Estrenada el 4 d’abril de 2014 al Teatre Municipal de Palma Mar i Terra, en ocasió de la recuperació del poema corpori de Joan Brossa MOSCAFERA a la UIB, en motiu del quinzè aniversari de la instal·lació inicial.

SINOPSI
     Joan Brossa diu: "Jo veig, en la poesia literària que s'escriu avui, un excés de perruques i una manca de caps. Hi falta aquell impacte que volia Miró quan diu: "Abans que una obra faci funcional el cervell, ha de produir un impacte, un cop de puny. Paf!".”  
     El 1976 Joan Brossa publica el poema escènic Museu Miró, a partir de cinc quadres de Joan Miró que cobren vida a l’escenari. 
     El muntatge es completa amb algunes accions poètiques de Joan Brossa.

FITXA ARTÍSTICA
Aina Vallès: Mrs Mills i Borratxa
Antoni Artigues: Milicià i direcció
Biel Mesquida: Pagès i Porter del Museu
Jaume Falconer: escenografia i disseny gràfic
Joan Brossa: text i accions
Maria Bellver: Fratellini
Pau Riera: Ricart i accions de Joan Brossa

FITXA TÈCNICA
Espai: Interior
Llums: Il·luminació bàsica
Durada: Una hora
Temps de muntatge: Dues hores

CURRÍCULUM HEURA TEATRE:
(Vegeu http://www.mallorcaweb.com/magpoesia )
--El nou Prometeu encadenat d’Eugeni d’Ors estrenat el 2004 amb representacions a la UIB, al Teatre Municipal de Palma i al Teatre Born de Ciutadella. “Ara ja hem vist massa / per deixar Prometeu. / El seu penar és el nostre / i l’odi als traïdors”.
--Flors de sang, amb poemes d’Apel·les Mestres i d’altres, amb representacions, el 2005, a la UIB,  Teatre Municipal de Palma i Església de Sa Indioteria. “I per damunt de tota sang / i a cel i terra plantant cara, / un boig armat de punta en blanc / rugint: “Més sang! Més sang encara!”
--La independència dels Països Catalans, una bella història, muntatge poètic Miquel Bauçà. Representat el 2005 a Son Llaüt, Teatre Sants de Palma i Teatre de Lloseta. “Déu meu, sort que de jove vaig aprendre a pelar-me-la.”
--Dona Drac s’estrena el 2006 i es representa a la UIB a l’XI Mostra de Teatre Universitari de Barcelona, al Teatre de Lloseta, a Can Sabater de Binissalem, al Teatre de Vilafranca i a la Factoria de So de Son Llaüt. És un muntatge poètic, amb música i dansa, fet a partir de poemes de Maria Mercè Marçal. “Una obra sobre la condició de les dones que tots els homes hauríem de veure.” (Antoni Lluís Trobat , Diari de Balears).
--Parasceve, tragèdia escrita per Blai Bonet on es tracta el tema de la vida i la verdor esclafada per l’exèrcit i el poder. Estrenada el 2008, fou representada a la UIB, a la XIII Mostra de Teatre Universitari d’Elx, a les Cases des Mestres de Santa Maria i a la Factoria de So de Son Llaüt.
--Caminar i riure molt, muntatge poètic a partir de poemes de Miquel Bauçà, s’estrena el 2009 a Porreres (Bodegues Mesquida), i es representa a la Casa Museu Llorenç Villalonga, a Caldes d’Estrac (Fundació Palau), a Santa Maria (Factoria de So de Son Llaüt), a Perpinyà (XV Mostra de Teatre Universitari) i a València (Mostra de Teatre Universitari). “Caminar i riure molt: / el secret de no cansar-se.”
--Nuu del tot en l’univers, a partir de poemes de Joan Vinyoli, és un muntatge amb música i dansa que transcorre en quatre ambients que viu el poeta: -Tempesta, amor carnal, vi i amistat, i el magià. S’estrena el 2011 al Teatre Municipal de Palma i es representa a Santa Maria (Factoria de So de Son Llaüt), a Binissalem (Casa Museu Llorenç Villalonga), al Teatre de Lloseta (VIII Festival de Poesia) i a Caldes d’Estrac (Fundació Palau).
--Foc a la trampa!,  muntatge poètic del 2012  sobre els fets del 15 de març de 2011. Representacions: Son Llaüt, Santa Maria,  Auditori de Felanitx, Sa Possessió de Son Rossinyol,  Teatre del Mar, Palma,  Instituts de Campos, Felanitx i Alaior, Ciutadella, Manacor (Acampallengua),  Teatre de Lloseta, Claustre de Sant Domingo de Pollença i Formentera.

CONTACTE: Aina Vallès ainavalles@gmail.com 658068103

MUSEU MIRÓ
Joan Brossa
(Teatre complet VI. Barcelona, Ed. 62, 1983 [1965-66])

MAGPOESIA-HEURA TEATRE

Aina Vallès, Antoni Artigues, Biel Mesquida, Jaume Falconer, Maria Bellver, Pau Riera

Divendres 4 d'abril de 2014 a les 20 hores TEATRE MAR I TERRA (Palma)

Divendres 25 de juliol de 2014 a les 20,30 TEATRE D'ARTÀ

Dijous 18 de setembre de 2014 a les 20 CAN ALCOVER (Palma)

PERSONATGES
Pagès
Mrs. Mills
Ricart
Fratellini
Milicià
Borratxo
Porter del museu

PRIMERA PART

Una porta al mig. És de nit.

PAGÈS (va amb barretina): Tafot!... Els abrics de pells vesteixen d'uniforme les senyores. A mi em sembla que és millor de posar els diners a la caixa d'estalvis; dels bancs, no me'n refii gaire. Em sembla més perillós. (Cridant perquè el sentin de fora estant). ¿Eh que els abrics de pells vesteixen d'uniforme les senyores? ¿Eh que posar els diners a la caixa d'estalvis surt més a compte perquè és més segur? (Per a ell mateix). Vaja, calma't, Tresó. (Torna a cridar). ¿Eh que és més fàcil de fer d'equilibrista si es comença de jove que no de gran? ¿Eh que demà farà sol? Eh que... (Calla). Prou, ja està bé. (Se'n torna).

MRS. MILLS (vestit verd a la moda del 1750, amb un barret d'ales amples. Enraona amb accent anglès. Cridant perquè la sentin de fora estant): No estic d'acord amb el que dius sobre les caixes d'estalvis, Tresó... Més valdria que, els teus, els duguessis en un banc. (Pausa). Quant als abrics de pells, és ben cert que vesteixen d'uniforme les senyores; però pensa que l'home del sac no en menja, de carn tendra, perquè, a sota el llit, ja no hi troba ningú; per més que es posi a regirar-ho tot sense fer cas del que li diuen les velletes. (Pausa). No sé si demà farà sol. Jo no tenc la fal·lera de les gallines. Si no menj gallina menj formatge. ¿Vols dir que un ocell li diu res, a l'altre (Per ella mateixa).  Dona he nascut i no gens pobra. Intentaré sortir del pou. (Cridant). ¿Per què les guineus són tan traïdores? ¿Quins símptomes té la paràlisi infantil? ¿Us agrada de caminar al compàs dels tocs de timbal? (Se'n torna).

RICART (va amb un pijama de ratlles blanques i negres): He de dir per què les guineus són traïdores? Poc ho sé: al Japó també n'hi ha, de rata-pinyades. Jo sempre he cregut que, en un bosc amb els animals de les quatre parts del món, no s'hi sentiria el soroll de l'aigua. Tampoc no crec que els diumenges tenguin una hora més. ¿No heu viatjat mai en una fragata? Doncs bé; jo no veig per què la guineu no ha de ser en el fons tan víctima com els altres animals. (Pausa). La segon pregunta era: Quins símptomes té la paràlisi infantil? No sé; potser la criatura veu com una ombra que passa pel magatzem d'un convent; o bé se li apareix una gallina en una fragata; o sent un gran temporal en mar. Els pares han de procurar d'acontentar-lo. I si el nen es posa massa rígid cal explicar-li d'on ens vénen la llum i l'ombra; com també la diferència que hi ha entre els titelles i les marionetes. (Pausa). I per últim us diré que no m'agrada de caminar al compàs de tocs de timbals, encara que sigui per celebrar una festa. M'agrada més de fer l'estrella en una nit de dijous. (Pausa). A qui es doni per vençut, li faré una burla. El fel em puja a la gola. (Cridant). Digau-me: els elogis, tenen alguna diada? ¿Quin dia us agrada més de la setmana? ¿Com us agrada més el pa, pastat a mà o amb màquina? (Se'n torna).

FRATELLINI (va d'august): Ui! Els fanals de petroli no es claven, amics. Tots els forns tenen el seu propietari. Les nits que no són il·luminades per la lluna no cal pensar a fer reparacions en cap castell. Els tips que me n'he fet de carregar sal! El mes d'abril és el mes dels paletes. El meu pare es deia Cardona i vivia al carrer de l'Orgue. Sempre deia: "Cantar cuplets és com fer ratlles damunt el pa." En sabia molt, de ballar el tango. Ah! Qui m'ha vist i em veu no em coneixeria. Donar consells per carta imposa molts sacrificis als carters. Durant el carnaval jo vetl la meva sogra després de posar-la dins una cassola amb aigua que la cobreixi. Perquè el vi s'ha de barrejar amb la terra. Per això jo no vaig mai a cap exposició de flors. Jo sóc un francès que pateix d'angines i, les serpents, les suc d'oli del llum quan el sol se'n va a ponent. (Es posa a ballar el xotis). La, la, la... La, la... Lalalà, la, la... La, la, la... la, la. (Canta):
     Quina alegria, Maria!
     A on vols anar a parar?
     Maria, no estiguis trista.
     No veus el pebre que hi ha?
Lalala... lalala... La, la. (Para de cantar de sobte). Ui! Me'n vaig. Dos pardals, en una espiga, no s'hi poden aguantar. I tenc el llit adobat per a poder-hi sembrar blat. (Se'n torna).

MRS. MILLS (cridant perquè se senti des de fora): ¿Què més desitjàveu? (Pausa). A la intempèrie? (Pausa). ¿I com vau arribar després. (Se'n torna).

PAGÈS: El que faig. Poder sortir a fora sense entrebancs. Jo m'he obert camí com he pogut, però trob a faltar, la veritat, donar un volt de tant en tant per la muntanya. (Pausa). Sí; a la intempèrie, a cel obert. O també en tartana si es presentava l'ocasió d'haver d'anar per carretera. Ja compreneu el que vull dir. Qualsevol s'enfada. (Pausa). Ja ho sabeu: vaig arribar caminant a poc a poc i trencant alguna branca de la vimetera del torrent. Punyal! Tot era gratar-me el clatell i lligar-me les espardenyes. (Pausa. Cridant). Digau, pastor: com trobau la carretera? ¿I per què? Heu dit negres? (Se'n torna).

FRATELLINI: Hi ha molts sots. Des de la frontera fins aquí es troben centenars d'hotels, i tots tancats. Són massa llargues les setmanes. Amb un esquellot vell no s'acompanya la cançó. (Pausa). I per què? Perquè núvols grosses corren d'una banda a l'altra del firmament, empesos pels corrents d'aire. (Pausa). Jo no he dit que fossin negres. Les roques són els pits del mar. Perquè, de nines de carn en un munt de flors, ja no se'n troben. Jo sóc home d'un sol nom i un sol cognom. (Pausa. Cridant). Voleu que canti? És més llarg el sostre que el terra? Quins són els ocells més petits del món? (Se'n torna).

RICART: Faig que no amb el cap. (Pausa). No; el sostre és tan llarg com el terra. (Pausa). Els ocells més petits del món són, em sembla, els colibrís. Ja veis si és fàcil de contestar. Demà és el meu aniversari. Gràcies! Gràcies! (Se'n torna. Pausa).

MRS MILLS: Ara he d'esperar sola aquí fora mentre els altres s'amaguen; jo no ho he de veure. Quan em cridaran els hauré de buscar fins a trobar-los. El primer que trobaré haurà de sortir després. No s'hi val, a amagar-se entre ossaments barrejats de pedra tallada fina i d'animals com l'elefant primitiu, el rinoceront, l'ós, el ren, etcètera... No sé si creure que els cranis de la gent d'avui són més grans que els dels antics. Això vol dir que avui dia els parts són més difícils. Però no veig que això tengui res a veure amb les persianes.

VEUS: Ja pots entrar!

MRS MILLS: Uf! Plou i fa sol. (Se'n torna. Pausa).

PAGÈS: Tafot! Ja m'ha trobat! Devia anar a costura amb un bon coixí, aquesta. Ho pens una frutalada de cops. S'acompanya bé la feina, vull dir. I que pren part en totes les festes i diversions que l'edat comporta. Cada nit això sembla festa major. Però bé hem d'esperar que la pluja passi per a sortir a passejar. Un museu és una quadra com qualsevol altra. No convé d'estar-se ajaçat massa temps damunt una pila de sacs. De tant en tant convé d'obrir les portes de les escales; ve-t'ho aquí. (Pausa). Redéu! Encara no estan amagats aquests carreters? A mi m'agrada de riure a sol i serena. Dels arbres del torrent, no m'alegra de fer-ne llenya. Mai no els toc gota...

VEUS: Ja podeu entrar!

PAGÈS: Vet aquí el senya. Branques al foc! (Se'n torna. Pausa).

FRATELLINI: Ja tenim alcalde! Uf! Quants de sucs i beneiteries! Ah! Jo sóc un ratolí menyspreat pels gats. Quedar-se amb un pam de boca oberta davant un bon gat no és el mèrit de cap rat exuberant. Què tant repartir medalles! També els desenganys i els dolors sovint es veuen interromputs per les alegries que formen contrast, deixant de banda les idees. Què tant voler-se ficar en llibres de cavalleria! El vent sempre atreu alguna flama o altra. Jo ball quan reb alguna invitació, en l'idioma que sigui. (Balla). Lala... Lalala... la... lala. És de doldre que em falti una arpa! Lalala... lala... la...

VEUS: Ja pots entrar!

FRATELLINI: He reposat amb satisfacció. (Se'n torna. Pausa).

RICART: Els provincians són gent de poques idees però fixes. Ai! Quanta gent hi ha incapaç de reaccionar davant de res. Gairebé podria assegurar que hi ha més provincians a la capital que a la província! Davant tot el que passa en el món, em sembla que tots els optimistes són uns provincians. I no m'avergonyesc de pensar així. (Se'n torna).

MILICIÀ (amb el puny enlaire): Ajudau la República! Ajudau la República; Ajudau la República! Ajudau la República! (Se'n torna. Se sent cantar un gall. L'escenari s'aclareix a poc a poc).

BORRATXO (per la dreta de l'escenari): Uf... ¿Qui parla aquí de gegants? (Travessa tentinejant). Visca la vida!... Ja està bé!... Visquen els burgesos i els industrials!... I a mi què se me'n dóna el que em pens que no ho puc comprendre... que... (Fa sanglots). Tots estan de broma... I jo em divertesc de debò... Visca la barrila!..., que la vida és curta... i bruta com una barra... de galliner!... Visquen els senyorets de l'Estat!... Que tot està ben bé... és mentida... Tot està... millor que millor... (Surt per l'esquerra fent tentines. La decoració puja enlaire).

SEGONA PART

Paret blanca on hi ha penjats cinc quadres de Joan Miró: Portrait d'E. C. Ricart, Portrait de Mrs. Mills en 1750, Tête de paysan catalan (tercera versió), Fratellini i el cartell Aidez l'Espagne.

PORTER DEL MUSEU (per l'esquerra): Ja és hora d'obrir el museu i fer que la grandesa no s'escapi. Uf, quina nit que he passat! No sé què em passa. Si us ho explicava no em creuríeu. No; la idea ha de quedar aquí. (Assenyala el cap). No és just que per mi hagin de patir els esclaus. Bon rau-rau m'han clavat tots aquests quadres. El que sé del cert és que no ho diré a ningú. He arribat al punt de no saber què fer amb mi. Mala negada! Quines moscotes que hi ha per aquí dintre! (Es pica cops al clatell i se'n va per la dreta).

TELÓ

Joan Brossa:  MUSEU MIRÓ. Comentaris

     Joan Brossa coneix Joan Miró el 1941 i tot d'una connecten pel caire surrealista: "Jo tenia una gran admiració per en Miró perquè el veia un exponent d'aquest automatisme psíquic que a mi m'interessava". A partir de 1963 fan alguns llibres conjunts.
     Són freqüents les vegades que Brossa cita Miró:
     "La Catalunya xarona, la que els burgesos han soterrat fins ara, em resulta molt més simpàtica que la Catalunya planxada i oficial. Paral·lelament m'atreu la Catalunya desconcertant dels trencadors de motlles; els trobadors, Llull, March, Verdaguer, Gaudí, Miró."
     "Jo veig, en la poesia literària que s'escriu avui, un excés de perruques i una manca de caps. Hi falta aquell impacte que volia Miró quan dia: "Abans que una obra faci funcional el cervell, ha de produir un impacte, un cop de puny. Paf!"."
     "Em sembla que és necessari tornar als orígens i endinsar-se en l'univers de les imatges. I per imaginació entenc, no la fantasia gratuïta sinó la metamorfosi de la realitat. La mateixa diferència que hi ha, per exemple, entre Walt Disney i Joan Miró."
     "Conec gent que tenen penjada una reproducció de Miró a casa seva i, en canvi, de literatura no en saben res. [...] Això que hi hagi gent que els agradi Miró, però que no comprenguin Foix, és una cosa que no acabo d'entendre. Sona a fals. Vol dir que a aquests senyors tampoc no agrada Miró, però saben que es cotitza a l'estranger... Pur papanatisme! Quant de mal que ha fet l'educació entre nosaltres!"
     "Picasso és un pintor que conquereix terrenys, en canvi Miró fa el forat fondo."
     Brossa escriu també diversos poemes dedicats a Miró: "Oda a Joan Miró", "Sextina a Joan Miró en el seu vuitanta-cinquè aniversari"; vegem-ne un fragment: "Miró dóna la vida amb punts i ratlles; / l'alè surt de les taques i dels signes, / i amor i flames restaran per sempre.

La “Primera Part”  de Museu Miró és formada per tres escenes. A la primera escena, quatre personatges (Pagès, Mrs. Mills, Ricart i Fratellini) surten successivament a l’escenari i fan preguntes a algú que és defora, que surt a continuació, i que respon les preguntes que li han fet i en planteja unes altres al que vindrà després, i així un parell de vegades tots quatre. A la segona escena surt un dels quatre perquè els altres es puguin amagar per jugar a conillons d’amagat; el primer que trobi, sortirà després a parar. A la tercera escena surt el Milicià amb el puny enlaire “Ajudeu la República”; a continuació surt el Borratxo.
La “Segona part” és molt breu, som al museu i penjats a la paret hi ha els quadres que Miró va fer al Pagès català, a Mrs. Mills, a Ricart i a Fratellini, i el cartell que va fer amb el Milicià que crida “Ajudeu la República”. Entra el Porter del museu i diu: “Quina nit que he passat! Si us ho explicava no em creuríeu”.

- PAGÈS. Cap de pagès català. 1925
- MRS. MILLS. Miró pinta el 1929 el quadre Mrs. Mills basat en una obra d'un deixeble de Reynolds de 1750.
- RICART. Enric Cristòfor Ricart. Vilanova i la Geltrú 1893-1960. Gravador i pintor noucentista. Il·lustrador de llibres, ex-libris, recordatoris, estampes de comunió...
- FRATELLINI. Albert és l’august dels germans Fratellini; François és el clown blanc i Paul prenia partit ara per l'un ara per l'altre. És un trio mític, sobretot a París; entre els seus admiradors s'hi compta Picasso. Feren trenta un anys de gira, i no només al circ, sinó també al músic-hall; Jean Cocteau va escriure una òpera ballet per a ells.
-AIDEZ L'ESPAGNE. Cartell. 1937
              

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA