el bosc de cedres. Sí, mataré Humbaba i talaré els cedres per dur fusta a la ciutat d'Uruk.

ENKIDU: Amic meu, jo el conec, Humbaba, de quan rondava per les mutanyes amb les bèsties. El crit d'Humbaba és el diluvi, la seva boca escup set rajos de foc, el seu alè és la mort. Enlil, el déu de les muntanyes el va crear per atemorir la gent i protegir el bosc de cedres. Aquell que veu Humbaba queda paralitzat.

GILGAMESH: Amic meu, per què parles amb feblesa? És que venim al món per romandre inactius. Les teves paraules fan mal al meu cor. Els lleons et tenen por, els joves fugen del teu davant. Vine, amic meu, anem al ferrer que ens faci unes bones destrals.
(A la multitud, al COR): Escoltau-me, vull anar a veure aquest Humbaba que té atemorit el país. El derrotaré i talaré els cedres. Carregat de fusta, entraré a Uruk per la porta principal entre músiques i crits d'alegria, i celebrarem el festival de l'Any nou.

Els joves d'Uruk, el COR l'aclamen.

ANCIÀ: Gilgamesh, ets jove, i l'alè d'Humbaba és la mort. No confiïs en la teva força, aguditza la vista, assegura el cop. Que Enkidu vagi davant teu, ell coneix la ruta cap el bosc de cedres i ha vist Humbaba, que Enkidu et protegeixi i que et torni sa i estalvi.

GILGAMESH: Ninsunna, mare meva, som prou valent per anar allà on es troba Humbaba i per enfrontar-m'hi. Beneeix-me i tot seguit marxaré per tornar a entrar a Uruk amb el cor alegre, i quan jo entri sonarà la música i ressonaran els timbals.

SHAMASH es posa on hi havia AN. S'encén el FOCUS DE DARRERA

NINSUNNA (alçant les mans cap a Shamash): Shamash, déu sol, per què imposes al meu fill un cor sense repòs. A tu et confio el meu fill. Oh Shamash, aixeca una gran tempesta contra Humbaba, el vent del sud, el vent del nord, el vent de l'est i el vent de l'oest, el temporal, el vendaval, el cicló, l'huracà, i que les armes de Gilgamesh atenyin Humbaba. Enkidu, jo t'adoptaré com a fill i que Gilgamesh sigui el teu germà.

ENKIDU: Gilgamesh, confia en jo. Conec el lloc on es troba Humbaba.

FOSC A L'ESCENARI, I DARRERA
MÚSICA 4, que dura fins que GILGAMESH es desperta

ESCENA 5

LLUM 3
 GILGAMESH I ENKIDU, amb les DESTRALS, enmig de l'escenari

GILGAMESH (fent un rotlle amb una corda, ritualment, i col·locant-s'hi enmig): Muntanya, du'm un somni,  a fi que vegi un signe favorable.

GILGAMESH posa la barbeta sobre els seus genolls i el somni cau sobre ell.
ENKIDU va fent cercles al voltant de GILGAMESH, fins que es desperta.

GILGAMESH: Amic meu, he tengut un somni molt confús. El cel ha cridat i la terra ha tremolat. El dia s'ha afeblit i ha sorgit la foscor. Un llamp ha encès un gran foc que duia mort. La lluentor del foc ha anat minvant i s'ha transformat en cendres.

ENKIDU: El teu somni és favorable. Demà rebrem de Shamash, el déu sol, una bona notícia. Tu faràs minvar el foc d'Humbaba, i amb la teva força de brau el mataràs.

S'apaga el LLUM 3 i s'encén el LLUM 1
GILGAMESH I ENKIDU van cap al lateral esquerre, i giren el CUP DEL BOSC.
HUMBABA bramulant entra pel lateral esquerre.

HUMBABA (a GILGAMESH): És que els bojos han aconsellat Gilgamesh? Per què has vengut al meu davant? (A Enkidu) I tu, Enkidu, que no has conegut ton pare, tu que no has mamat la llet de ta mare, quan eres petit et vaig mirar però mai no em vaig atansar a tu, i això que m'hauria pogut omplir la panxa. Com és que has fet arribar Gilgamesh fins a mi? Jo escapçaré el coll i la gola de Gilgamesh i faré menjar la seva carn als ocells rapinyaires.

GILGAMESH (a ENKIDU): Amic meu, hem pujat amb gran coratge cap a la llar d'Humbaba per derrotar-lo, però ara el meu cor té por.

ENKIDU (a GILGAMESH): Per què, amic meu, parles com un covard? Em trenques el cor. No et facis enrera, no et retiris. (El cel s'enfosqueix i s'aixeca una gran tempesta de vent). Mira, el cel s'enfosqueix. Shamash, el déu sol ha escoltat la teva mare i aixeca una gran tempesta contra Humbaba, el vent del sud, el vent del nord, el vent de l'est i el vent de l'oest enfosqueixen la cara d'Humbaba, que ja no pot tirar endavant ni anar enrera. Ara és el moment, Gilgamesh, mata Humbaba.

Gilgamesh assesta un cop de destral al cap d'Humbaba.

HUMBABA (a GILGAMESH, ferit, intentant salvar la vida): Oh Gilgamesh, sobirà, salva la meva vida; si et plau, deixa'm viure. Et donaré tants arbres com tu em demanis, et donaré la fusta més bona per a orgull del teu palau.

ENKIDU (a GILGAMESH): Amic meu, no escoltis les súpliques d'Humbaba, el guardià del bosc de cedres. Aniquila'l, remata'l, polvoritza'l, destrueix-lo, abans que el suprem Enlil, déu de les muntanyes, se n'assabenti, abans que els grans déus s'enfadin amb nosaltres! Fes una gesta perdurable matant Humbaba.

LLUM 5

COR:
Gilgamesh mata l'ogre,
el guardià del bosc,
i quan li talla el coll
tremolen les muntanyes.
Enkidu i Gilgamesh
tallen el més bell cedre,
s'hi enfilen damunt
i Èufrates avall
tornen cap a Uruk.
De botí Gilgamesh
du el cap tallat d'Humbaba.

Mentre el COR canta GILGAMESH envesteix l'ogre HUMBABA, li assesta un altre cop de destral al cap i després li talla el coll. Tiren el cos d'HUMBABA darrere les bambalines i posen el CUP NEGRE
GILGAMESH I ENKIDU, AMB EL CAP D'HUMBABA, SURTEN PEL LATERAL ESQUERRE

FOSC
MÚSICA 5

ESCENA 6

LLUM 6, 3 i 5
 GILGAMESH i ENKIDU entren pel lateral dret.
Mentre INANNA baixa per l'escala central i es posa enmig de l'escenari contemplant GILGAMESH amb desig

COR (mentre, GILGAMESH s'empolaina):
Arribats a Uruk
Gilgamesh es neteja.
La bella cabellera
li tomba per l'esquena.
Es posa roba neta,
s'embolcalla la túnica
i es posa la corona.
La deessa del sexe,
la fogosa Inanna,
es fixa en la bellesa
que desprèn Gilgamesh
i el vol com a amant.

S'apaga el LLUM 5

INANNA: Gilgamesh, vine, sigues el meu amant! Dóna'm els teus fruits, dóna-me'ls! Tu has de ser el meu marit i jo seré la teva esposa! Jo et faré equipar un carro de lapislàtzuli i or, amb els braços d'ambre; i tu hi enganxaràs lleons i mules enormes. Entra a ca meva amb fragància de cedre, i reis i nobles et duran com a tribut el producte de la muntanya i de la plana.

GILGAMESH (va cap a ella al centre de l'escenari: Si et prengués per esposa m'alimentaries amb viandes dignes dels déus, i em faries beure cervesa digna de la reialesa. Però qui et vol prendre per esposa? Tu ets un palau que s'esbuca i esclafa els seus moradors, una sabata que mossega els peus de l'amo. Quin dels teus amants ha pujat al cel? Vares estimar l'ocell multicolor però li vares trencar les ales i ara al bosc no para de cridar: "les meves ales!". Vares estimar el pastor, aquell que cada dia et sacrificava cabrits, i tu el vares transformar en llop, i els seus propis rabadans el foragiten. Volies el jardiner del teu pare, aquell que cada dia et duia cistells de dàtils, i li vares dir: "Ishul·lanu meu, deixa'm tastar el teu vigor, treu el teu mànec i frega'm la figa". I quan ell s'hi va negar el vares convertir en un nan. I si a mi també em desitges em tractaràs com a ells!?

Entra AN
S'encén el FOCUS DE DARRERA

INANNA (a AN, plorant): Pare, Gilgamesh no ha parat d'insultar-me, Gilgamesh ha dit infàmies sobre mi.

AN: No deu ser que tu has incitat Gilgamesh i llavors ell ha dit infàmies i insults contra tu?

INANNA: Pare meu, dóna'm el Brau Celeste per destruir Gilgamesh i la seva llar. Si no em dónes el Brau Celeste destruiré l'infern i faré pujar els morts perquè devorin els vius, faré que els morts siguin més nombrosos que els vius.

ENTRA EL BRAU CELESTE PEL LATERAL ESQUERRE.

ENKIDU (a GILGAMESH): Amic meu, hem donat mort a Humbaba, ara ens hem d'enfrontar a aquest brau. Jo li aniré per darrera, l'agafaré pel gruix de la cua i amb el peu li doblegaré la cama. Tu, com un matador valent i expert li clavaràs el ganivet entre l'arc de les banyes i els tendons del coll.

Es repeteix la MÚSICA 5 mentre dura la brega
Ho fan. Després li arranquen el cor i l'ofereixen a Shamash.

INANNA (INANNA salta follament sobre la muralla d'Uruk i llança lamentacions): Ai, Gilgamesh, el que m'ha menyspreat, ha mort el Brau Celeste. (ENKIDU, quan la sent, li tira una pota del bou a la cara, i Inanna fora de si, li diu): Ai, Enkidu, si t'agaf, et faré el mateix que heu fet al brau; et penjaré els budells als braços.

Mentre GILGAMESH li talla les seves enormes banyes i se les emporta per oferir-les a Lugalbanda, entre aclamacions de la gent.

GILGAMESH: Qui és el més bell dels joves? Qui és el més esplèndid dels mascles? Gilgamesh és el més bell dels joves! Gilgamesh és el més esplèndid dels mascles!

Crits d'aclamació del COR: Gilgamesh! Gilgamesh!! Gilgamesh!!!
MÚSICA 6
AQUÍ TOT EL COR FA UN BALL DE FESTA AL VOLTANT DE GILGAMESH

Es va fent FOSC lentament mentre el cor es col·loca al fossat
La MÚSICA 6 continua sonant

ESCENA 7

LLUM 6
ENKIDU I GILGAMESH encara són davant la porta.

ENKIDU (a GILGAMESH): Germà meu, aquesta nit, quin somni que he tengut! An, el pare dels déus, diu a Enlil, el déu de la terra: "Aquests que han mort el Brau Celeste i varen matar Humbaba que guardava el bosc de cedres, d'aquests dos, un ha de morir" Enlil diu: "Enkidu ha de morir, però Gilgamesh no morirà". (Amb les llàgrimes que li ragen): Germà meu, tu ets el meu germà estimat i ja no et veuré pus. Romandré entre els morts i mai més no miraré amb els ulls el meu germà estimat.

GILGAMESH: El somni és estrany, el terror és molt gran, els teus llavis tremolen com si fossin mosques. Al qui sobreviu, només li deixen el lament, el mort deixa planys al qui sobreviu. Jo pregaré als déus per tu. Faré la teva estàtua sense escatimar l'or.

SHAMASH ES COL·LOCA AL SEU LLOC
S'encén el FOCUS DE DARRERA

ENKIDU (mirant el sol, SHAMASH): Jo em presento davant teu, déu sol, per la meva vida valuosíssima. Fes que la meva maledicció s'acosti a Shamhat, la sacerdotesa, que un lloc en ruïnes sigui el seu dormitori, que l'embriac li vomiti a la cara, que la compresa bruta sigui el seu regal...

SHAMASH (amb un gran crit): Enkidu, per què maleeixes Shamhat, la sacerdotessa? Ella et va donar pa i cervesa, et va vestir sumptuosament i et va procurar un company, el bondadós Gilgamesh.

ENKIDU: Shamhat, sacerdotessa, la meva boca que t’ha maleït, que ara torni a obrir-se i et beneeixi. Que els governants i els prínceps t'estimin i et regalin collars i arracades. (Amb estremiments de mort, a GILGAMESH): Sempre hem estat junts, no m'abandonis ara! No érem inseparables? Salva'm, amic meu!

ENKIDU mor.

GILGAMESH (planyent-se per la mort d'ENKIDU): Oh, Enkidu, company, germà, plor amb amargor la teva mort. Plora per tu la muntanya on vam pujar a degollar Humbaba. Ploren per tu els guerrers de la ben emmurallada Uruk on caigué mort el Brau Celeste. Plora per tu Shamhat la sacerdotessa, que t'ungia amb olis olorosos. Un destí maligne t'ha robat! Oh jove germà meu, Enkidu, company dolç, quina son t'ha vengut ara? T'has perdut en la fosca i ja no em sents.

MÚSICA 7 fins que Gilgamesh torna a parlar
GILGAMESH cobreix l'amic com la cara d'una núvia, i dona voltes sobre ell com una àguila, com una lleona a qui han pres els cadells i es despulla de les seves gales i vestits, llençant-les a terra, i s'estira els cabells. Es vesteix amb una pell de lleó i ofereix a SHAMASH, el sol, un plat de mel.

GILGAMESH: Shamash, déu sol, protector meu, també jo moriré? També jo moriré com Enkidu? La tristesa ha entrat a les meves entranyes. Tenc por de la mort. Vaig a veure Utanapishti, el supervivent del diluvi que va aconseguir la immortalitat. Hi vaig ràpidament per aconseguir la immortalitat.

SHAMASH: Gilgamesh, on vas? La vida que cerques no la trobaràs.

GILGAMESH: No vull descans. Quan sigui allà baix, en les tenebres, ja descansaré prou. Llavors ja dormiré la resta d'anys. Ara, que els meus ulls mirin el sol, que s'atipin de llum. Shamash emprenc el camí cap allà d'on surts tu.

FOSC, també el FOCUS DE DARRERA
MÚSICA 8

ESCENA 8

LLUM 1
GILGAMESH va cap a l'Hostal, toca i l'HOSTALERA obre l'hostal des de dins.
 
HOSTALERA (mira Gilgamesh amb sorpresa): Qui ets, que véns tan abatut i amb angoixa a les teves entranyes?, per què rondes per l'estepa vestit de lleó?

GILGAMESH: Com no he d'estar abatut, com no han d'estar angoixades les meves entranyes, com no he rondar per l'estepa vestit de lleó, si al meu amic Enkidu, que m'ha acompanyat en totes les peripècies, el destí dels humans l'ha atrapat? He plorat per ell durant sis dies i set nits. No l'he duit a la tomba fins que el cuc no ha caigut del seu nas. La seva mort m'ha  espantat. No seré jo com ell i un dia jauré i no m'aixecaré mai més? Em fa por la mort i vaig a veure Utanapishti, el supervivent del diluvi, que va aconseguir la immortalitat. Indica'm com he de travessar l'oceà.

HOSTALERA: Si arribes a les aigües de la mort, només les podràs passar si Urshanabi, el barquer d'Utanapishti, ho vol. Si no, torna enrera. (Pausa). Gilgamesh no vagis adelerat cercant la vida eterna.
(Cantant la mateixa melodia que el cor final):
La vida que tu cerques
no l’has de trobar mai.
Quan els déus formen l’home,
li assignen la mort.
Tu creu-me, Gilgamesh,
atipa bé l’estómac,
regala’t i frueix
de dies i de nits.
Fes festa amb els amics,
dansa, juga i beu.
Mira amb tendresa el fill
que portes de la mà,
que la dona frueixi
damunt els teus genolls.
Aquestes són les obres
més belles dels humans.

FOSC
Mentre l'HOSTALERA SURT DEL CUP i GILGAMES POSA EL CUP DEL LLAC
MÚSICA 9

ESCENA 9

LLUM 5

COR:
Gilgamesh ha trobat
el barquer Urshanabi,
les aigües de la mort,
i emprenen la travessa:
"Allunya't de la borda,
les teves mans no poden
tocar l'aigua mortal".
Passat el tercer dia
veuen Utanapishti,
el salvat del diluvi,
l'únic home immortal.

S'apaga  LLUM 5. S'encén LLUM 1
GILGAMESH i UTANAPISHTI al CUP DEL LLAC DE LES AIGÜES DE LA MORT

GILGAMESH: Que visqui Utanapishti, el salvat del diluvi, l'únic home immortal.

UTANAPISHTI: Per què estàs abatut?, per què hi ha angoixa a les teves entranyes?

GILGAMESH: El destí dels humans ha atrapat el meu amic Enkidu. El meu amic estimat ha esdevingut fang. No seré jo com ell i un dia jauré i no m'aixecaré mai més? Em fa por la mort. Jo et mir, Utanapishti, el teu aspecte no és diferent, tu ets com jo. Com és que els déus et donaren la vida eterna.

UTANAPISHTI: Et revelaré el secret. Els grans déus varen decidir enviar el diluvi. I Enki, déu de les arts, em va dir: "Enderroca la casa, construeix un vaixell! Abandona les riqueses i cerca la vida! Fes pujar al vaixell la llavor de totes les criatures vivents!" Ho vaig fer. El diluvi feia por de veure. Sis dies i set nits va durar el diluvi que va arrasar el país. Al setè dia vaig guaitar: tota la gent s'havia convertit en fang, el paisatge era pla com un terrat. Les llàgrimes corrien per la meva cara. Vaig fer sortir un corb i no va tornar. Vaig oferir un sacrifici als déus. Els déus varen sentir la bona olor i es varen amuntegar com mosques al meu voltant. Enlil, déu de la terra, penedit d'haver enviat el diluvi, ens va agafar les mans a mi i a la meva esposa i va dir: "En el passat, Utanapishti era mortal, ara, que Utanapishti i la seva esposa esdevinguin immortals, com nosaltres els déus." Però ara, Gilgamesh, qui farà reunir els déus per tu perquè puguis trobar la vida eterna que cerques?

GILGAMESH: Utanapishti, què faig? On he d'anar? La mort m'ha pres les entranyes. La mort viu a la meva cambra, i allà on posi la mirada, allà hi haurà la mort.

UTANAPISHTI: Gilgamesh, has vengut, estàs cansat, amb el cor encongit i angoixa a les entranyes. Què t'he de donar perquè tornis al teu país? Et revelaré un secret. Al fons d'aquest llac, hi ha una planta, un arbust espinós com el romeguer; si aconsegueixes agafar aquesta planta aconseguiràs ésser sempre jove.

MÚSICA 10 fins que Gilgamesh surt
GILGAMESH entra a les bambalines i després surt amb llàgrimes a la cara

GILGAMESH: Ja tenia la planta que fa bategar el cor, amb la qual un home aconsegueix recuperar la seva vida, però una serp s'ha endut la planta, i ha anat cap al fons.

LLUMS 1, 3 i 6
EL COR ES POSA DAMUNT L'ESCENARI I CANTA CAP AL PÚBLIC

COR AMB L'HOSTALERA:
Gilgamesh, Gilgamesh,
escolta l’hostalera:
La vida que tu cerques
no l’has de trobar mai.
Quan els déus formen l’home,
li assignen la mort.
Tu creu-me, Gilgamesh,
atipa bé l’estómac,
regala’t i frueix
de dies i de nits.
Fes festa amb els amics,
dansa, juga i beu.
Mira amb tendresa el fill
que portes de la mà,
que la dona frueixi
damunt els teus genolls.
Aquestes són les obres
més belles dels humans.

FI

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA